#ELECTOLAB24M
Misc 20/05/2015

...però amb ànima femenina!

Consentir i aplaudir que la dona assumeixi el rol del model masculí decadent és menystenir-la, fer-la encara més dependent, identificar-la amb un objecte, no dignificar-la i allunyar-la encara més de la igualtat d'oportunitats

i
@aleixcuberes
3 min
Teresa Forcades i Ada Colau a la plaça de la Virreina de Gràcia, que es va omplir per escoltar la monja benedictina i la candidata.

BarcelonaMés enllà de l'eix "nova i vella" política i el debat més o menys estètic, n'hi ha un altre de més rellevant, profund i que comporta implícitament un canvi cultural valent. Es tracta de la presència efectiva de les dones en els lideratges públics –també en política i en campanya electoral.

La discriminació i la invisibilitat de les dones, tant en l'esfera privada com en la vida pública, és un llast cancerigen del nostre potencial com a societat –raons ètiques, de justícia i d'equitat a banda–. Som encara molt lluny de l'ideal d'igualtat d'oportunitats, d'accés i no-discriminació. Cal reconèixer que els resultats de les mesures encaminades a reduir les desigualtats estan sent excessivament tímides i modestes. Els petits canvis no són suficients i cal més contundència –intervencionista dels poders públics– en els valors i les idees.

A primera vista pot semblar que la presència de més dones encapçalant candidatures i llistes electorals és un element que convida a l'optimisme. Si posem el zoom a l'exemple Barcelona, de set candidatures, tres son liderades per dones. Aquest és un element positiu, que transcendeix i impregna ciutats grans, el rerepaís, però que encara és marginal a l'interior i als nuclis petits.

Però si només ens quedem amb la dimensió quantitativa i numèrica i no prestem atenció a la qualitativa i cultural –quins rols, models i quins son els valors i les idees sobre les que es construeix un nou lideratge femení?–, llavors no entendrem les dimensions i l'abast de magnitud del repte que tenim al davant.

Que hi hagi més dones candidates és una bona notícia. La millor notícia, però, no és aquesta, sinó que és allò que la candidata de la CUP, María José Lecha, va verbalitzar en el debat de candidats per Barcelona de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio: "Nosaltres, les dones, hem respectat el vostre torn d’intervenció –en referència als homes– i no us hem interromput en cap moment!". Aquí hi ha el moll de l’os. Aquesta és la resposta: "Nosaltres, les dones, sentim, som i ens comportem... de manera diferent!". Una manera millor, em permeto afegir jo.

De què serveix tenir més dones si només es limiten a reproduir el model masculí i de la testosterona? Em refereixo a les Rosas Díez, a les Rites Barberà, a les Esperanzas Aguirre, a les Cifuentes, a les Sánchez-Camacho, a les Mejías, a les Le Pen, a les Palin... que repliquen el model agressiu i de mascle dominant.

Consentir i aplaudir que la dona assumeixi el rol del model masculí decadent –però encara imperant avui– és menystenir-la, fer-la encara més dependent, identificar-la amb un objecte, mantenir-la i relegar-la a categoria d'anècdota, no dignificar-la i allunyar-la –encara més– de la igualtat d'oportunitats. En definitiva, és matar-li l'ànima pròpia.

La normalitat no vindrà per imitació dels lideratges fallits i acomplexats, sinó per la construcció d'un model de valors de referència alternatius que es corresponguin amb els nous temps, la nova demanda cultural, i que es construeixin amb actituds inclusives, afectives, empàtiques, laterals, suaus, modestes, humils, emocionals, seductores, constructores de coalicions, mediadores, afectives, diplomàtiques, autònomes. Les Caram, les Forcades, les Lecha, les Rovira, les Colau i les Oltra –quan no es crispen-, les Casals, les Carmena, les Uxue Barcos, les Arantza Quiroga, les Teresa Rodríguez, les Nicola Sturgeon... pausades, respectuoses, reflexives i 'slow-soft'. La nova –manera de fer– política no ho serà sense l'ànima i la mirada de dona completa.

stats