ORGANITZACIONS EMPRESARIALS

L’Estat fa marxa enrere en el vot per correu a les cambres

El govern socialista deixa via lliure al vot electrònic, com volia la Generalitat

Vint dies després, l’Estat ha fet marxa enrere. Potser no sabrem mai els motius que han provocat el canvi de posició, però el govern espanyol ha optat per no embolicar més la troca en les eleccions de les cambres de comerç i, finalment, no obligarà que hi hagi vot per correu.

Els comicis, que s’han de celebrar al maig, permetran per primer cop el vot electrònic, motiu pel qual la Generalitat havia decidit abandonar el vot per correu postal, al considerar-lo endarrerit i fàcilment manipulable, com demostra la sentència que va anul·lar el vot per correu de les anteriors eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona.

Alguns dels guardians de les velles essències de la Cambra han batallat perquè es preservés el vot per correu, i han remogut cel i terra: han reclamat als tribunals que paralitzessin les eleccions fins que no s’hi inclogués el vot per correu (el TSJC els hi va denegar) i després van convèncer el govern espanyol perquè emetés una inesperada ordre ministerial en què instaurava l’obligació de mantenir els tres tipus de vots possibles: per correu, presencial i electrònic.

Això va posar en guàrdia la Generalitat, que no s’esperava l’aparició de Madrid, entre altres coses perquè les competències en aquesta àrea corresponen a les autonomies. El Govern sostenia que l’Estat no podia regular el vot electrònic, però creia que si el ministeri insistia a fer-ho l’única cosa que aconseguiria seria generar una inseguretat jurídica que les cambres, que ja arrosseguen nou anys sense fer eleccions, no necessitaven.

Un cop totes les comunitats autònomes han fet les impugnacions que han volgut, ahir el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) finalment va publicar l’ordre ministerial, en la qual ha desaparegut l’obligació de mantenir els tres tipus de vot. L’Estat, per tant, ha acceptat les impugnacions que se li van fer. L’ordre tan sols estableix quins requisits de seguretat haurà de complir el vot electrònic, unes condicions que són més exigents que les que havia fixat la Generalitat. En tot cas, el departament d’Empresa del Govern ja havia dit que no tenia cap problema a establir més exigències de seguretat al procediment de vot electrònic.

El que la Generalitat volia de totes totes era suprimir el vot per correu postal, i ahir es va certificar que ho havia aconseguit. Veient les dades, no era estrany que ho desitgés.

A les últimes eleccions de la Cambra de Barcelona, celebrades el 2010, es van dipositar 7.222 vots, la immensa majoria dels quals (un increïble 88%) es van emetre per correu. Tan sols 823 vots es van fer presencialment.

Aquesta diferència ja fa aixecar sospites. Però encara n’hi ha més: dels 6.378 vots per correu, tres quartes parts es van enviar des d’una mateixa adreça. Dit d’una altra manera, el vot va estar manipulat, segons va decidir el TSJC després que així ho denunciés Ramon Carner, empresari del Cercle Català de Negocis. De totes maneres, el TSJC no va obligar a repetir la votació perquè, mirant només el vot presencial, el resultat era el mateix. Al capdavall, allò eren les eleccions del 2010, que van tenir un interès limitat entre els votants perquè hi va participar menys del 2% del cens.

La participació

Però en les eleccions que se celebraran al maig les coses seran molt diferents. Veient l’interès que han despertat els comicis a la Cambra de Barcelona (per primer cop hi ha tres candidatures disputant-se les 40 cadires que es reparteixen al ple), es fa difícil d’imaginar que la participació sigui tan baixa com la del 2010. A més, se suposa que la possibilitat de votar electrònicament facilitarà la participació entre les més de 600.000 empreses i autònoms que tenen dret de vot a les 13 cambres catalanes.

Amb tot, la votació a les cambres tindrà feina per captar els focus mediàtics tenint en compte que se celebrarà el 8 de maig (o, si es vota electrònicament, els dies previs). Aquesta data ara ha quedat entaforada entre les eleccions espanyoles, que s’han convocat aquesta setmana per al 28 d’abril, i les eleccions europees, municipals i autonòmiques que hi haurà el 26 de maig. Per acabar-ho de complicar, el 8 de maig també hi ha semifinals de la Champions League. Però, si hi arriba el Barça, no ens queixarem.

Les 60.000 empreses que promet Josep Bou

Fer promeses econòmiques, especialment amb xifres concretes, és molt perillós. Que ho expliquin a Artur Mas, que va guanyar les eleccions a la Generalitat prometent reduir l’atur a la meitat: la realitat va ser que quan va arribar al Govern (tercer trimestre del 2010) la taxa era del 16,5% i quan en va sortir (primer trimestre del 2016) encara era més alta: 18,7%. Josep Bou, candidat del PP a l’Ajuntament de Barcelona, ha promès aquesta setmana crear 60.000 empreses en quatre anys a la ciutat. Una boutade sense sentit: a la ciutat hi ha prop de 180.000 empreses, de manera que Bou promet incrementar-ne el nombre en un 33%. Senzillament, impossible.

La burgesia, menys preocupada per Vox que per Podem

Quan Podem va irrompre per sorpresa en les eleccions europees de fa quatre anys, un calfred va recórrer l’espina dorsal de la burgesia espanyola (i catalana). Durant setmanes, o mesos, no es parlava de res més en les trobades empresarials i es va fer famosa la petició perquè es promogués un “Podem de dretes”. Poc després va arribar l’esclat de Ciutadans. Però els últims mesos s’ha produït una altra aparició estel·lar, la de Vox. La seva entrada al Parlament andalús i la possibilitat que faci forat al Congrés ha estès la inquietud en molts àmbits, però en aquest cas no entre l’empresariat espanyol, que en alguns casos no n’està gaire allunyat. ¿I entre l’empresariat català? De moment, silenci.

EDICIÓ PAPER 24/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF