21/12/2019

La revolta dels ‘idiotes’

2 min

Si analitzem des d’un punt de vista social i cultural on perden i guanyen els Johnson o Trump, constatem una correlació tan rellevant com esperable: tendeixen a perdre on hi ha més benestar emocional, creixement personal, obertura de mires, informació plural i racionalitat, i tendeixen a guanyar on hi ha més ressentiment, estancament vital, prejudicis, informació esbiaixada i visceralitat.Cal tenir-ho present quan acusem la democràcia de premiar els mentiders i indecents, perquè la democràcia no vota: voten les persones.Les victòries dels Trump o Johnson ens fan exclamar: “La gent és idiota!” I, anant a l’etimologia grega, és cert que els seus votants són sobretot idiotes, “ciutadans que només viuen pendents dels seus afers privats i no participen ni s’interessen per la vida pública”. Però, per això mateix, l’equació gent = idiota és falsa. La gent pot ser moltes coses. La gent pot ser meravellosa. El que ens ha d’alarmar -i hem d’intentar canviar-és que a les societats occidentals del segle XXI, fuetejades pels vents de la globalització neoliberal, hi hagi tant de ressentiment, estancament vital, prejudicis, informació esbiaixada i visceralitat, i hi hagi, en conseqüència, tants idiotes.

I els idiotes, esclar, voten idiotes. Voten una versió prime de l’ idiota comú. Si el comú no s’interessa per la res publica de la seva comunitat, el prime es vol desentendre de tots els afers del món i tornar a una Nació que només és un mite projectat sobre el passat.Perquè la vida se’ls faci suportable, els idiotes necessiten un món estancat on es puguin sentir més que algú altre. Ja sigui perquè són mascles, cristians, blancs, rics, anglesos... I és aquest sentir-se més el que enyoren amb violenta intensitat quan els menys, empoderant-se, destrueixen el que creien ser, i els converteixen en ningú.

La diversitat i complexitat d’una societat oberta a la democràcia només la pot assumir qui creix i evoluciona. Qui no ha rebut l’amor i l’educació que permeten fer-ho, necessita que s’estigui quieta. Qui no és capaç d’entregar-se a l’ideal del bé comú viu la democràcia com un ball que no sap ballar. Per això vota un líder autoritari que posi fi a la festa.

La salut d’una democràcia no depèn del fet que cada X temps els seus adults votin, tot i ser imprescindible. Depèn del grau de compromís i implicació en els afers públics dels ciutadans. Tot el que fa que vagi a més l’enforteix; tot el que fa que vagi a menys la debilita. I és evident que ara l’està debilitant un model econòmic, cada cop més desfermat, que ens empeny a viure ignorant-nos, envejant-nos; que armat d’entreteniment i publicitat devora el poc temps que ens queda i ens commina a “gaudir” mantenint-nos bells i joves. És el mateix model que escalfa el planeta, el mateix que va fent els rics més rics i els pobres més pobres. El que destruint aquella part de la classe mitjana que ja únicament aspirava a tenir més que el veí, està propiciant aquesta revolta dels idiotes que humilia la democràcia.

stats