Que les branques de les 'black' no tapin el bosc de Bankia

BarcelonaEl periodista i col·laborador de l'ARA Ernesto Ekaizer (Buenos Aires, 1949) ha vingut a Barcelona per donar dos consells. El primer als alumnes i professors que demà començaran les classes del primer màster sobre prevenció, control i reacció davant la corrupció a la Facultat de Dret de la UB –el primer que es fa a l'Estat–: "Us proposo [dirigint-se a Joan Queralt, un dels professors i impulsors del màster] que porteu els alumnes a San Fernando de Henares, on l'Audiència Nacional va construir un edifici per als grans judicis mediàtics, ja que allà ara mateix s'està fent el judici de la trama Gürtel a la planta baixa i el de les targetes 'black' de Bankia al pis de sobre. Els passadissos amb Correa, Bárcenas, Rato i el Bigotes passejant-s'hi són dret penal en estat pur!" Ekaizer ho deia amb aquells tons aguts i canvis de ritme seus tan característics.

L'argentí ha vingut a Barcelona convidat precisament pel doctor Queralt i la Facultat de Dret de la UB per fer la conferència inaugural d'aquest nou i pioner màster. Catalunya és el primer lloc de l'Estat on es crea un màster així per formar professionals del futur en les bones pràctiques de l'administració –i per detectar ràpidament les dolentes–, igual que també va ser el primer lloc on es va crear una Oficina Antifrau depenent del Parlament. Els catalans no som pas exemplars en corrupció, però potser sí que això ens posa més vermells que a d'altres. De fet, aquesta oficina és on els alumnes del màster faran les pràctiques, per això ahir a la conferència també hi va ser present Miguel Ángel Gimeno, recentment nomenat director en substitució del 'conspirador' Daniel de Alfonso.

I el segon consell que va donar aquest veterà periodista és als periodistes, a la professió de la qual ell també participa, esclar. "Tota la feina que estem fent els mitjans difonent la corrupció recent (Gürtel, Bárcenas, Pujol, ERO...) és una mica d'entreteniment al costat del gran cas de corrupció: la sortida a borsa de Bankia". Ekaizer afirma que aquest és l'autèntic cas de corrupció sistèmic de l'Estat –la seva conferència es titulava 'Corrupción sistémica. El gran salto adelante'–, "la intersecció entre la corrupció pública i privada, on els empresaris entenen que la política és la continuació dels negocis per altres mitjans".

"Hi ha un jutge que intenta investigar-ho des del 2012, però durant els 3 primers anys va passar molt poca cosa, fins que els nous gestors de Bankia van trobar el sistema per distreure'ns a tots: les targetes 'black'! I no perquè no sigui important, són 12 milions d'euros, però el rescat del banc són 44.000 milions d'euros públics..."

Doncs això, que les branques de les 'black' no ens tapin el bosc de Bankia.

Ekaizer ha escrit molts articles i molts llibres sobre la corrupció a Espanya, i aquest coneixement li fa assegurar que no havia vist res semblant al cas Bankia-Banc d'Espanya.

El goril·la dels 360 kg

En anglès tenen una expressió per anomenar aquell qui té tant poder que se sent immune a qualsevol llei: el goril·la de les 800 lliures (360 quilos), perquè és tan gran que pot seure on vol. Per a Ekaizer, el Banc d'Espanya creu que és un goril·la de 800 lliures, intocable, i que, en paraules de la sala civil del Tribunal Suprem en un interlocutòria del febrer passat, va orquestrar un "engany massiu" autoritzant aquella sortida a borsa.

Però Ekaizer també va parlar de l'operació Catalunya i de les converses entre el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz –pot deixar de ser-ho aquesta nit–, i el fins fa poc director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. El periodista recorda "les 18 línies" del text del fiscal del Suprem per descartar la querella presentada per Xavier Trias, on diu que no aprecia delicte en les converses perquè entra dins les competències dels seus protagonistes. "A l'informe diu que estan compartint informació... però si estaven maquinant!" Un altre cop veu aguda i augment del to.

Riures i somriures entre els companys de taula, entre els quals hi havia el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i Jaume Asens, quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona. Qui va aguantar-se el riure però no va poder evitar un mig somriure per sota el nas és Miguel Ángel Gimeno, que mira de recuperar la credibilitat de l'oficina després d'aquest afer, precisament.