28/04/2012

Multituds de micos electrocutats

3 min

Vet aquí l'experiment científic més atroç de tots els temps. Uns biòlegs apleguen una dotzena llarga de simis en una gran gàbia, amb un pal d'uns tres metres d'altura al bell mig. Quan els micos s'han acomodat al nou hàbitat els científics posen una banana a dalt del pal. El mico més ràpid i espavilat s'hi enfila i s'enduu aquell fruit saborós. A partir d'aquell moment, i amb periodicitat irregular, a la punta del pal hi apareix una banana. Els micos han après que el primer que la descobreixi se l'endurà; un dia l'afortunat és un, un dia un altre. Fins que un dia l'experiment incorpora una novetat pèrfida: al sòl de la gàbia hi ha una xarxa metàl·lica electrificada que s'activa cada cop que un mico puja al pal. Després d'una temporada rebent descàrregues elèctriques els micos aprenen una lliçó: és preferible renunciar a la banana que continuar patint aquells horribles dolors als peus. Així, la conducta col·lectiva adopta un canvi: cada vegada que un mico intenta enfilar-se al pal tots els altres l'ataquen amb cops, mossegades i esgarrapades. Finalment s'instaura un consens social: és preferible que ningú pugi al pal, que renunciïn a la banana per suculenta que sigui. Però l'experiment encara ha d'adoptar nous girs, cadascun d'una crueltat superior a l'anterior.

Quan ha passat cert temps els científics apaguen la xarxa i substitueixen un dels micos de la gàbia per un altre de nouvingut. Com és lògic, el nou simi no sap res dels peus adolorits. Només veu un pal de tres metres amb una esplèndida banana al capdamunt, i intenta enfilar-s'hi. El que passa a continuació, almenys des del seu punt de vista, és del tot incomprensible: els seus congèneres es transformen en una horda violenta que l'escridassa i agredeix brutalment. El nou mico, escarmentat, només entén una cosa: més val no pujar mai al pal.

A continuació un altre dels micos antics és reemplaçat per un de nou. Com era previsible el nou mico també intenta escalar el pal, i lògicament és apallissat sense misericòrdia. Amb un afegit: aquell mico que havia entrat abans que ell també participa en la pallissa. De fet, no sap ni per què li han pegat abans ni per què pega ell ara, però pega. Per si de cas.

L'experiment avança inexorablement: tots els micos antics són progressivament substituïts per micos nous, fins que un dia a la gàbia ja no queda cap mico dels que rebien descàrregues elèctriques. Tot i així, ningú puja al pal. Ningú. El que ho intentés seria violentament agredit per tot el grup. I si algú preguntés als simis per què reaccionen d'una manera tan extrema, serien incapaços de donar una resposta lògica. D'acord, els micos no dirien res perquè no parlen, però si ho fessin argumentarien alguna cosa com: "No toquis la banana; si ho fas poden passar coses horribles".

És a dir, que en aquella gàbia es recreava el que tots coneixem amb un nom popularitzat per l'antropologia: tabú. Un tabú és exactament això, una prohibició que el grup només pot justificar invocant pors irracionals. Si la xarxa elèctrica no està activa no hi ha cap motiu per no pujar al pal i gaudir de la banana. Però més val no pujar-hi. Per si de cas.

No hi ha cap motiu perquè continuï vigent una institució tan obsoleta com la monarquia. És més, en el cas català la monarquia borbònica és un record permanent de la condició submisa i menyspreada del país: les llibertats catalanes van ser destruïdes per un dèspota boig que es deia Felip V, i l'actual rei, amb una finíssima sensibilitat pels catalans, va batejar el seu primogènit com a Felip VI.

Els únics beneficiaris de la monarquia són els mateixos monarques i la revista Hola . A part d'això, quins arguments la justifiquen? Segons el president Rajoy: "El monarca es nuestro mejor embajador, en especial de cara a la comunidad iberoamericana ". Però encara que fos així, el millor dels ambaixadors de carrera diplomàtica no ens sortiria més barat que el més barat dels reis? Amb un afegit: que el president Rajoy va tenir la mala fortuna de fer aquesta declaració la mateixa setmana que l'Argentina expropiava Repsol. Bravo.

Per què no s'acaba amb la monarquia? Deia el vell republicà que la República beneficia tota la societat, començant pel rei. I veient la cara que últimament fa l'home, potser tenia raó. De debò la Corona compensa quan la clientela prostibulària diu coses de l'estil "Vaig més cremat que l'escopeta del rei disparant contra Dumbo"?

Però no pateixin, no passarà res. Si algú intentés un canvi de règim toparia amb la més invencible de les oposicions: els escarafalls que faria un mico, un mico electrocutat, multituds de micos electrocutats: "No toquis la monarquia; podrien passar coses espantoses".

stats