Josep González prepara el seu relleu com a president de Pimec i tria Antoni Cañete com a successor

BarcelonaJosep González, l’històric president de Pimec, prepara finalment el seu relleu després de tres dècades liderant aquesta patronal. Segons ha pogut saber l’ARA, González ha decidit que la persona que el substitueixi sigui l’actual secretari general de l’organització, Antoni Cañete, en una decisió que hauran de ratificar els socis de la patronal.

No seran aquests, però, els únics canvis que hi haurà a l’organització de petites i mitjanes empreses. L’entitat proposarà avui als seus associats que el president pugui cobrar un sou, una opció que avui dia no permeten els seus estatuts. Ni Pimec ni Antoni Cañete han volgut fer cap valoració per a aquest article.

La patronal celebrarà avui una assemblea ordinària i, acte seguit, una d’extraordinària. En aquesta segona convocatòria, l’organització proposarà als socis la modificació de quatre articles. Un d’ells, l’article 55, fixa que “els càrrecs directius de l’entitat [...] són gratuïts i no remunerats”. Ara Pimec vol “revisar i modificar” aquest article, segons apareix a l’ordre del dia.

Les fonts consultades descarten que la possibilitat de tenir un salari s’aprovi perquè el cobri l’actual president, Josep González. En canvi, assenyalen que això es faria per retribuir Antoni Cañete, que com a secretari general sí que té un sou de Pimec i que, al fer el salt a la presidència, deixaria de percebre’l si no es modifiquessin els estatuts.

La renovació dels líders patronals i la possibilitat que cobrin un sou (tradicionalment només han cobrat dietes) han sigut dues qüestions recurrents a les organitzacions empresarials. Ara Josep González ha decidit atacar els dos punts d’una sola tacada. A González se li acaba l’actual mandat d’aquí dos anys i l’únic que falta aclarir és si la seva sortida serà el 2022 o abans.

El relleu de González fa temps que és un debat habitual, sobretot a mesura que passaven els anys, però sempre ha tingut prou força a dins de l’organització perquè les veus de renovació mai aixequessin gaire el to.

En una entrevista amb aquest diari el gener passat, González ja va dir que “hi ha diverses persones al comitè executiu i a la junta directiva [de Pimec] que poden ser presidents potencials”. Efectivament, Antoni Cañete participa en aquests òrgans com a secretari general de l’entitat. Ara bé, quan hi participa hi té veu però no vot, ja que el secretari general és un treballador de la patronal i no ha estat escollit democràticament per al càrrec.

De fet, un altre dels articles dels estatuts de Pimec que aquest dimecres Josep González vol modificar és el número 46, en què es regulen les funcions del secretari general. Entre altres aspectes, s’hi fixa que no té dret a vot a cap dels òrgans de govern de l’entitat. Es desconeix, però, quins punts de l’article es volen modificar.

Com a treballador de la patronal, Cañete tenia dret a un salari, i si abandonés la feina actual per assumir la presidència, això l’obligaria a renunciar als seus ingressos actuals. És per això, expliquen les veus consultades, que Pimec vol permetre que el president cobri.

El debat salarial

La retribució dels líders patronals ha generat algunes polèmiques en el passat. D’una banda, algunes veus troben incomprensible que un president no tingui un salari, atesa la dedicació que exigeix el càrrec. A l’altre extrem, hi ha els partidaris de mantenir-ho com fins ara i que els presidents durin molt menys temps al càrrec. De fet, tant Foment com Pimec han incorporat la limitació de dos mandats als seus estatuts.

A Madrid, la patronal CEOE ja va viure aquest debat, tot i que va ser breu: el president actual, Antonio Garamendi, va decidir autoassignar-se (amb el vistiplau de la cúpula de l’organització) un sou de 300.000 euros anuals, una xifra que ell va considerar “humil” però que va generar una gran sorpresa en el món patronal. El mateix Josep González va admetre a aquest diari “no entendre” el sou de Garamendi. De moment, no se sap quina retribució es fixarà per al president de Pimec.