Barberà de la Conca: un poble partit en dos

Barberà de la ConcaA Barberà de la Conca fa cinc anys que viuen amb l’ai al cor. L’estiu del 2010 van començar a aparèixer esquerdes a l’església i en una quarantena de cases i, des de llavors, no han parat de créixer. “Al principi semblava una cosa aïllada, però quan ja portàvem 4 o 5 queixes de cases, vam agafar el plànol de Barberà i vam veure que les esquerdes seguien una línia que partia tot el turó sobre el qual està el poble, i vam començar a veure que no era un problema particular, sinó que aquí estava passant alguna cosa grossa”, recorda l’actual alcalde, Marc Rovira, que en aquell moment era regidor.

De seguida van avisar la Generalitat, i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya el 2011 va començar a monitoritzar el poble. Van posar fissurímetres per tot arreu -uns 50- per analitzar la velocitat del moviment de l’esquerda, que continuava creixent sense aturar-se. La nit de Nadal del 2012, però, va ser la més dura de totes, ja que els tècnics van obligar a desallotjar una família d’una casa pel risc que pogués caure. És la casa més afectada de totes. En total, hi ha 40 habitatges amb esquerdes, 12 dels quals amb afectacions importants, i 3 han hagut de ser desallotjats. I, a part de l’església, que amb una esquerda que parteix la façana de dalt a baix està tancada des de fa cinc anys, hi ha dos carrers tallats. “Ni jo ni molts propietaris de cases els dies que hi ha tempesta no dormim tranquils, qualsevol soroll ens desperta”, lamenta l’alcalde.

Esquerdes que no es poden tapar

“Se’m va obrir la terrassa i va sortir una esquerda al menjador que es veia el carrer”, recorda Juan Manuel Jurado, veí de la casa desallotjada la nit de Nadal. Ell, la dona i els dos fills encara hi viuen, però no descarten haver de marxar en algun moment. “Una nit que estàvem tranquils al llit es va sentir un cop molt fort, una biga que es va tensar i es va trencar. Ens vam espantar molt”, explica el Juan Manuel, que ja s’ha gastat una bona picossada tapant les esquerdes de casa i del garatge -on la porta s’encalla cada dos per tres pel desplaçament de les parets-, que al cap de poc tornen a aparèixer. “Els pilars de casa s’estan regirant”, conclou amoïnat aquest veí.

“A Barberà de la Conca hi ha dues fractures paral·leles perfectament delimitades, i la que està al nord més petita ja s’ha aturat, però la gran encara no”. Qui parla és Antoni Roca, director adjunt de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), que explica que, per poder fer l’informe, han buscat informació antiga del poble: “On hi ha l’actual església tancada fa tres segles n’hi havia una altra que van tirar a terra perquè també tenia problemes estructurals. Això vol dir que els problemes de Barberà no vénen de nou ara”.

Albert Ventayol és vocal del Col·legi de Geòlegs de Catalunya i, després de llegir l’extens informe que ha fet l’ICGC, ha acompanyat l’ARA en la seva visita al poble. Ell, igual que l’Institut, no té la resposta encara de per què ha passat això, però sí que es comencen a resoldre alguns interrogants. “Els massissos rocosos no són del tot massissos, sinó que tenen uns plans de fissuració que els separen en diferents blocs. Quan aquests blocs es belluguen parlem de fractures i falles, però si els blocs simplement s’han obert una mica sense desplaçament, parlem de diàclasi”. Doncs, segons l’informe de l’Institut, les esquerdes que han aparegut a les cases estan alineades amb un d’aquests plans de fissuració que travessa la comarca [mireu el gràfic adjunt]. La incògnita continua sent per què s’ha obert aquesta fissura, i com aturar-la.

“No sabem per què s’ha obert la diàclasi i tampoc sé si ho arribarem a saber mai”, apunta Antoni Roca. “Sigui pel que sigui, és una fractura molt llarga i estem parlant de forces de la terra, no es pot aturar la fractura, però podria passar com amb la fractura del nord, que s’ha aturat”, rebla Roca.

A l’altra banda del poble respecte a la casa de Juan Manuel Jurado, però en línia recta, hi ha la casa de Claudi Milan. Està construïda només fa 10 anys amb uns bons fonaments -a diferència d’altres de les cases afectades- i no s’ha vist afectada, però el pati i el mur exterior ja tenen una esquerda de quatre centímetres. “Els tècnics i l’Ajuntament ens van dir que no ens gastéssim res per reparar-la perquè seria llençar els diners. Altres veïns ho han fet i els va sortir per un altre lloc”, admet aquest veí, que no pot evitar el neguit continu.

El geòleg Albert Ventayol, després d’estudiar el cas, té una teoria que explicaria per què s’ha obert l’esquerda: “La vall que hi ha al costat del poble l’han excavat els rius en els últims períodes quaternaris. Barberà de la Conca està construït sobre un relleu estructural d’aquesta capa de conglomerat. Abans tot era pla al nivell de l’església, i ara aquestes terres les hem tret, i tenim una fissura paral·lela a la vall... Hem tret terres d’un costat i la roca té ganes de distendre’s”. Ventayol entén que costa d’entendre que una cosa que va passar fa milions d’anys ens pugui afectar ara: “La geologia és una cosa viva i està en constant evolució, de molts fets geològics ni ens n’assabentem perquè la nostra vida és massa curta, però a vegades esclaten de cop i volta processos que acumulen milions d’anys”.