Les dades de tancament d’any publicades ahir tenen una virtut: són un exercici de realisme que contradiu els missatges que des de fa mesos arriben des del govern de Mariano Rajoy, segurament amb la vista posada a les eleccions europees. El president espanyol fa temps que promet una rebaixa de l’IRPF per a l’any vinent, però la pregunta és com s’ho podrà permetre si el dèficit de l’administració central està creixent. Des del 2010, any del rescat de Grècia, que el desequilibri pressupostari de l’administració central i la Seguretat Social no era tan gran (5,49% del PIB). En total, 8 de cada 10 euros del dèficit de l’any passat van correspondre precisament al tàndem Estat - Seguretat Social, una cota que no s’havia vist mai des de l’inici de la crisi. I això malgrat que la recaptació d’impostos va ser de les més altes de la història. Sense els esforços de les autonomies i els ajuntaments (que van tenir superàvit), Espanya hauria acabat amb més dèficit que l’any anterior. Si el 2013 el dèficit global d’Espanya pràcticament no ha baixat, que ho faci el 2014 -any electoral- sembla directament una il·lusió.
Baixant de nivell administratiu, qui també tindrà seriosos problemes per reduir els desequilibris serà la Generalitat. L’any passat el seu dèficit va caure en poc més de dues dècimes, equivalents a una reducció d’uns 500 milions d’euros. I això malgrat que hi va haver retallades. La Generalitat s’ha compromès reiteradament al fet que aquest any no hi hagi retallades addicionals, però creure que les privatitzacions i la millora de l’economia permetran elevar els ingressos i que no caldrà tocar les tisores és, segurament, massa optimista.
