La casa segura dels tres porquets era la de palla

La casa de palla del conte dels tres porquets no hauria caigut amb la bufada del llop si s’hagués construït correctament. Ho explica mig de broma l’arquitecte Toni Solanas quan se li planteja la qüestió de si les cases construïdes amb materials naturals i sostenibles serien viables en països amb perill de terratrèmols. “Al contrari, si es fan ben fetes, les cases de palla són més segures que les de maons”, assegura.

Toni Solanas és un dels membres de l’associació BaM (Bioarquitectura Mediterránea), que ha construït l’edifici de l’Espai Txema, just al costat del Macba. No es tracta d’un edifici qualsevol, sinó que és un edifici saludable, sostenible i autoconstruït -l’únic a tot Barcelona-, un concepte que va molt més enllà de l’eficiència energètica, que ja ve de sèrie. “Hi ha molts edificis que estan malalts i afecten la salut de les persones que hi viuen o hi treballen”, comenta aquest arquitecte, que afegeix: “Jo no diria que tots els edificis actuals estan malalts, però sí que no són saludables, i estar sa no vol dir no estar malalt sinó tenir bona salut”. Els casos més extrems i coneguts d’edificis malalts van ser el de la seu de Gas Natural a Barcelona i una escola bressol al carrer Urgell. Els treballadors van patir lipoatròfia semicircular -un trastorn del greix subcutani que se sol manifestar amb un enfonsament a la cara anterior i lateral de les cuixes- per culpa de la mala presa a terra dels elements metàl·lics i d’un aire molt sec per culpa de l’aire condicionat.

L’associació BaM va néixer com una extensió d’un grup del Col·legi d’Arquitectes anomenat Arquitectura i Sostenibilitat (AuS). Toni Solanas explica que ell era un arquitecte “com qualsevol altre” fins que el 2002 li va arribar l’encàrrec que li va canviar la professió, i bona part de la vida. Li van demanar que rehabilités l’edifici de La Fàbrica del Sol de la Barceloneta -que pertany a l’Ajuntament de Barcelona- amb criteris ecològics.

“Vaig començar a informar-me, vaig descobrir el concepte d’arquitectura sostenible i vaig anar ampliant mires”, recorda Solanas. Un cop immers en aquest nou món, i després d’impulsar el BaM, van decidir presentar-se al concurs del pla Buits del consistori barceloní per optar a gestionar temporalment un dels solars buits de la ciutat. La idea era posar en pràctica tots els coneixements que tenien i construir un edifici saludable de zero, des dels fonaments. La majoria dels espais els van guanyar projectes que volien convertir els solars en horts urbans. Ells i l’associació de veïns de l’Esquerra de l’Eixample amb l’Espai Germanetes (carrer Compte Borrell cantonada Consell de Cent) van proposar, però, coses diferents.

Així, el solar del carrer Montalegre número 4, anomenat Espai Txema en honor a un noi que va treballar en la construcció i va morir al cap de poc, consta d’un local de 50 m tancats, més un porxo i un pati de 130 m més. El local és una construcció biodegradable i reutilitzable feta exclusivament amb materials naturals. Per exemple, les parets són transpirables i estan fetes amb fusta, terra, pala i cànem barrejat amb calç i sílex. “S’hauria de prohibir el formigó armat!”, emfatitza l’arquitecte Toni Solanas.

“Dues terceres parts del consum energètic d’un edifici és l’ús que en fan els que hi viuen, que no depèn de si l’edifici és sostenible o no, però l’altre terç és l’energia consumida per construir l’edifici, i d’això ningú en parla”. Segons Solanas, per fer el formigó armat es gasta moltíssima més energia que per als materials per a la bioconstrucció.

A l’Espai Txema hi han treballat uns 60 arquitectes coordinats per Valentina Maini, a més d’unes 200 persones més durant la construcció, repartides en grups de 20 persones diferents cada cap de setmana, durant un any i mig. “Per aquí davant [assenyala la plaça dels Àngels] hi passa molta gent que veu el local, hi entra interessada i ens diu que vol participar en el projecte”, explica Julio Díaz, paisatgista i membre del grup Bioarquitectura Mediterránea (BaM).

“Construir edificis amb aquestes tècniques pot semblar que és cosa de hippies, però actualment la gent rica de Colòmbia ja s’està fent les cases així”, apunta Toni Solanas, que recorda que l’arquitectura saludable no ha descobert res que no sabessin els nostres avantpassats. “A la cultura de pagès es diu: posa’t on es posi el gos i fuig d’on es posi el gat”. Segons aquest arquitecte, els gossos noten les energies negatives que emet la terra i se n’aparten. En preguntar-li si té alguna cosa a veure amb el feng shui, Solanas admet que és el mateix però amb altres paraules, “encara que -diu- el terme feng shui s’ha banalitzat molt”.

Retorn als orígens

No fa tants anys que quan es construïa una casa sempre es tenien en compte molts d’aquests criteris d’arquitectura saludable. Hi va haver tres moments en la història en què la construcció se’n va oblidar: amb la Revolució Industrial, quan es van necessitar grans concentracions humanes; amb el boom de la construcció després de la Segona Guerra Mundial, i més recentment amb la bombolla immobiliària. “Quan una cosa deixa de ser un valor d’ús per ser un valor de canvi...”, lamenta Solanas.

Aquest edifici saludable i sostenible serà la seu del BaM, però vol estar obert al barri. L’objectiu és fer-hi tallers, divulgació d’aquesta manera de construir, a part de cedir el local a altres associacions que el demanin. De tant en tant algunes escoles els fan visites per entendre aquests conceptes primaris i revolucionaris alhora. De fet, a la paret exterior del solar hi ha pintat un grafiti amb paraules que van escollir els alumnes de l’escola del costat -Vedruna-Àngels-, escrites en diferents idiomes: “ bé comú ”, “ energia ”, “ salut ”...

L’arquitecte Toni Solanas no és gaire optimista sobre el fet que les seves idees acabin sent majoritàries perquè costa que les administracions s’ho creguin. “Això és el mateix que passa amb la salut: com que no és un negoci, està mal vist per les multinacionals”, conclou.