Per què no és una bona notícia

Per a algú que sigui crític amb el govern espanyol, qüestionar la tria de Luis de Guindos com a vicepresident del BCE és una temptació massa fàcil, igual de previsible que aplaudir-la si n’ets partidari. Per tant, deixem de banda els prejudicis. Des d’un punt de vista tècnic, ¿l’elecció de Guindos és la millor possible? Per començar, és dins mateix del BCE on no hi estan entusiasmats. Consideren que algú que ve directament de ser ministre d’Economia qüestiona seriosament la seva independència (de fet, no havia passat mai). I encara més: que algú sense cap experiència en política monetària difícilment excel·lirà en una institució que té com a principal missió... la política monetària. ¿Guindos era el millor candidat (o candidata!) o es tracta simplement d’un premi de Rajoy al seu exministre per la fidelitat dels últims anys? Tan poc valorem el BCE?

El cas de Luis de Guindos no és l’únic. El Banc Central Europeu reprodueix massa sovint les absurdes quotes que ja hi ha a la Comissió Europea. Politiqueig per sobre de meritocràcia. És el camí més ràpid cap a l’error.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF