Publicitat
Publicitat

ZONA D'INCERTESA

El mite del bon poder

EL MITE DEL BON PODER ens el fiquen al cap des de petits. Pocs nens s'han pogut escapar d'aquell conte que parla d'un país on un rei net de cor tracta bondadosament els seus súbdits. Sembla que sigui un inici innocent però ja conté la llavor que legitima totes les tiranies.

Seria tan bonic que aquest rei existís i que al món civilitzat no s'hi hagués d'arribar pel camí feixuc i enervant del debat, les assemblees i els vots. Seria tan fantàstic que els conflictes amb veïns els resolgués un administrador noble i honest.

Però el que hauríem d'ensenyar als nens no és que el rei bo rarament existeix i, si el tens, és que t'ha tocatla rifa. Els hauríem d'explicar que bo i rei són termes excloents, perquè qui accepta la submissió d'algú ja està trepitjant la dignitat humana.

El poder és intrínsecament pervers perquè només hi arriben els que, en el camí d'ascens, s'han tret de la motxilla el que és, potser, el principi més bàsic de la decència: "No facis als altres el que no t'agradaria que et fessin a tu".

Sembla obvi, però aquests dies hem tornat a confirmar que no ho és. Bona part de la revolució de Tahrir ha volgut veure en un exèrcit d'arrels profundament dictatorials una mena de Superman que els posaria la democràcia a les mans. Cansats de la incerta travessa s'han deixat seduir pel miratge d'una drecera.

Tenir il·lusions és molt important però si no volem que s'acabin en un tràgic desengany hem de tenir clar que cap tros d'independència no ens caurà del cel, i que allà on hi ha poder sempre hi ha un enemic que sap que es fa petit quan deixa que nosaltres siguem més lliures.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF