28/06/2011

El bon lingüista no corregeix la intuïció

1 min

La intuïció ens dóna pistes sobre la gramàtica profunda (biològica) de la llengua, que és sempre més complexa i subtil que la que atrapa el lingüista. A l'època de Fabra, per exemple, no es percebia amb claredat la crucial diferència entre un circumstancial i un complement de règim, entre "Plou a Reus " i "Vaig a Reus ". I, encara menys, les conseqüències gramaticals que se'n desprenien.

Aquesta llacuna feia que, en alguna construcció, la gramàtica fabriana contra digués la intuïció. Quan passa això, el mal lingüista corregeix la intuïció, mentre que el bo afina la gramàtica tant com calgui per explicar-la. El mal lingüista convertia "En aquest pis no hi toca el sol" en "En aquest pis no toca el sol" forçant la llengua a satisfer la teoria. I el bo, Gabriel Ferrater, forçava la teoria a comprendre la llengua, i explicava per què aquest pronom hi no només no era incorrecte sinó que era imprescindible.

Pensava això fent l'article d'ahir i constatant que filòlegs i traductors il·lustres han escrit "Aquesta etimologia és cèltica, com ho indica X" o bé "Resta encara, tal com ja ho hem dit, parlar d'aquest tema". ¿No els feia nosa aquest ho ? Segurament que sí. Però acostumats a dur la gramàtica com un cilici corregien la seva intuïció per escriure més bé, sense saber que els bons lingüistes del futur, explorant l'estructura profunda de la llengua, els deixarien en fora de joc.

stats