El dèficit i el deute estan en màxims històrics

Barcelona"En aquesta crisi, com vostès volen que li digui, hi ha gent que no passarà cap dificultat". Amb aquesta frase, pronunciada el juliol del 2008, José Luis Rodríguez Zapatero acceptava per primer cop que Espanya estava en crisi. Semblava que seria una cosa passatgera, un constipat per culpa de la inestabilitat generada per les hipoteques subprime dels Estats Units. L'any següent l'economia espanyola va caure un 3,6%, el pitjor descens des de la postguerra. I el que hem vist des de llavors -i el que encara ens queda per veure- és la crisi econòmica més forta que Espanya ha patit en un segle. Així ho diuen les dades.

L'Estat va tancar el mes de febrer amb un deute del 87% del PIB, el nivell més alt des del 1910, segons els registres històrics recollits pel Fons Monetari Internacional. A més, d'acord amb les previsions que va fer divendres Mariano Rajoy, el deute ja fregarà el 100% l'any 2016. El dia en què Zapatero va pronunciar la paraula crisi per primer cop, el deute era només del 40%.

L'evolució del dèficit és encara pitjor. A partir del 2009 s'han registrat les xifres més negatives d'ençà que es van començar a recopilar, l'any 1850. En concret, el dèficit amb què Espanya va acabar l'any passat (10,6%) és el segon més elevat d'aquests 162 anys, només superat pel del 2009 (quan es va situar en l'11,2%). Espanya ha estat incapaç de rebaixar aquests nivells mentre, al mateix temps, es disparaven tant el deute com els interessos que es pagaven per aquest concepte.

La inestabilitat i la desconfiança en Espanya han provocat que l'Estat gasti a dia d'avui 38.600 milions d'euros anuals en interessos (és a dir, a retribuir els inversors que li presten diners), més del doble que l'any 2008. Això són 5.300 milions més del que gasta en salaris del sector públic o 12.000 milions més que la despesa en subsidis d'atur.

Realisme sobtat

Més enllà de les dades fredes, la comparativa històrica mostra el veritable repte que ha d'afrontar Espanya si vol deixar enrere l'actual crisi, que presenta un escenari inèdit durant l'últim segle. En aquest sentit, la roda de premsa de divendres passat va suposar un punt d'inflexió en la manera d'enfocar la crisi des de l'executiu espanyol.

Fins ara el govern -tant en l'etapa del PSOE com en la del PP- ha optat sempre per llançar missatges d'optimisme amb l'objectiu evident d'intentar aixecar la moral col·lectiva. Encara era el 2009 quan l'aleshores ministra d'Economia, Elena Salgado, va parlar dels famosos "brots verds". Durant els últims mesos, a més, diversos ministres han assegurat que l'última reforma laboral "ja comença a donar fruits". Però les xifres rècord d'atur anunciades aquest dijous (900.000 persones a Catalunya i sis milions a Espanya) van donar pas a un canvi de discurs per part del govern espanyol. Segons les seves noves previsions, l'atur estarà en el 24,8% el 2016.

"Per primer cop he vist dos ministres presentant previsions que suposen una primera aproximació a la realitat", explicava ahir Edward Hugh, economista britànic resident a Catalunya, a la seva pàgina personal. En la seva opinió, la raó d'aquest canvi és que "la Comissió Europa ho ha exigit com a condició per relaxar els objectius de dèficit". "Potser ha estat molt dur veure com el govern admet que l'atur seguirà al 25% el 2016, però va ser refrescant sentir que la realitat comença a fer-se un forat en el debat".

Tot i aquest nouvingut realisme, un dels factors que més va sorprendre tothom de la roda de premsa de divendres és que les pèssimes previsions no anessin acompanyades d'anuncis de reformes estructurals, més enllà de les pujades d'impostos i dels nous objectius de dèficit. ¿És potser una estratègia per mostrar la crua realitat i topar amb menys reticències a l'hora d'aprovar noves reformes? El temps ho dirà.

El camí d'Itàlia

Les noves previsions estableixen que el dèficit espanyol no baixarà del 3% fins al 2016, dos anys més tard del que s'havia dit inicialment. Però, tot i que aquest objectiu s'acabi complint, la crisi estarà lluny d'haver-se acabat mentre un de cada quatre treballadors segueixi sense feina. Tant el govern com els partidaris de l'última reforma laboral sempre van defensar que la nova legislació no generaria llocs de treball de manera immediata, sinó a mitjà i llarg termini. Però les noves previsions oficials desmunten aquesta teoria, ja que el 2016 hi haurà més atur que el que hi havia quan es va aprovar la reforma laboral (22,8%).

A més, l'elevat deute públic previst per d'aquí tres anys (99,8%) dibuixarà un panorama curiosament similar al que té Itàlia avui: un dèficit baix i un deute desbocat. Actualment, el dèficit italià ja és del 3% (l'objectiu que exigeix Europa), però el deute supera el 127%. El país sotmès a aquest estrès econòmic està condemnat a seguir pagant interessos elevats durant dècades.