L'#electolab del 27-S: Una campanya molt conservadora (1)

Un dels talons d'Aquil·les de les campanyes electorals és que estan pensades bàsicament per als convençuts, malgrat saber que la campanya la decidiran les persones que dubten o que tenen por

"La majoria de polítics fem allò que és més fàcil, parlar amb persones que pensen com nosaltres. La gran diferència resideix en aquells que intentem comunicar-nos amb les persones que no pensen com nosaltres". La reflexió és de Bernie Sanders, el senador -independent- de l'estat de Vermont de 73 anys que està eclipsant les primàries demòcrates a les eleccions presidencials nord-americanes de 2016.

La mirada és molt interessant perquè exemplifica a la perfecció l'actitud de -gairebé- tots els partits alhora de pensar i dissenyar l’experiència de la campanya electoral (actes, imatges, missatges…). Comprovem com la majoria de campanyes adopten la comoditat conservadora de "jugar a casa": actes de proximitat que assegurin públic i aplaudiments entusiastes com excusa perquè els mitjans de comunicació recullin els diferents missatges. Es tractar d’ aïllar, protegir i no exposar els candidats evitant els riscos possibles.

És l’opció més fàcil. Fa uns dies Toni Comín ho exemplificava a la perfecció adreçant-se a les persones que l'escoltaven: "Vosaltres que us trobeu amb els indecisos, expliqueu-los..." Aquest és un dels talons d'Aquil·les de les campanyes electorals d’aquí, i és que estan pensades bàsicament per als convençuts, malgrat saber que la campanya la decidiran les persones que dubten o que tenen por.

Amb aquest model de campanya unidireccional tenim actes distribuïts territorialment que sempre segueixen el mateix patró: ambientació prèvia, escalfament i les diferents intervencions de menor a major notorietat pública -que només busquen el lluïment personal-, missatges del dia, aplaudiments, música de comiat i la imatge icònica dels diferents candidats amb les respectives llistes. La interacció és mínima. Tot està pensat de dalt cap a baix, en clau unilateral: "Jo parlo, tu escoltes i aplaudeixes" i cap a casa.

En un dels primers debats electorals, la moderadora preguntava: "¿Què suposarà i com afectarà la independència a les persones del carrer que ens escolten ara mateix?". La resposta d’un dels candidats, un professor i un economista -brillant- va ser: "Està penjat a la nostra pàgina web de manera molt clara".

El model de campanya més còmode i conservador afavoreix aquesta distància emocional, la poca assertivitat i l’experiència política que va produir en els oients l'actitud del candidat. ¿ És aquesta la millor manera d’acollir les persones que dubten o tenen por? Així les convencerem? Així les seduirem? La resposta ja la coneixeu. En l’article de demà us proposaré anar més enllà.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF