La perplexitat del patriotisme amb molta 'eñe'
"¡Que es España, coño!"
Juan García Carrés
UNA DE LES JOIES de la llarga nit del 23-F és la conversa telefònica entre Juan García Carrés i Antonio Tejero. Carrés, un falangista fill de Portbou, l'insta a resistir al Congrés amb un èpic "¡Que es España, coño!" i el benemèrit li contesta, embargat per l'emoció, "¡Viva España, coño!"
La cua de les dues frases, el coño , no admet qüestionaments ni dubtes. És una essència autoritària que s'ha d'emetre des del fons d'una gola enrogallada per un pòsit casernari de veteranos i farias .
Carrés va morir l'any 1986 però Tejero és viu i cueja. L'any passat, ja octogenari, encara es va veure amb cor de denunciar Arturo (sic) Mas davant la Fiscalia General de l'Estat " por ilícitas propuestas de sedición de criminalidad evidente ".
Així doncs, si aquesta nit, en un bis, Lluís Llach canta l'Ells són aquí entre nosaltres, tindrà més raó que un sant. El que tot ens feia pensar que al cap de més de tres decennis seria un anacronisme risible és una sinistra i amenaçadora realitat.
I, tanmateix, estic convençut que demà, veient en algun informatiu l'estadi ple i vibrant, els habitants de la caverna no podran evitar un sentiment de perplexitat i vertigen.
La subversiva pregunta "¿Qué es España, coño?" s'obrirà pas en els seus cervellets, com un raig de llum en el castell del comte Dràcula, i el mèrit serà de tots els que 28 anys després que Llach ens preguntés on érem som, ja no només físicament, al Camp Nou fent-li costat.
