Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

El mal menor

Dimecres vaig acabar el tast amb un mal menor , i un lector vol saber quins són els usos genuïns de major i menor i quan serien un calc del castellà.

Tothom admet que en molts contextos el català prefereix més gran/gros i més petit a major i menor , que -almenys en l'ús oral- han perdut el valor comparatiu. No diem que una cosa és major o menor que una altra sinó que és més gran o més petita .

Però l'ús abusiu més estès consisteix a posar-los davant el nom. "El major problema que tenim" ha de ser "El problema més gros/gran" o bé "El principal/pitjor problema que tenim".

Ara bé, hem de tenir clar que mentre que pitjor o principal mantenen la posició prenominal, més gran o més petit s'han de posar darrere el nom, i en algun cas llavors és més genuí gros que gran . No és bo, doncs, l'habitual "El més gran problema que tenim".

Això no passa amb un el intensiu. "No he tingut el menor problema" ha de ser "No he tingut el més mínim / el més petit problema".

En altres casos és millor canviar major i menor per més i menys : "És un problema de més / menys (no major / menor ) gravetat".

Sí que són correctes alguns usos lexicalitzats com ara carrer major , pal major , causes majors , força major , festa major , tercera major , mal menor , la major part de , etc.

Observeu que, tot i que diem major i menor d'edat , és més genuí (en dialectes no valencians) més grans de 25 anys que majors de 25 anys .

Últimament, també estan de moda els problemes o temes menors . Trobo sovint, per exemple: "No és un tema menor". Jo el toleraria, en registres formals, com una extensió de l'idiomàtic mal menor però no descarto que imiti un ús retòric castellà.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF