Bernat Castro: “El Twitter de Puigdemont diuen que s’està ‘rufianitzant’, però a mi m’agrada”

Tothom qui té compte a Twitter ha vist algun cop un tuit de @berlustinho. Ha passat de trol anònim a donar la cara per treballar per la independència des d’aquesta xarxa, sense cobrar res

Amb més de 57.000 seguidors a Twitter, @berlustinho és el comunicador català més influent en aquesta xarxa segons l’escala Klout -té un 82 sobre 100-, i des de fa un temps ha enfocat aquesta influència a remar a favor de l’independentisme. Bernat Castro (Barcelona, 1987) és fill d’andalusos i murcians, i viu a Nou Barris. Col·labora en diferents mitjans i és assessor de comunicació d’empreses arran de la seva rellevància tuitera.

Berlustinho és un personatge?

Abans sí que ho era i feia més l’animal. Trolejava més, com es diu a Twitter, intentant colar notícies falses als mitjans i coses així. Després em vaig adonar que aquest compte podia ser una eina professional per conèixer gent i fer contactes. Per això vaig decidir sortir de l’anonimat, i vaig posar-hi el meu nom i cognom, la meva foto i a què em dedico.

T’ha fitxat ERC?

No. Jo, pel meu compte, vaig aprofitar la influència que tenia a Twitter per viralitzar contingut independentista, perquè penso així. Viralitzo intervencions de polítics, en especial de Puigdemont, que és un dels polítics que, juntament amb Rufián, més perles de 30 segons deixa anar, perfectes per viralitzar. Això m’ha permès acostar-me als polítics, en especial als del Congrés. I intento rebaixar la rivalitat entre gent del PDECat, ERC i la CUP.

I quan va començar a tenir-hi una relació més formal?

Arran d’aquest acostament he anat a Brussel·les a conèixer Ramon Tremosa, i també he estat a Estrasburg amb l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé. I a Madrid he estat amb Míriam Nogueras, del PDECat, i amb Rufián. I intento donar-los el meu punt de vista, també sobre com va el vot frontera en barris com el meu. No tinc cap contracte econòmic amb ells, però si volen que una cosa tingui un impacte en un moment concret, sí que m’avancen informació abans que a la premsa per viralitzar-la a temps. Una de les coses que estic agraint molt és el to que està adoptant el compte de Twitter de Puigdemont aquests últims mesos. Hi ha gent que diu que s’està rufianitzant, però a mi m’agrada. De fet, la meva feina de debò també és aquesta, però amb empreses: em demanen un impacte un dia concret amb un producte, i jo els hi faig.

Si ara no reps res a canvi, hi ha qui pot pensar que el que busques és un càrrec més endavant.

M’han ofert càrrecs de tres partits diferents fent coses de comunicació, però els he dit que no perquè crec que faig més servei des de fora, i a més no he de defensar coses amb les quals potser estaria incòmode. I admeto que soc militant d’Esquerra des de fa anys, però això no m’ha impedit votar Convergència en unes eleccions espanyoles.

Twitter al final és una barra de bar.

I tant, i jo en trec molt profit. També porto el compte del Cuñado de Tuiter (@cunadodetuiter), que té 47.000 seguidors i que s’enriu d’aquella gent que parla de tot sense saber-ne.

El Cuñado diu el que no pot dir Berlustinho?

Et seré sincer, @berlustinho té poc marge de creixement Ebre enllà, perquè en l’àmbit podemita un independentista no té cap recorregut, i només funciona quan parlo d’antifeixisme i de videojocs. Per això vaig haver de crear el Cuñado, que és una sàtira del votant de Ciutadans, i això li encanta a l’esquerra espanyola. Tinc un altre compte que és el Partido Nacional Español (@EL_PNE), amb 11.000 seguidors, que està passat de voltes contra Catalunya. Faig una sàtira d’aquesta gent que és així però de debò.

ERC va fitxar Rufián, en part, pel seu ressò a les xarxes.

Rufián penetra en unes edats en què els polítics normals no penetren. Hi ha gent que el critica perquè des del Congrés fa tuits, però segur que arriba a més gent jove fent tuits que amb un discurs de 28 minuts que ningú escoltarà. Tant ell com Puigdemont han aconseguit una cosa important, que hi hagi gent que digui: “Políticament en discrepo, però m’agrada el que diu”. La gent jove és la més indignada i a qui no li agraden les coses protocol·làries, i Rufián té aquest estil i connecta més amb ells.

Això és nova política, també?

La política s’està renovant. Fa temps que articulistes i tertulians de la ràdio ajuden a marcar relat, i ara hi ha tuitaires que també ho fan. @gerardotc marca relat de l’entorn Podem, Ciutadans en té molts també, com @pastrana, que a vegades també marquen cap on han d’anar les línies d’odi. Però Puigdemont a Twitter aconsegueix posar-los nerviosos a tots, i alguns polítics ja estan seguint el seu camí.

Com qui?

Sempre poso l’exemple de Míriam Nogueras, la diputada del PDECat al Congrés, una independent que venia del moviment #novullpagar i del Cercle Català de Negocis, i a Twitter ho peta. I Turull també, que des de fa un any està enfurismat a Twitter.

Les dades diuen que Twitter està perdent força respecte a Facebook i Instagram.

Potser sí, però de moment quan Donald Trump vol fer tremolar el món fa servir Twitter. Tenim Twitter per a una bona colla d’anys, crec.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF