Albert Agustí: "L'esport i la cultura tenen una veu comuna, ens fan millors com a persones"

Poc més d’un any després d’arribar a la presidència de Sport Cultura Barcelona, Albert Agustí fa balanç i recorda els principals objectius d’una associació atípica.

Amb quins objectius es va crear Sport Cultura Barcelona?

El país i la ciutat de Barcelona tenen una trajectòria de la societat civil de més de 100 anys d’aglutinar-se al voltant de projectes esportius i culturals. Hi ha molts exemples de clubs o associacions que han tingut una participació fantàstica en el desenvolupament de la identitat de la ciutat. Calia crear una plataforma de debat i discussió sobre l’esport i la cultura. Hi havia moltes iniciatives individuals que necessitaven una associació transversal. El creixement va ser molt ràpid.

En l’associació no hi ha participació pública.

El format és el d’una associació independent sense ànim de lucre. Això ens dóna llibertat per ser una plataforma d’opinió molt àmplia. L’objectiu és promocionar i compartir amb les altres entitats la problemàtica que estan patint, que s’ha agreujat en aquests anys de crisi. El món de l’esport i de la cultura han hagut de fer front a temes com l’IVA al 21%, la caiguda dels patrocinadors o els problemes de finançament. Això és molt més comú del que sembla. Fora del Barça, tothom ha patit la crisi.

Hi ha associacions esportives i culturals, però molt poques toquen les dues branques.

Aquesta va ser l’aportació de Juan Antonio Samaranch, una persona molt vinculada als dos àmbits. L’esport i la cultura tenen una veu comuna, ens fan millors com a persones i això ens porta a una societat millor. El que hem vist en aquest temps és que plegats podem recórrer un camí més llarg.

Quin llegat es va trobar?

Em vaig incorporar a l’associació quan portava tres anys de vida. Manuel Carreras va fer una gran feina fent arrencar l’associació, que sempre és el més complicat. El món empresarial ha entès que una associació d’aquest tipus era important per a la ciutat de Barcelona. Els patrocinadors participen activament en la gestió i donen la seva opinió a través de la junta o de l’assemblea.

Quins són els reptes que vénen ara?

Una de les coses que més ens preocupen és la llei de mecenatge, que sobretot afecta el món de la cultura, però també el món de l’esport. A l’estil del que s’ha fet en molts països d’Europa, hem de construir una nova llei que doni facilitats fiscals a totes aquelles companyies que vulguin apostar per donar suport a les entitats. És un tema que cap dels governs que han passat per Madrid ha aconseguit resoldre. És un tema que incideix directament en la viabilitat de les entitats. Aquesta plataforma busca com fer més fàcil la vida dels nostres associats, però també és un lobi per traslladar opinions consensuades de temes rellevants. Les instàncies polítiques han escoltat sempre la nostra veu i, tot i que no sempre ens han fet el cas que voldríem, s’han fet seus alguns dels nostres raonaments. Nosaltres seguirem picant pedra.

Què demanen?

No demanem res per a nosaltres perquè volem mantenir la nostra independència. Els vincles econòmics et fan estar a les seves mans... El que volem és que entenguin que el sector està patint i què necessita. La nostra veu no és l’única, però representa un col·lectiu important, el de les entitats que en aquest país estan apostant més per la cultura i l’esport.

¿Hi ha alguna associació semblant en l’àmbit estatal?

Hi va haver un projecte, però va ser molt difícil. L’associacionisme és molt nostre i va ser difícil d’implantar en llocs com Madrid o Andalusia. Al País Basc, per exemple, tenen més tradició. En l’àmbit espanyol no ha sigut possible.

¿Barcelona és un bon lloc per posar en marxa iniciatives esportives i culturals?

Barcelona és una de les capitals del món des del punt de vista esportiu. Les institucions han entès que l’esport és un gran vehicle per posicionar i promocionar la ciutat. Hi ha moltes entitats que aposten per l’esport de base i d’elit. Després de Boston, Barcelona és la ciutat que fa més esport. El calendari esportiu d’esdeveniments d’elit és gairebé únic al món. Barcelona és una ciutat de referència, també en la cultura, tot i que és veritat que París, Londres, Viena o Roma tenen una oferta molt important. Tot i les dificultats de finançament, la qualitat i la varietat que ofereix Barcelona és molt bona, de primera línia. Si, a més, hi afegim la gastronomia, el salt és encara més gran.

Quin paper té el Barça?

El Barça ens ajuda molt perquè des del principi van entendre que hi havien de participar. És un altaveu fantàstic. L’Espanyol també és una altra entitat esportiva que ens ajuda a difondre molt el nostre missatge.

Els premis d’aquest any han sigut per a Laia Sanz, Joan Roca i Valentí Fuster. Bons ambaixadors.

Els premis triguen a agafar rellevància, però és veritat que estan agafant molta volada. La diferència és que qui els dóna és gent del sector, que compta amb l’ajuda de la premsa especialitzada.