Publicitat
Publicitat

REESTRUCTURACIÓ FINANCERA

Brussel·les admet que conservi una participació superior al 50%, però a canvi imposa condicions

La Caixa pot seguir igual a CaixaBank

La Comissió Europea permetrà, finalment, que La Caixa no s'hagi de vendre ni una sola acció de CaixaBank. Brussel·les, però, la penalitzarà si supera el 50% de participació, com és el seu cas.

La Caixa s'ha sortit amb la seva i ha aconseguit esquivar les exigències que inicialment s'imposaven en el paquet de condicions pel rescat a la banca espanyola. En principi, Brussel·les volia imposar condicions horitzontals (és a dir, per a tot el sector), però finalment La Caixa ha aconseguit que Brussel·les diferenciï entre les caixes sanes i les que han necessitat ajudes públiques per no fer fallida. Com a resultat, La Caixa no només no perdrà el control de CaixaBank (en controla la majoria del capital: un 74%), sinó que ni tan sols es veurà obligada a rebaixar la seva participació fins al 49%, com s'havia especulat.

De tota manera, tot i que no hi estigui obligada, La Caixa haurà de valorar si li convé reduir-hi la participació. Segons la nova normativa, les caixes que tinguin més d'un 50% de participació en un banc estaran molt tutelades pel Banc d'Espanya. En canvi, si la participació és inferior al 50% la tutela serà molt més baixa. De fet, La Caixa ja té estudiada la manera de reduir la seva participació fins al 49% i a qui li pot vendre les accions de què s'hauria de desprendre, tal com va avançar l'ARA el 19 de desembre.

En concret, les caixes que controlin més del 50% de l'accionariat hauran de crear un fons de reserva per fer front a possibles necessitats de capital que tingui el banc en el futur, segons consta a l'avantprojecte de caixes d'estalvis publicat ahir i que el govern espanyol ha pactat amb la Comissió Europea. La quantitat de diners que La Caixa hauria de posar en aquest fons de reserva, que encara no s'ha concretat, la decidirà el Banc d'Espanya . Una altra condició per a qui superi la participació del 50% és la de presentar un pla de diversificació d'inversions i gestió de riscos.

El que no podrà esquivar La Caixa ni cap altra caixa d'estalvis (excepte les d'Ontinyent i Pollença, que seguiran com fins ara) és haver de canviar el seu estatus. Deixaran de ser caixes d'estalvis i esdevindran fundacions bancàries. Aquesta fórmula ideada pel govern espanyol deixa clar que la seva funció ja no serà financera, sinó que es preocuparà principalment de la gestió de l'obra social.

A més, totes les fundacions bancàries -independentment de si les seves participacions en bancs són superiors o inferiors al 50%- hauran de presentar anualment al Banc d'Espanya un pla financer en què especifiquin com afrontarien les necessitats de capital que puguin sorgir als bancs on tenen accions. El Banc d'Espanya supervisarà tots aquests plans financers, i si els considera "insuficients" podrà forçar la caixa en qüestió a sortir del capital del banc.

Dos anys per aplicar-ho

El temps previst perquè aquesta nova normativa estigui plenament en funcionament és d'uns dos anys. El govern espanyol calcula que la legislació no entrarà en vigor fins a finals d'aquest any o principis del vinent, i després les entitats disposaran d'un any addicional per convertir-se en fundacions bancàries i complir totes les noves normes.

Els canvis legislatius també imposen que una mateixa persona no pot ser al mateix temps conseller d'un banc i d'una fundació bancària. Això significa que Isidre Fainé, actual president de La Caixa i CaixaBank, haurà de deixar un dels dos càrrecs. De totes maneres, en funció del calendari mencionat anteriorment, Fainé disposarà de gairebé dos anys per fer-ho.

L'avantprojecte de llei també impedirà que les fundacions bancàries tinguin més de vint consellers (La Caixa actualment en té vint-i-un) i els representants de les administracions públiques no podran superar el 25%. És a dir, que si hi ha vint consellers, només cinc -una minoria- podran ser nomenats pels governs. A més, els consellers no cobraran sou i treballaran "gratuïtament". Només tindran dret a dietes.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF