#ELECTOLAB24M

Superar el vell model de campanya

Volem debats de veritat que siguin útils per a les persones? Doncs afavorim que la ràdio i la televisió públiques proposin a tots els candidats una nova manera de contrastar propostes, programes, idees, valors i lideratges

Debats finals molt deslluïts i decebedors on el protagonisme se l’endú la cara menys amable dels candidats, la manca de respecte, el tot s'hi val, els retrets i els cops baixos. Si ens posem en la pell d'una persona que encara confia en la utilitat de la política i manté certa il·lusió i interès per dedicar part del seu temps a veure aquest espectacle de baixa qualitat, podem intuir que li quedarà un mal gust de boca; i en el cas que dubtés sobre la preferència del seu vot entre diferents candidats, aquest dijous tots ells van oferir-li més soroll que arguments.

Volem debats de veritat que siguin útils per a les persones? Doncs afavorim que la ràdio i la televisió públiques proposin a tots els candidats un nou model de campanya electoral valent i a l'altura del moment que vivim. Aquest nou model pivotaria sobre dos eixos:

El primer: la generalització dels cara a cara amb els respectius adversaris. Tots amb tots. Per exemple, en el cas de Barcelona: Trias-Colau, Trias-Bosch, Trias-Collboni, Trias-Fernàndez, Trias-Lecha, Trias-Mejías, Colau-Bosch, Colau-Collboni... fins arribar a totes les combinacions possibles. Tots amb tots. Una hora de televisió i radio diàries.

El segon: fem comparèixer els candidats davant de persones crítiques i indecises perquè durant una hora responguin les seves preguntes incòmodes, difícils, espontànies, duríssimes. Així tindrem l'oportunitat de testar a fons les capacitats, les actituds i el lideratge dels diferents candidats.

Aquest model, no és perfecte, però superaria el model obsolet de debats d'aquest dijous a la nit. A més a més es podrien contrastar –més i millor– les propostes i els programes, les idees i els valors i també els lideratges. Defugiríem el soroll i la política espectacle. Ajudem les persones a informar-se en campanya electoral d'una altra manera, on elles –i no l'interès partidista en forma de calculadora de minuts i segons que correspon a cada força política– siguin el centre neuràlgic i la raó de ser.

Superem la dictadura dels blocs electorals, donem a cada informatiu de televisió i ràdio la importància del moment electoral. Durant tot l'any les televisions i les ràdios operen amb llicències públiques. Demanem-los a canvi que en període electoral serveixin l'interès públic. Malgrat ser un gest simbòlic, la protesta que fan els treballadors dels mitjans públics sobre l'absència de les firmes dels professionals de les informacions de campanya no tenen cap mena de força i de pressió. A les persones els acaba sent indiferent. Busquem altres maneres. Per exemple:

A cada informatiu –ràdio i televisió: matí, migdia, vespre i nit– oferim dos minuts per partit i candidat per informar i aprofundir sobre les propostes temàtiques i visualitzar la vida de cada cap de llista en campanya. L'accés 'slow', reposat i tranquil que defuig l'aparença i la imatge és servei públic i seria útil en clau pedagògica per ajudar les persones a conformar el seu judici i valors polítics.

Sense adonar-nos-en estarem afavorint un canvi de cultura política més sòlid, més exigent amb els candidats, les campanyes i els partits. Les regles no estaran pensades per afavorir els més grans, els més poderosos i els més influents, sinó per donar les mateixes oportunitats a totes les candidatures –per petites o noves que siguin–. Aquest seria un missatge potent per a les persones: els poders públics us respecten i us serveixen.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF