El BCE anuncia una macroinjecció de 750.000 milions per combatre el coronavirus

El banc promet canviar els seus estatuts, si cal, per ampliar les compres tant com faci falta

El Banc Central Europeu ha tret el bazuca. La setmana passada, quan el coronavirus ja era una realitat a Itàlia i a Espanya, l'organisme va ser més cautelós i tan sols va anunciar que compraria 120.000 milions de deute per intentar insuflar ànims a una economia que camina directa cap a la recessió.

El missatge no només no va convèncer els mercats, sinó que després dels anuncis del BCE les borses, que ja queien, van caure en barrina. El motiu, especialment, va ser l'actuació de la presidenta del BCE, Christine Lagarde, que  es va mostrar dubitativa a l'hora de mostrar el seu compromís per revertir la crisi, fins al punt d'assenyalar els països com els principals responsables de sortir del forat.

Aquella jornada l'Íbex-35 va viure la caiguda més dura de tota la seva història, amb una davallada del 14%.

Però els dubtes sembla que s'han acabat. Aquesta matinada, i per sorpresa, el BCE ha anunciat una macroinjecció de 750.000 milions d'euros (incloent-hi els 120.000 ja avançats la setmana passada). Uns diners que preveu gastar-se aquest mateix any i que destinarà a la compra de diversos actius, bàsicament deute públic i privat. Fins i tot comprarà bons de Grècia, un país del qual fins ara mai ha comprat deute perquè era considerat de mala qualitat.

I potser encara més important: el BCE ha anunciat que està disposat a ampliar aquestes compres tant de temps com calgui i a tants actius com faci falta. Fins i tot si això obliga a revisar el seu mandat. Dit d'una altra manera, el BCE passarà per sobre de qualsevol limitació que pugui existir.

"Els moments extraordinaris requereixen accions extraordinàries. No hi ha límits al nostre compromís amb l'euro. Estem determinats a utilitzar tot el potencial que tenim a l'abast, dins del nostre mandat", ha tuitejat una estona després Christine Lagarde.

Les compres de deute serveixen per abaixar el cost d'endeutar-se i, per tant, que països i empreses tinguin més oxigen per afrontar la crisi

Les compres de deute tenen un objecte principal: abaratir el cost d'endeutar-se, tant si es tracta dels països com de les empreses que es puguin beneficiar d'aquest programa. Amb això, per tant, el BCE pretén que tant els estats de l'eurozona com les seves principals corporacions guanyin oxigen davant d'una crisi, la del coronavirus, que segons la cancellera Angela Merkel és el desafiament més gran des de la Segona Guerra Mundial.

"Les compres s'aturaran quan el consell de govern [del BCE] consideri que la crisi del coronavirus Covid-19 s'ha acabat, però en qualsevol cas no s'aturaran abans que acabi l'any", ha explicat el Banc Central en un comunicat. D'aquesta manera, fins i tot el BCE obre la porta a mantenir les compres més enllà del 2020.

El Programa de Compres d'Emergència per la Pandèmia (PEPP, per les seves sigles en anglès) supera àmpliament el que va anunciar diumenge passat la Reserva Federal dels EUA, valorat en 700.000 milions de dòlars (639.000 milions d'euros). 

La xifra anunciada també és més alta del que el BCE s'ha gastat en programes similars en el passat. Entre el 2015 i el 2018, el BCE ja va tenir un programa de compres de deute. En aquells quatre exercicis, la institució es va gastar 2,6 bilions d'euros adquirint deute dels països i les empreses europees. De mitjana es va gastar 650.000 milions a l'any, una xifra inferior a la coneguda aquesta matinada.

Gir de 180 graus

L'anunci del BCE suposa un gir de 180 graus respecte a les paraules que fins ara havíem sentit des del banc. Primer va ser Christine Lagarde en la roda de premsa de la setmana passada, quan va dir: "No som aquí per abaixar les primes de risc". Aquesta frase (molt allunyada del compromís de Mario Draghi de fer "el que calgués" per salvar l'euro) va ser la que va deprimir profundament les borses.

Aquest dimecres, a més, un membre del consell de govern del BCE, l'austríac Robert Holzmann, ha donat suport a aquella afirmació de Lagarde, afirmant: "Nosaltres no podem resoldre el problema, ara és principalment una qüestió de política fiscal", és a dir, és feina dels països.

El BCE s'ha vist obligat a emetre un comunicat per rectificar les declaracions del banquer austríac. Però el veritable desmarcatge de les paraules de Holzmann ha arribat 12 hores després, amb un comunicat a la mitjanit, quan el BCE ha anunciat l'ambiciós programa de compres amb el qual vol liquidar un virus que ha posat contra les cordes l'economia de tot el món.

EDICIÓ PAPER 11/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF