LES FINANCES DELS PARTITS

Tresorer, el càrrec "maleït"

Els responsables de finances dels partits catalans admeten que la seva feina és observada amb lupa
L’extresorer del Partit Popular Luis Bárcenas sortint dels jutjats el 2013, després de declarar pels seus comptes a Suïssa. / JUAN MEDINA / REUTERS

Ser el responsable dels diners d’un col·lectiu ja és un càrrec delicat per si sol, però ser el tresorer d’un partit polític és una professió d’alt risc. Als casos de corrupció que apunten el sector directament s’hi ha de sumar que el 2014 el govern espanyol va aprovar unes reformes d’algunes lleis per reforçar el control de les finances dels partits, amb les quals es regulava la figura del responsable de la gestió econòmico-financera i l’obligava a comparèixer al Congrés si l’hi demanen.

L’ARA ha preguntat als tresorers o responsables de finances actuals dels partits del Parlament com viuen i desenvolupen la seva feina mentre Luis Bárcenas (PP) i Daniel Osàcar (CDC) seuen davant un jutge acusats de finançament il·legal o de tenir caixes B, mentre els seus superiors polítics no han d’assumir responsabilitats.

“Els tresorers sembla que tinguin una maledicció”, admet Carlos Cuadrado, secretari de finances de Ciutadans des del 2007. “Si van arribar a prendre aquestes decisions [Bárcenas i Osàcar] és perquè pensaven que mai els passaria res, si no no s’entén”, assegura Cuadrado. Cap dels responsables dels números dels partits consultats per aquest diari va dubtar a l’hora d’acceptar el càrrec per aquests casos mediàtics, ni els condiciona la seva feina diària. “En general els tresorers, que tenim un càrrec que no és per lluir, tenim el focus a sobre i això afecta la nostra credibilitat -admet Jordi Roig, tresorer d’ERC-. Els que volem fer bé les coses volem que se sàpiga que les fem bé”.

“Si n’entren 10, se’n gasten 10’”

Tampoc va influir en la decisió de Jordi Oliveras, responsable de finances del PDECat, l’ombra del 3% que plana sobre els seus predecessors de Convergència Democràtica. “En absolut -afirma-. Jo vinc de l’empresa privada i tots els projectes tenen una part bona i una altra amb més dificultats. El que cal valorar és el que pesa més a la balança”. Oliveras recorda una frase molt explícita de la seva coordinadora general, Marta Pascal, en relació a les sospites de finançament il·legal de CDC: “La meva responsabilitat al PDECat és que si n’entren 10, en gastem 10”.

Natàlia Sánchez, responsable d’economia del secretariat de la CUP, també entén que la tresoreria del partit és una “àrea sensible”. “Estem molt atents i mirem de retre comptes adequadament”, explica. Els anticapitalistes, que han sigut molt bel·ligerants contra la corrupció dels partits, saben que el seu llistó ètic és molt elevat. “És així i em sembla adequat que sigui així”, reconeix Sánchez.

Podem, que és un partit nou que ha nascut de l’afartament de moltes persones dels partits polítics tradicionals i dels seus casos de corrupció, s’ha organitzat internament per evitar que els pugui passar. Per exemple, a Podem Catalunya tenen dos responsables de finances, Juanjo Cáceres i Esther Resina, i qualsevol despesa, per petita que sigui, requereix la signatura d’ells dos i de la seva superior directa, Noelia Bail, encarregada de la coordinació interna. “Nosaltres hem nascut ja sota una llei de finançament de partits molt rigorosa, però en fem la lectura més restrictiva possible”, explica Cáceres. “Han canviat les lleis per fer-les més restrictives, però sempre s’ha deixat una porta del darrere oberta per deixar passar els finançaments irregulars”, afegeix Bail.

El responsable de finances d’ICV, Rafa Duarte, sí que admet que s’ho va pensar una mica abans d’acceptar el càrrec, però per la dificultat de la tasca que té al davant: “Som un partit petit amb una situació financera difícil i en ple procés de confluència, que suposa un grau d’incertesa de cara al futur”.

El tresorer “no actua sol”

Els tresorers han sigut assenyalats en els casos de corrupció com els responsables del que es jutja, i han fet de tallafocs d’altres alts càrrecs. Preguntats sobre aquest fet, els encarregats de les finances consultats coincideixen que hi ha un responsable polític darrere, excepte Jordi Oliveras, del PDECat: “Les decisions econòmiques les pren sempre el responsable financer”. Els altres en discrepen: “Se’m fa difícil que la direcció política li digui al tresorer «Tu fes i no m’expliquis com ho fas». Si hi ha una estructura de finançament irregular muntada, la coneixen”, assegura l’ecosocialista Rafa Duarte. En la mateixa línia, Jordi Roig, d’ERC, argumenta que “les trames organitzades, si són organitzades, no les organitza el tresorer”. I Bail, de Podem, també reflexiona que “és bastant difícil que un responsable polític, si fa bé la seva feina, no s’adoni si hi ha incongruències en la compatibilitat”.

Al PP i al PSC un tècnic gestiona els comptes

Quan l’ARA ha demanat parlar amb el tresorer del PSC i del PP a Catalunya -igual que amb la resta de partits catalans-, en els dos casos la resposta ha sigut que en la seva formació aquesta tasca la desenvolupa un “tècnic”, i un responsable polític ha fet de portaveu. Salvador Illa, secretari d’organització del PSC, admet que “s’ha après la lliçó” del cas Filesa, que qualifica de “prehistòria”, i des del 2008 han centralitzat el control econòmic de totes les federacions i partits locals a la seu central. “No tenen autonomia per prendre decisions econòmiques”, diu Illa, que tot i això admet que “no hi ha cap sistema de control financer perfecte”. Alberto Villagrasa, president provincial del PP a Barcelona, explica que han anat canviant la manera de treballar per les successives reformes legals del finançament dels partits aprovades, i assegura que el cas Bárcenas li fa sentir “ràbia i vergonya”.

El pas pels jutjats

El cas Filesa del PSOE

El PSOE va crear una trama per pagar la campanya del 1989. L’exdirigent del PSC Josep Maria Sala va passar dos anys a la presó. Derivat del cas Filesa, el cas AVE va enviar a la presó també la responsable de finances socialista Aída Álvarez.

El cas Gürtel i els ‘papers de Bárcenas’

L’exgerent i extresorer del PP Luis Bárcenas està sent jutjat per finançament il·legal del partit per haver cobrat comissions de la trama Gürtel, dirigida per Francisco Correa, a canvi d’adjudicacions. Té una altra causa oberta pels anomenats papers de Bárcenas per haver repartit sobres amb diner negre a dirigents del PP i tenir una caixa B.

Osàcar i el 4% del Palau de la Música

Fèlix Millet i Jordi Montull han declarat en el judici del cas Palau de la Música que feien d’intermediaris entre les comissions que Ferrovial pagava a CDC a canvi d’adjudicacions públiques. Els dos van assenyalar l’extresorer Daniel Osàcar com l’home de Convergència que anava al Palau a recollir els sobres amb els diners.

El 3% i l’agenda de Viloca

El substitut de Daniel Osàcar en el càrrec de tresorer de CDC, Andreu Viloca, encara no està sent jutjat, però sí que està sent investigat en el cas 3%. Segons la investigació policial, Viloca s’havia reunit diverses vegades amb empresaris que al cap de poc guanyaven l’adjudicació d’un concurs públic, i poc després feien una donació al partit.

El cas Naseiro i els inicis del PP

Les escoltes d’una investigació per narcotràfic va permetre destapar una trama de finançament il·legal en la qual hi havia implicats dos tresorers del PP, Ángel Sanchís i Rosendo Naseiro. El cas va quedar arxivat per irregularitats en el sumari.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF