Publicitat
Publicitat

LES FINANCES DE LA GENERALITAT

El 40% de la reducció del dèficit català es va obtenir privatitzant empreses

Les retallades de despesa van suposar menys de la meitat del total de l'ajust de l'any passat

Un dels grans debats al voltant de l'austeritat és si, davant l'obligació de reduir el dèficit, és millor fer-ho retallant despeses o augmentant ingressos. L'any passat, la Generalitat va optar per donar més protagonisme a la part dels ingressos, que van suposar més de la meitat de la reducció del dèficit. Però l'ascens de la recaptació no va arribar amb més ingressos tributaris ni amb les transferències de l'Estat, sinó gràcies a la privatització de grans empreses públiques. En concret, un 40% de la reducció del dèficit de la Generalitat es va obtenir gràcies als 1.430 milions d'euros ingressats per la concessió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), dels Túnels de Vallvidrera i del Túnel del Cadí.

El problema amb què ara es troba el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, és que ja no queda gaire cosa més per privatitzar i que, per seguir reduint el dèficit, aquest any ha de substituir els ingressos generats per les privatitzacions per les pujades d'impostos que ja preveu executar, com la recuperació del tribut sobre successions o de l'impost sobre els dipòsits bancaris. L'alternativa, si no, és donar més protagonisme a les controvertides retallades de despesa, que l'any passat van ascendir a 1.645 milions (el 46% del total de reducció del dèficit). En definitiva, Mas-Colell té un problema amb el pressupost d'aquest any, que encara no se sap si presentarà: el faci com el faci, serà molt més dur que el del 2012.

El ministeri d'Hisenda ha publicat les dades de compliment del pla d'equilibri financer que van presentar en el seu moment totes les comunitats. De les 17 autonomies, n'hi va haver set que van fer menys ajustos dels compromesos. Són, per ordre d'incompliment, Múrcia, el País Valencià, les Balears, Extremadura, Castella i Lleó, Catalunya i Castella-la Manxa. Catalunya va fer un 80% dels ajustos que s'havia compromès a fer, mentre que el País Valencià i les Balears no van arribar ni al 60%.

El més sorprenent del cas català és que, malgrat el que pugui semblar, la Generalitat va retallar força menys del que s'havia compromès a fer. En concret, les retallades executades per Mas-Colell van ser de 1.641 milions, molt per sota dels 2.687 milions que apareixien al pla d'equilibri presentat a Hisenda. En canvi, la Generalitat va augmentar els ingressos en 1.894 milions, 84 milions més del que tenia previst.

Gràcies a les partides extraordinàries que van ser les privatitzacions, Catalunya va ser la comunitat que més va equilibrar els ajustos entre despeses i ingressos: un 53% de la reducció del dèficit va ser via ingressos, mentre que la resta va arribar pel cantó de les despeses. Cap altra autonomia va fer aquest esforç per generar nous ingressos. La que més s'hi va acostar va ser Navarra (on el 37% de la reducció del dèficit va venir a través de l'augment de la recaptació). A comunitats com Cantàbria -que va ser la més complidora amb els plans d'equilibri financer- el 93% dels ajustos es van fer rebaixant despeses.

De totes maneres, els 1.430 milions que la Generalitat va computar com a ingressos de les privatitzacions no s'han recaptat de manera íntegra. En realitat, només va rebre 600 milions (una meitat per l'ATLL i l'altra per Vallvidrera-Cadí) i la resta dels diners s'aniran rebent durant els anys que duren les respectives concessions (cinquanta anys en el cas de l'empresa de potabilització d'aigua i vint-i-cinc anys en les autopistes). Malgrat això, la Intervenció General de l'Estat -l'organisme d'Hisenda que supervisa els comptes públics- va autoritzar la Generalitat a computar tots els diners d'aquests contractes com a ingrés rebut durant l'any passat.

L'evolució del dèficit

Gràcies a aquesta comptabilitat, el dèficit va caure des del 3,29% amb què es va tancar el 2011 fins a l'1,96% registrat a la fi del 2012. Però aquest any s'ha de reduir el dèficit un altre cop i caldrà treure els diners d'una altra banda. Per acabar-ho de complicar, a dia d'avui encara no se sap quin serà l'objectiu de dèficit que ha de complir la Generalitat per a aquest any malgrat que ja som a la fi del primer semestre. El límit de dèficit que està garantit a dia d'avui és un 1,2% per a totes les autonomies, però en les pròximes setmanes s'hauria de saber si, finalment, l'Estat estableix un objectiu diferent per a cada autonomia, com reclama la Generalitat. De moment, però, Mariano Rajoy, no ha estat capaç d'imposar-ho als seus barons .

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF