Alguns apunts sobre el 'lo' neutre (i 3)

"Actualmente todos los escritores catalanes, salvo raras excepciones, admiten un artículo neutro distinto del masculino, empleando com artículo masculino el o lo reducibles a l , y como artículo neutro lo invariable". Això deia Fabra a la seva Gramática del 1912. I crec que si hagués admès aquest ús en l'es tricte sentit abstractiu, el català hi hauria sor tit guanyant.

Fabra no creia en la seva infal·libilitat. Era conscient que feia propostes arriscades que l'ús havia d'avalar. El lo neutre s'ha esvaït del català formal, però al preu de crear molts problemes i abocar a incorreccions més greus. Mentre la norma es mantingui, crec que l'hem d'obeir disciplinadament. Per a una llengua minoritària, no hi ha res pitjor que l'anarquia. Però també crec que, després d'un segle de transmissió reverencial, la normativa de Fabra demana un substancial aggiornamento.

Cap revisió normativa és desitjable si no parteix d'un ampli consens. I no parlo d'un consens entre acadèmics, sinó d'un consens que aculli tots els professionals de la llengua: escola, món editorial, mitjans, universitats. Un ag giornamento deixat en mans de l'IEC -per la lògica interna d'aquesta honorable ins titució- és molt difícil que tingui l'abast que convindria. Només el tindrà si al darrere hi ha la pressió dels sectors més dinàmics de la societat. Sense aquesta pressió, la nova gra màtica normativa pot néixer obsoleta.