09/12/2017

La violència de privar de dignitat

2 min

Establir què ha portat Trump a acceptar Jerusalem com a capital d’Israel és un exercici arriscat i fútil: són tantes les tares morals que atresora el personatge que mai podrem precisar el ressort energumènic que l’ha impel·lit a prendre aquesta catastròfica decisió. El que sí que hauríem de tenir clar és que exasperar el desposseït, el que ja té ben poc a perdre, prenent-li el que per a ell és més sagrat -i fer-ho, a més, des del confort i la seguretat que dona el màxim poder- no és només un acte moralment aberrant: comporta responsabilitats directes sobre la violència que aquesta nova humiliació desfermarà.

Hi ha un cercle viciós que pot atrapar qualsevol que exerceixi poder, fins i tot un modest pare: “Com més li pego més dolent es torna”. I el que avui resulta evident a qualsevol pedagog -que pegar-li és, justament, allò que el torna dolent- passa a ser gairebé subversiu si ho traslladem a l’àmbit dels conflictes polítics. La doctrina que ha arrelat en el pensament políticament correcte sobre la violència que anomenem terrorisme ens vol fer creure que és un origen zero del mal, que res no el causa ni l’incentiva. Ve a dir que veure-hi causes és una manera de comprendre’l i, en el fons, de justificar-lo, i que aquesta comprensió no només ens fa dèbils a l’hora de combatre’l sinó que gairebé ens en fa còmplices. Amaga una evidència: que només reparant les injustícies que l’originen -que sempre hi són si es busquen- el combatrem eficaçment.

Aquest pervers argument ha fet impune la violència que, sense cap mena de dubte, causa més víctimes i dolor avui al món: l’estatal, la institucional, la dels més poderosos. No veure cap connexió entre la decisió de Trump -o tantes altres que s’han pres des dels màxims poders- i els suïcides que es fan esclatar en cèntrics mercats de Jerusalem ens permet demonitzar els segons i seguir tributant honors al primer. Si només ho fan perquè són dolents, ni Trump ni Netanyahu tenen res a revisar, res de què sentir-se culpables, i tenen tot el dret -què cal fer, si no, amb els éssers ontològicament malèfics- a exterminar-los. Però si ho fan perquè -sent tan humans com nosaltres- els han arrabassat tota opció de tenir un estat i una vida digna, a més de condemnar la seva desesperada violència, haurem de condemnar la cruel i criminal prepotència que l’alimenta.

La translació de tot això al Procés no resulta difícil. Com menys respecte ens té el PP i tot l’aparell de l’Estat -com més ens pega-, més independentistes ens tornem. Però no ens hi tornem perquè no ens respectin, no, sinó perquè estem abduïts per esperits malèfics. I el somni humit aznarià, el que avalaria la màxima repressió, és associar l’independentisme a la violència i, per tant, al terrorisme. Mentre esperem que no trobin la manera de fer versemblant aquesta associació, valdria la pena que els processistes ens desmarquéssim de les perverses doctrines sobre el terror i, ja posats a fer, del govern d’Israel.

stats