Davant del dubte, al CAP

Com a pare, quan els meus fills es posen malalts i no estem segurs de la gravetat -grip, constipat o només una mica de tos lletja-, dubto si anar al CAP més proper o directament a l’hospital. És un dubte humà. Perquè si vas al CAP i és greu et derivaran a l’hospital, que és on tenen més recursos, així que penses: “Doncs m’estalvio aquest pas previ”. Però sempre acabo passant pel CAP, tret que sigui de nit i les urgències del meu municipi estiguin tancades. Ajudar a reduir el col·lapse de les urgències, en especial durant el pic màxim de l’epidèmia de grip, és cosa de tots, encara que la principal responsabilitat recaigui en el sistema sanitari públic. Les retallades -m’estalvio els eufemismes- han afectat per força els recursos de què disposen els professionals a peu de consulta, i t’ho expliquen clarament si saben que el seu nom no apareixerà. L’ARA ha volgut apropar-se a aquesta realitat habitual de tots els mesos de gener i febrer i hem parlat amb els protagonistes, que ens n’han fet el seu diagnòstic. Aquest n’és el resultat.