"...mai oblidaran com els vas fer sentir!"

Barcelona"Indecisos, pugen; convençuts, baixen". Aquesta seria una descripció acurada de la foto fixa de la realitat sobre la que intenta influir la campanya electoral aquests darrers dies. Les persones que encara no tenen clar si aniran a votar o no i tampoc a qui votaran decidiran qui guanya les eleccions i qui està en disposició d'agafar la iniciativa per formar govern la mateixa nit electoral de diumenge. Mai abans les persones que dubten havien estat tant decisives i desitjades.

La capacitat de sorprendre i construir -en positiu- la resposta empàtica, afectiva i emocional davant una persona del carrer; una abraçada sentida, una mirada als ulls, un somriure, un plor emocionat o tocar amb les mans; la intel·ligència dels petits detalls; els cops d'efecte, la naturalitat i l'espontaneïtat -creïbles- o l'autenticitat humana poden despertar aquell clic emocional d'una persona amb un candidat.

Maya Angelou, lluitadora pels drets civils, inspiradora i sàvia, defensava: "Les persones no recordaran el que vas dir o el que vas fer; però mai oblidaran com els vas fer sentir". El president Bill Clinton fou un dels seus alumnes privilegiats: el seu magnetisme, la manera d'adreçar-se, escoltar, mirar i tocar o abraçar les persones deixava una petjada emocional important en les persones. No podria estar més d'acord amb Angelou, tot i que matiso: és molt important el que dius i el que fas, i encara ho serà més si hi ha una coherència ètica entre una i l'altra.

Igualment cal reconèixer que la desconfiança vers la política, i que en els dies finals de campanya electoral s'intensifiquen impactes, declaracions, actes i intervencions, que dificulten i no fan creïble aquest acostament. Menys encara quan tot s'exagera més i encara agafa més velocitat. No és el context ideal per persuadir, convèncer o seduir -si encara no ho has fet.

Tot i això, aquests dies son habituals les queixes de portaveus i candidats de partits que volen ser grans, o d'aquells que tot just fan les seves primeres passes, amb els mitjans -públic i locals- que no es fan ressò d'esdeveniments que les campanyes consideren rellevants o que només disposen de pocs minuts i segons -temps ridícul- en els espais dels mitjans de comunicació locals per adreçar-se directament als seus veïns.

Sembla una obvietat, però no ho és: ens allunyem de les persones negatives que es queixen i tenen una actitud vital de ploramiques. En canvi, la vitalitat, la força, l'energia i el somriure son molt suggerents. Davant les dificultats i els impediments abracem l'enginy, la creativitat, el coratge, la passió, la força, la innovació... i estarem enviant un senyal inequívoc a les persones que seran decisives.

Deia Jack Kennedy a la convenció del Partit Demòcrata el 1960: “Els ciutadans esperen de nosaltres alguna cosa més que crits d'indignació i atacs. Els temps són massa greus, el repte és massa urgent i el preu massa alt per permetre les passions polítiques negatives en el debat. No som aquí per compadir-nos de les dificultats i la foscor, sinó per encendre la llum de l’espelma que ens pot guiar a través de la por a un futur sa i segur".