#ELECTOLAB24M
Misc 14/05/2015

Atacar: l'instint més animal

Quan els lideratges són més fràgils, les campanyes són més negatives i l'atac, la seva columna vertebral

i
@aleixcuberes
3 min

BarcelonaEn el món animal, o ataques o ets atacat. Atacar és sobreviure, alimentar-se, i la resposta instintiva davant una amenaça rellevant. La política ha fet de l'atac una cultura que el cervell reptilià ha incorporat al seu ADN cultural. Atacar –amb la paraula, la narrativa o el llenguatge corporal– esdevé una missió, una manera de sentir i una manera d'entendre les relacions entre iguals. Atacar els de dins i els de fora.

Quan els lideratges són més fràgils, les campanyes són més negatives i l'atac, la seva columna vertebral. En aquestes eleccions:

- El PP es defensa atacant C's i atribuint-se l'ordre institucional.

- C's, després de buscar-se una reputació d'estil cridaire, groller i maleducat a Catalunya –serveixin d'exemple totes les sessions de control al Parlament–, es presenta amb la cara més presidencial, respectuosa i pactista a l'Estat.

- CDC se sent amenaçada per Esquerra i l'ataca.

- Podem ataca l'establishment.

- Al PSOE li agafen atacs de pànic i ofuscació amb Podem i tapa les fragilitats del seu líder i del projecte amb un doble dit acusador: PP i Podem.

Aquests atacs es construeixen des de pors, prejudicis i inseguretats pròpies. Els caracteritza l'actitud reactiva i a la defensiva. Es tracta de reduir el debat a una qüestió de bons i dolents, de purs o infidels, de tot o res. No hi ha marge ni espai per al dubte i la indecisió, que queden expulsats del debat.

L'elecció general britànica ens va deixar un bon exemple d'intel·ligència emocional i relacional amb els adversaris i les amenaces:

Russel Brand, un artista polifacètic i polèmic a parts iguals, encapçala un moviment de protesta i indignació amb l'establishment polític i financer. Té certs paral·lelismes amb la figura representativa de Pablo Iglesias: ha utilitzat el poder de les xarxes per cohesionar el món de la regeneració política en un moviment ampli, de referència i amb una influència important en l'escenari mediàtic i social britànic. Els seus discursos carregats d'antipolítica són d'una duresa extraordinària. Doncs bé, davant l'efecte Podem al Regne Unit, els laboristes van accedir que el seu líder, Ed Miliband, anés a casa de l'artista per conversar sobre l'estat de l'elecció i el seu programa electoral.

La conversa com a tal no te res de l'altre món. I el paper que hi desplega Miliband és molt fràgil i molt poc consistent. Però el gest d'anar-lo a veure, asseure's cara a cara i escoltar les preguntes o proclames va aconseguir que pocs dies abans de les eleccions Russell Brand cridés als seus seguidors a votar Laborista, com la millor de les alternatives als conservadors.

Malgrat aquest 'public-celebrity endorsement' [suport públic d'una personalitat coneguda] la desfeta electoral del Labour va ser contundent. El més rellevant, però, és l'actitud intel·ligent en el model relacional amb els adversaris i amenaces: allà on hi havia desconfiança, allà on no ni havia credibilitat es va construir l'atmosfera i el context perquè posicions molt allunyades trobessin punts en comú i connectessin.

Si Pedro Sánchez i el PSOE en comptes d'estar obsessionats amb Podem i Pablo Iglesias tinguessin la intel·ligència emocional d'anar-los a veure, escoltar-los, entendre'ls, fer-los sentir rellevants i construir ponts i col·laboració, avui no serien tan fràgils.

Aquesta mateixa lliçó actitudinal podria ser aprofitada de manera intel·ligent pels sobiranistes a l'hora de relacionar-se i tractar amb el que representa Podem. Els prejudicis, l'existencialisme i la puresa, la desconfiança i la sospita permanent situen el sobiranisme en un pla de feblesa. I recorda les actituds excloents de certs sectors ultrapolititzats i hiperventilats que menystenien i deslegitimaven el president Montilla.

¿Com pot ser que el sobiranisme polític tingui amb Podem les mateixes actituds que tenen PP i PSOE? El sobiranisme vol ser petit, excloent i defensiu o obert, acollir, sumar i integrar sensibilitats diferents? Intel·ligència emocional! Alteritat, mans estirades, obertes i col·laboratives, mirades i experiències compartides. Menys puresa i més intel·ligència. Que el 27-S sigui històric, depèn en bona mesura, d'això, i no del poder i la influència dels immobilistes –tercera via.

stats