Els afectats per ERTOs han de pagar IRPF i hauran de fer la declaració de la renda
Les empreses hauran de pagar retroactivament si la inspecció troba que l'ERTO no era de força major
BarcelonaLa crisi del covid-19 té una derivada que fins ara ha quedat en segon pla: la fiscal. Què hauran de pagar els treballadors per acomiadaments temporals (ERTOs)? I els negocis que s'han vist obligats a tancar hauran de seguir pagant tots els impostos? Aquí us resolem alguns dels principals dubtes:
Afectats per ERTOs
Han de pagar IRPF tot i que no és un ingrés com el subsidi d'atur
Aquelles persones que estiguin sotmeses a un expedient de regulació temporal cobren, en el millor dels casos, 1.300 euros mensuals. Però aquests diners no són nets, han de tributar per IRPF, de manera que l’Estat recupera una part d'aquests diners (la quantia que es paga depèn dels ingressos que cada persona tingui en el conjunt de l'any).
Tot i que les prestacions d'atur també tributen per IRPF, no és comparable amb la situació actual, avisa Albert Sagués, fiscalista i soci del despatx RSM. “El subsidi d'atur tributa perquè, en realitat, tu l'has generat amb el teu salari, que està subjecte a IRPF. Igual que el teu salari, el subsidi d'atur tributa quan tu el cobres”, diu Sagués.
Però el cas dels afectats per ERTOs és molt diferent. “No té res a veure amb el subsidi d'atur perquè no l'has generat tu: te'l donen”. Sagués ho compara amb la prestació per maternitat, que també tributava per IRPF fins que, fa dos anys, el Suprem va obligar Hisenda a deixar de cobrar-ho. “L'Estat podria decidir que qui rebi ajudes per la crisi del covid-19 estigui exempt d’IRPF, però de moment no ho ha dit”, explica l'expert.
Declaració de renda obligatòria
Fins i tot qui ingressi menys de 22.000 € s'hi pot veure forçat
Normalment, les persones que ingressen menys de 22.000 euros (no és poca gent: sis de cada deu treballadors espanyols) no estan obligades a fer la declaració de la renda. Amb una excepció: si els ingressos provenen de més d'un pagador, la declaració passa a ser obligatòria, detalla Sagués. Per tant, les persones que estiguin sotmeses a un ERTO i que ingressen menys de 22.000 euros també hauran de fer la declaració (ja que, a més del que han cobrat de la seva empresa, també hauran cobrat de l'Estat). Però no l'han de fer encara: l'hauran de fer entre l'abril i el juny de l'any que ve, que és quan es farà la declaració del 2020.
Empreses que fan ERTOs
Hauran de pagar si la inspecció creu que no era de força major
Les sigles ERTO, que fa un mes molta gent no sabia ni què significaven, són ara familiars per a tothom. Fins a 84.000 empreses catalanes n'han demanat un, amb prop de 618.000 treballadors afectats, fet que ha elevat per sobre del milió de catalans les persones que no tenen feina i reben un subsidi de l'administració.
La realitat és que l'administració no ha pogut processar tots aquests ERTO i que molts s'han concedit per silenci administratiu (és a dir, perquè l'administració no ha dit res i, per tant, es sobreentén que estan acceptats).
Però, quan tot això passi, la Inspecció de Treball pot recuperar els expedients i comprovar si un ERTO estava justificat per causa de força major. Si no ho està, alerta Albert Sagués, “les empreses hauran de pagar de la seva butxaca la prestació d'atur que hagin cobrat els treballadors”. L'expert avisa que, en principi, aquests casos prescriuran als tres anys però que es podria ampliar fins als quatre anys, atès que no s'han pagat cotitzacions.
Què passa amb l'IAE?
El dubte: s'haurà de pagar tot i haver hagut de tancar?
L'Ajuntament de Barcelona va ser molt ràpid a anunciar que eximia de pagar taxes com les dels hotels o de les terrasses durant el temps que durés el confinament. A banda, també va anunciar que s'ajornava el pagament de l'IAE (impost sobre activitats econòmiques), que es podrà abonar fins al 23 de desembre com a màxim. Però Sagués es pregunta si no s'hauria de deixar de pagar l'IAE durant el període de tancament, atès que les empreses no han pogut desenvolupar la seva activitat econòmica. De moment, no és així.
Impostos ajornats
Alguns tributs s'han posposat, de cancel·lats n'hi ha molt pocs
Tot i les queixes constants dels empresaris, de moment l'Estat no permet l'ajornament dels impostos que paguen les empreses, amb dues excepcions. D'una banda, es pot ajornar el pagament de fins a 30.000 euros durant tres mesos sense interessos, però es tracta d'una quantia que només afecta els autònoms i les microempreses. De l'altra, es pot ajornar sis mesos el pagament de les quotes de la Seguretat Social.
La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, han posposat alguns impostos. El Govern va aprovar dimarts, per exemple, que l'impost de successions es pugui pagar fins a dos mesos després que s'aixequi l'estat d'alarma. I el de begudes ensucrades, que s'havia de pagar a l'abril, es podrà pagar al juliol.
Pel que fa a l'Ajuntament, el gruix de les taxes (com l'IBI) es podran pagar al juliol, en lloc del maig. I tampoc es cobrarà la taxa de recollida de residus ni la taxa de les terrasses durant el temps que els negocis hagin hagut de tancar.
