Spotify pagarà menys als artistes a canvi de cedir les dades dels usuaris

BarcelonaLa música en suport digital no és el futur, és el present: un 50% de la facturació de la indústria discogràfica a tot el món ja prové de les reproduccions a través d’internet, segons les dades d’Ifpi, la gran patronal global del sector. Però aquest negoci té un problema: l’escassa rendibilitat. L’exemple més clar és Spotify, l’empresa sueca que lidera el sector de la música en suport digital, que segueix perdent diners tot i que cada any té més usuaris i que duplica el nombre de clients que té el seu principal competidor, Apple Music.

Amb l’objectiu de trobar el camí cap a la rendibilitat, Spotify ha anat negociant acords amb les grans empreses del sector. Ahir a la matinada va anunciar que ha tancat un acord amb Warner, la tercera discogràfica més important. Era l’últim que li faltava, després d’haver signat amb Universal i Sony, les dues grans empreses de la indústria. La diferència d’aquests acords amb els anteriors és que, per primer cop, són a llarg termini.

Fins ara, per exemple, el catàleg de Warner (que té David Bowie, Daft Punk i Ed Sheeran entre els seus artistes) estava disponible a Spotify gràcies als diferents acords a curt termini que les dues companyies havien anat signant. Durant els dos últims anys, però, Warner i Spotify han estat negociant un pacte a llarg termini que ha de facilitar que l’empresa sueca trobi el camí de la rendibilitat, un camí que, per cert, passa ineludiblement pels usuaris de pagament, que són els que realment permeten que la companyia obtingui ingressos substancials. Després de signar amb Warner, la companyia confia a poder sortir a borsa a finals d’any, segons publicava ahir el Financial Times citant fonts coneixedores dels plans de la companyia sueca.

El nou acord ha de servir perquè Spotify pagui menys royalties a les discogràfiques per reproduir la seva música, però això tindrà contraprestacions. Per exemple: les novetats musicals estaran més restringides. La indústria musical vol emular la cinematogràfica, en què les estrenes es veuen en sales abans de poder-les gaudir en streaming. Els acords amb Warner, Sony i Universal han sigut complexos. Segons Bloomberg, Spotify també permetrà que les discogràfiques tinguin accés a les dades dels seus usuaris, de manera que puguin utilitzar-les per analitzar-les i treure’n profit.

El mes passat Spotify va anunciar que havia superat els 60 milions d’usuaris de pagament, més que duplicant els 27 milions d’Apple Music, el segon gran servei de música per internet. Però el problema de l’empresa sueca és que no té el múscul financer de la californiana. Apple pot aguantar molt temps perdent diners amb aquest negoci, perquè els altres productes que té -principalment l’iPhone- li permeten eixugar aquestes pèrdues. Spotify, en canvi, no té alternativa: ha d’aconseguir que el negoci de la música en suport digital sigui rendible si no vol desaparèixer. A favor seu Spotify té que les discogràfiques la temen menys que Apple i, per tant, es mostren més receptives a signar-hi acords.

Més ingressos, més pèrdues

La clau de tot són els royalties, és a dir, el que cobren les discogràfiques. Gràcies al creixement del nombre d’usuaris de pagament (fa dos anys i mig Spotify només en tenia 15 milions, una quarta part dels que té ara), els ingressos de la companyia s’han disparat. En concret, va facturar 2.900 milions d’euros l’any passat, un 50% més. Però les pèrdues es van més que duplicar, precisament per l’augment dels royalties i els costos de distribució.

L’acord signat aquesta setmana amb Warner era l’últim graó que havia de superar la companyia per encarar el futur i preparar la sortida a borsa. Només el temps dirà, amb tot, si l’estratègia que ha triat funciona. Si se’n surt, la indústria musical haurà aconseguit, després de molts anys, trobar la manera de ser rendible en el suport que ja regna al sector.

LES CLAUS

1. Com és d’important el negoci de la música en suport digital?

Ja és la primera font d’ingressos de la indústria musical, amb un 50% del total. El problema és que, tot i que tingui tants usuaris, cap empresa ha trobat la manera de fer que el consum de música per streaming sigui rendible. L’any passat Spotify va disparar la facturació un 50%, fins als 2.900 milions d’euros, però les seves pèrdues es van més que duplicar per l’augment dels royalties (el que paga a les discogràfiques).

2. Què pretén Spotify amb els acords que ha signat amb les tres grans discogràfiques?

Pagar menys a les discogràfiques. A canvi, els acords són a llarg termini (fins ara sempre eren a curt termini) i Spotify es compromet a limitar l’accés a les novetats musicals i a oferir també les dades dels seus usuaris a les companyies discogràfiques, de manera que puguin saber amb detall què funciona millor i aprofitar-ho comercialment.

3. Quin és l’estat de salut de la indústria discogràfica?

L’any passat el mercat mundial de la música enregistrada va créixer un 6%, el ritme més alt des que Ifpi, la patronal global del sector, elabora registres. Això sí: durant els últims 15 anys els ingressos del sector han caigut quasi un 40%. La música en streaming no és només la principal font d’ingressos, també es va disparar un 60% l’any passat i ja hi ha més de 100 milions d’usuaris que paguen per aquest servei.