Quan l’objectiu és ser bilingüe
Santa Coloma de GramenetA l’Escola Mercè Rodoreda del barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet, dimecres passat, hi va haver un debat sobre el futur de la llengua catalana. Els participants, però, no eren ni sociòlegs ni lingüistes ni polítics, eren alumnes d’una classe del nivell elemental del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) L’Heura. És gent adulta que vol aprendre català perquè a la feina l’hi demanen, o simplement perquè s’adonen que el necessiten per a la vida quotidiana. “Si hi ha un nou estat català la llengua oficial hauria de ser la catalana, però no hem perdre ni el castellà ni l’anglès”, obre foc la primera alumna, nascuda a l’Equador. Les opinions són d’allò més variades, però fins i tot les persones que no es volen ni plantejar la hipòtesi d’un estat català -cap de les que pensa així és estrangera- admeten que el futur passa pel bilingüisme total, en què el català tingui un paper important, però no obligatori: “Estem a Espanya i s’ha de parlar castellà, però també cal saber el català i s’han de parlar les dues llengües; és una riquesa que tenim que no hem de perdre”. El simple fet d’apuntar-se voluntàriament a fer un curs de català ja implica un certa sensibilitat.
En aquesta classe que presenciem hi ha cinc persones nascudes a Andalusia, tres a Catalunya, una a Castella-la Manxa, dues a Ucraïna, dues a l’Equador, una a Txèquia i una al Marroc. “Aquest és el retrat del que és Santa Coloma”, explica Pilar López, directora del CNL L’Heura. De fet, en aquest centre hi ha persones fent cursos de català de 51 països diferents, la gran majoria (85%) en cursos bàsics. Dels 1.769 inscrits el 2015, el 66,6% són estrangers, i quasi la meitat són de l’Amèrica del Sud i Central, seguits dels nord-africans, sobretot marroquins. Aquest percentatge d’estrangers va en la línia del que passa en tots els cursos del CNL que es fan arreu de Catalunya, on les persones nascudes fora de l’Estat representen el 64,7%. La resta es reparteixen quasi a parts iguals entre els nascuts a Catalunya i els que ho han fet en un altre punt de l’Estat.
Per entendre què diuen a l’escola
En aquesta classe del barri del Fondo, dels quinze alumnes que hi ha, tot són dones menys un home. López recorda que és normal, potser no amb una proporció tan gran, però sí que habitualment hi ha més dones. Un factor important per decidir-se és l’escola dels fills, per entendre què diuen a les reunions o llegir bé el que diuen els papers de les excursions, admet López.
L’expressió oral és el que més els costa. La vergonya de saber-se expressar en públic és la barrera més gran per a ells, i per això un cop a la setmana fan un debat, per deixar-se anar. El professor tria un tema, els demana l’opinió a tots i intenta que s’interpel·lin entre ells. Dimecres va tocar el debat de la llengua catalana en un futur estat català. “Amb un nou estat el millor seria mantenir el bilingüisme perquè aquí hi ha molta gent que parla castellà”, diu una dona nascuda a Andalusia. “Estic d’acord amb el bilingüisme, però m’agradaria que si hi ha un estat català només es parli en català i ens obliguin a fer-ho perquè així el parlem tots”, argumenta una noia ucraïnesa. Malgrat les opinions diferents entre ells, no hi ha discussions ni enfrontaments. Els uneix la voluntat d’aprendre català perquè la veuen com una llengua útil, tot i que podrien sobreviure només amb el castellà.
La meitat dels colomencs
Santa Coloma de Gramenet, i en especial el barri del Fondo, té l’estigma que no se sent parlar gaire el català pel carrer. I és cert, sobretot pel nivell d’immigració -segons dades del 2011, només el 50% dels colomencs el parlen-, però les coses han canviat molt en els últims 40 anys. En una enquesta feta el 1981, la meitat de la població de la ciutat admetia entendre el català, i el 2011 -última enquesta feta- aquest percentatge ja era del 89%, quan a Catalunya era del 95%.
