SOUS PÚBLICS

La nova escala salarial per a empreses públiques s’aplicarà des del juliol

Vuit directius que cobren més que un conseller s’abaixaran el sou i es mantenen tres excepcions per “competitivitat”

A partir del mes de juliol cap president o director d’una empresa pública catalana cobrarà més que un conseller de la Generalitat, 109.663 euros bruts anuals, com a sou fix. Ho diu el decret que aprovarà el Govern les pròximes setmanes que desenvolupa el reglament dels sous de les empreses públiques, al qual ha tingut accés l’ARA. Els càrrecs dels ens públics es dividiran en tres categories -les de l’àmbit de la salut en cinc- per criteris objectius (pressupost i personal) i cada categoria tindrà un màxim salarial. Així, el capítol més alt no podrà superar el sou d’un conseller, com es va acordar a la disposició addicional 21 de la llei de mesures fiscals dels pressupostos del 2014.

El topall per a alts càrrecs era una de les condicions que va posar ERC a CiU el 2013 per avalar la supressió de la paga extra dels funcionaris d’aquell any. Des del 2014, la limitació de sous al de conseller només es va aplicar a les noves incorporacions però sense efectes retroactius fins que ho regulés un decret, que és el que s’aprovarà el mes que ve. El 2014 hi havia 22 persones que cobraven més que un conseller, però actualment només en queden 11. Aquesta reducció es deu als relleus de càrrecs amb el canvi de govern el gener del 2016, però també a rebaixes pactades a iniciativa dels mateixos afectats.

La secretària d’Administració i Funció Pública, Meritxell Masó, explica a l’ARA per què han trigat tres anys a elaborar el decret per regular els sous d’aquestes empreses públiques: “La disposició addicional 21 de la llei de mesures del 2014 va entrar en vigor i al cap de poc hi va haver eleccions, després es va trigar a formar Govern... Els calendaris polítics tenen els seus tempos”.

Dificultar la captació

Masó, però, explica que un altre motiu de retard també és que no es tractava d’un decret normal, “sinó de quin model d’administració volem”. La secretària ho diu pel fet que, en funció de la limitació dels sous, “es pot afectar la captació dels millors professionals”. Tot i això, Masó creu que han aconseguit quadrar el cercle: fixar el sou màxim pactat el 2014, però oferir salaris “equilibrats” dins el mercat. Com? Amb algunes excepcions.

Les empreses públiques es dividiran en tres categories: les A seran les que tinguin un pressupost superior a 250 milions d’euros i més de 400 treballadors, en què el sou màxim fix serà de 109.663 euros bruts anuals, com els consellers; les B les que tinguin un pressupost d’entre 40 i 250 milions i entre 100 i 400 treballadors, amb un sou màxim de 93.213 euros; i les C, de fins a 40 milions de pressupost i amb menys de 100 treballadors, no podran superar els 76.764 euros. Quan entri en vigor el decret al juliol s’hauran de modificar alguns sous, la gran majoria a la baixa. Masó explica que hi haurà empreses que, per “factors estratègics i competitius”, canviaran de categoria tot i no complir els criteris objectius, perquè els seus directius puguin cobrar més.

D’excepcions, però, n’hi ha més. De les 175 empreses públiques n’hi ha 59 que van quedar fora de la llei de mesures dels pressupostos del 2014, i que també han quedat fora d’aquesta categorització. La gran majoria són les relacionades amb la investigació i la recerca, com la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), però també l’Institut Català de Finances (ICF) i els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que tenen autonomia de gestió atorgada per llei.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF