09/05/2015

Lliçons britàniques útils per al 24-M

3 min
Lliçons britàniques 
 útils per al 24-M

Barcelona-David Cameron (Tory - conservador): el seu full de serveis no era el millor, però tenia clar el seu nord: les campanyes versen sobre futur i ell ha construït una narrativa més optimista i amb més confiança que la resta de candidats, en un context de més oxigen econòmic però amb forta angoixa social. Ha menystingut les veus dissidents. Va declinar participar als debats cara a cara (com Xavier Trias a Barcelona); però s'enfrontà amb coratge a entrevistes duríssimes (una amb ciutadans crítics amb la seva gestió i també amb el temible periodista Jeremy Paxman). En totes les seves intervencions públiques sempre que ha tingut oportunitat, s'ha rigut d'ell mateix.

-Ed Miliband (Labour - socialdemòcrates): quan un candidat/líder és apassional, acarismàtic, només és imatge, fred, artificial, distant i poc empàtic; sense autenticitat; sense una visió/programa convincent i amb una mirada pessimista sobre el futur; excessivament escorat a la crítica a l'adversari i amb poques propostes en positiu; amb molt poca credibilitat; amb un lideratge construït a base a febleses i fragilitats; i quan només compta amb el suport de la maquinària i aparell del partit: les persones no li fan confiança. (Observis els nombrosos paral·lelismes i similituds amb el líder del PSOE Pedro Sánchez. Algú hauria d'estar molt preocupat i construint en una direcció diferent!). Davant uns resultats molt dolents, un gest de dignitat però que sobretot assenyala l'alt nivell i l'alta estima de la cultura política anglo-saxona: assumpció de responsabilitat -'mea culpa'-, dimissió immediata i que el partit obri el procés per escollir un nou líder.

-Nick Clegg (Liberal - Democrats LIB-DEM): una demostració més que en els governs de coalició, el partit petit/crossa ho té molt difícil per sobreviure a la potent maquinària comunicativa del primer ministre/president; i l'electorat torna a castigar el partit petit de la coalició que esdevé invisible i poc útil. Ell i el seu partit paguen la factura i els plats trencats del descontent. Aquesta realitat serà molt familiar als líders, equips i partits dels governs d'esquerra a Catalunya. El post #24mtornarà a posar a prova la cohabitació, la supervivència i la tensió entre els partits grans i els modestos en la formació dels governs de coalició.

Avís a navegants: la política catalana - i també espanyola- entrarà en una etapa accelerada de canvi contundent cultural i d'actituds: on la capacitat d'escolta, el diàleg i l'arribar a acords serà essencial per a la construcció de majories de governs sòlides i amb voluntat d'estabilitat i permanència. La salut vital de la construcció dels nous governs de coalició dependrà de si la força de l'eix de la confiança s'imposa a l'eix de la necessitat. Adéu a les majories absolutes de partit únic: seran l'excepcionalitat. Com alternativa creixent als governs de coalició, difícils, inestables, sense coherència ideològica, i alhora donat que abans a l'oposició feia fred però ara governar no és tasca gentil, cada cop hi ha més defensors de la idea de governs en minoria amb un suport extern. Via que permet visualitzar la influència sense embrutar-se les mans en la gestió.

- Nigel Farage (UKIP - extrema dreta): sempre enfadat, insolent, arrogant, agre, mal educat (recorda a les actituds públiques de l'Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera!?); aïllat, sol en els extrems. Derrota absoluta. Seduir no s'aconsegueix cridant, faltant el respecte als adversaris i al públic en general (audiència dels cara a cara).

- Nicolas Sturgeon (SNP - independentistes d'esquerra d'Escòcia): eclosió d'un lideratge en clau femenina, nou, molt soft, versàtil, flexible, honest, que parla dolçament i amb sentit comú.

- Finalment: la velocitat de la transició entre governs és espectacular. La nit electoral confirma uns resultats clars. Al matí visita a la cap d'estat per rebre l'encàrrec de formar govern i a la tarda nomenament del nou govern. (Avui, primera reunió del nou gabinet i posada en marxa de la legislatura). Andalusia te un referent on emmirallar-se i aprendre.

stats