Per a què serveix una metralladora?

Les armes són els objectes més absurds del sistema consumista. Els costos de producció són altíssims i el temps i els recursos que s'hi dediquen es podrien aplicar a la investigació sanitària, per exemple. I quin és el millor ús que es pot fer d'una metralladora? Que no s'usi mai. Així doncs, per a què serveixen realment?

Podríem avançar una resposta: les metralladores serveixen per identificar els malparits. Perquè les persones que van inventar la metralladora per força havien de ser males persones. Bé, doncs, això no és exacte.

L'individu que va patentar la primera metralladora reeixida es deia Richard Jordan Gatling, era nord-americà i un ciutadà exemplar. El 1861 Gatling va crear la metralladora que duria el seu nom. A la publicitat s'hi afirmava que era "capaç de disparar 200 bales en un minut". Però per quina raó va desenvolupar Gatling un artefacte tan revolucionari com devastador? Segons les seves pròpies paraules, només el movia una causa: acabar amb els conflictes armats. Gatling havia constatat que a les guerres de la seva època morien moltíssims més soldats per malaltia que per l'efecte de les armes enemigues. Gatling creia que la metralladora reduiria la mida dels exèrcits i la durada de les campanyes militars. Com a inventor va ser un geni, com a profeta una calamitat.

A Gatling li va sortir competència. El 1863, només dos anys després del seu invent, als EUA es van patentar més de 80 models diferents de metralladora. I a Anglaterra el 1895 ja s'havien patentat 231 màquines sota la denominació machine gun . Si Gatling era una mala persona, hem de suposar que els altres inventors també ho eren. I amb ells tots els governs que van fer encàrrecs de la nova arma: França, Espanya, Turquia, Rússia, el Japó i mitja comunitat mundial. Hi pot haver tanta gent dolenta al món?

Hi ha alguna cosa puerilment atractiva en els dissenys de les primeres metralladores. La inventiva humana encara dubta, tempteja. Són artefactes colossals, embalums graciosos i alhora perversos. No té l'aspecte del que realment és: un estri mortífer. Les primeres metralladores són la infància de la massacre. I la metàfora perfecta de la Revolució Industrial. Si tot ha de ser produït en sèrie i per al consum massiu, per què no les bales i l'assassinat de masses? Paradoxa invencible: en els seus inicis els gran adversaris de la metralladora van ser els militars.

La casta militar del segle XIX encara té una mentalitat massa conservadora. La metralladora moderna no s'avé amb l'esperit cavalleresc, amb el fair play del camp de batalla. Amb una gran excepció: en la conquesta colonial els combats amb els indígenes s'assimilen menys a batalles que a grans caceres. El 1898, al Sudan, els seguidors fonamentalistes del Mahdi (el Bin Laden de l'època) es van enfrontar a l'exèrcit britànic, que duia una bateria de metralladores. Un dels periodistes que acompanyaven l'exèrcit de lord Kitchener va descriure l'enfrontament com "una execució a gran escala". Els anglesos van patir 21 baixes. Els sudanesos 11.000. Aquí tenim una altra possible resposta: la metralladora serveix per conquerir imperis. Cert, però avui en dia ja no queden imperis.

A partir del 1917 a Gatling i la seva factoria els surt un gran rival: Hiram Stevens Maxim. La metralladora de Maxim guanya un valor icònic a la Rússia bolxevic: la recursiva estampa de tres soldats amb gorra punxeguda servint una metralladora. Una Maxim. Fins i tot es falsifica una imatge de Lenin disparant una Maxim. La metralladora s'avança a l'etern dualisme consumista: McDonald's o Burger King, Pepsi-Cola o Coca-Cola. Però en realitat, quina diferència de fons hi ha entre una hamburguesa i una altra, una cola i una altra? Una bala de Gatling o de Maxim?

L'última revolució té per protagonista un enginyer rus: Viktor Kalàixnikov. La Kalàixnikov és a les metralladores el que el 600 és als cotxes: el consum popularitzat. Si tothom té dret a un cotxe, per què no podria tenir una metralladora? Avui en dia es calcula que al món circulen entre quaranta i seixanta milions de Kalàixnikov. I aquí, per fi, sembla que arribem a la resposta definitiva: les metralladores serveixen per matar gent.

Veritat a mitges. En el capitalisme postmodern ja no és així. En realitat a les guerres actuals es mor poca gent. I quan es moren, com a l'època de Gatling, qui els mata acostuma a ser el tifus, no les metralladores. Ruanda, 1994: mig milió d'individus assassinats en tres mesos. Per les metralladores? No. Pels matxets dels seus veïns. Les armes no maten. Qui mata són les persones. I doncs? Per a què carai serveixen les metralladores?

Hi ha una esplèndida pel·lícula, El senyor de la guerra , que ho explica molt bé. El protagonista, un traficant d'armes, diu: "Una quarta part de la humanitat té una arma a les mans. La pregunta és: i per què dimonis les altres tres quartes parts encara no en tenen?"

Les metralladores serveixen per vendre metralladores. E la nave va.