27/03/2013

Primera proposta per repartir els rescats a la banca de manera justa

1 min

Des de l'inici de la crisi molta gent s'ha queixat que el cost de rescatar la banca anés a càrrec dels ciutadans, però poca cosa s'ha fet per evitar-ho. També hem sentit moltes persones demanant alegrement que es deixessin caure les entitats que facin fallida. Grans economistes han assegurat que no hi hauria cap problema a deixar que Bankia peti: simplement caldria pagar els dipòsits garantits (els inferiors a 100.000 euros) i ja està. No es pregunten qui pagaria aquests dipòsits. Per molt que estiguin garantits, l'Estat no tindria prou diners. Bankia, per exemple, té 98.500 milions d'euros en dipòsits i el fons de garantia amb què s'haurien de pagar només en té uns 2.000 milions.

És cert que Jeroen Dijsselbloem, president de l'Eurogrup, ha demostrat poca cintura política en afirmar que, a partir d'ara, els accionistes, inversors i grans dipòsits pagaran el cost dels rescats abans que els contribuents: els inversors estan molt sensibles i qualsevol alarma pot provocar una fuga de capitals des de la perifèria cap al centre i el nord d'Europa. Però també podríem valorar que, per primer cop, els que prenen decisions busquin fórmules perquè la banca deixi de socialitzar les pèrdues mentre es queda els beneficis.

stats