“Vaig volar amb Lubitz fa poc i tenia plans de futur”
BarcelonaEnmig de tantes notícies negatives, dijous es va viure un moment màgic dins un A320 de Germanwings just abans d’enlairar-se de l’aeroport de Düsseldorf amb destinació a Barcelona amb un discurs del pilot que va fer emocionar tothom. Eren cap a dos quarts de cinc de la tarda i la notícia que l’avió dels Alps no s’havia estavellat per un accident estava clavada al cor de tots els passatgers d’aquell vol. Era impossible deixar de pensar en els 150 morts i en Andreas Lubitz bloquejant la porta de la cabina i posant rumb cap a les muntanyes mentre feien cua per embarcar i s’asseien als seus seients. “Hi havia molts nervis i tensió”, explica a l’ARA un d’aquests passatgers, Jordi Puiggener.
Puiggener treballa en una multinacional i gairebé cada setmana ha de volar a alguna ciutat alemanya. Dimecres, després del fatal accident, va pujar a un vol de Lufthansa al Prat amb direcció a Frankfurt i dijous va tornar a casa via Düsseldorf. “No vaig dubtar a pujar a l’avió, sóc bastant tranquil amb aquestes coses”. Aquell primer vol va ser normal, però en el de tornada la tensió és palpava a l’ambient.
“Us agraeixo la confiança”
Potser per aquest motiu el comandant, un cop tots els passatgers ja havien embarcat, va sortir de la cabina i va agafar el telèfon per dirigir unes paraules, “un fet molt poc habitual”, recorda Puiggener. “Abans de res us agraeixo que hàgiu confiat en nosaltres i que hàgiu triat Germanwings per anar a Barcelona. Els que formem part de la tripulació d’aquest vol no som els que havíem de ser, ja que els nostres companys van dir que no es veien amb cor de volar i els agraïm la valentia de dir-ho. La companyia ens va preguntar si volíem fer aquest vol i els vam dir que sí, que ens sentíem segurs. Per tant, estigueu tranquils que els portarem a Barcelona amb la màxima seguretat i farem que el vol sigui tan confortable com puguem”. Aquestes són les paraules, en alemany, que recorda Jordi Puiggener del pilot que, tot seguit, va rebre una sonora ovació dels passatgers. “Just després la tensió del vol va baixar de cop”. Alguns passatgers li van demanar que repetís el discurs en anglès perquè no l’havien entès i ho va fer.
Pilotar un jumbo
El pilot va seguir parlant i va referir-se al seu company Andreas Lubitz: “Arran de totes les informacions que s’estan dient sobre el copilot Lubitz -en aquell moment feia poques hores de la notícia però les especulacions s’havien disparat-, jo us puc dir que fa dues setmanes vaig compartir un vol amb ell i no em va semblar una persona deprimida, de fet, em va parlar dels seus plans de futur, que volia arribar a ser pilot i conduir un jumbo”.
Quan l’avió va aterrar a Barcelona, sense cap problema, Jordi Puiggener, un dels passatgers catalans, es va dirigir al pilot, de qui no recorda el nom, i li va agrair el discurs, el va felicitar per la valentia i li va demanar permís per fer pública la història a través de les xarxes socials. El pilot li va dir que sí.
