Publicitat
Publicitat

ZONA D'INCERTESA

Una analogia enganyosa

ARA QUE ESPANYA està en la difícil tessitura d'haver d'explicar al món que voler fer un referèndum és profundament antidemocràtic i que el més democràtic és impedir-lo, si cal, per la força, potser que acabem de polir la nostra consistència argumental deixant de fer petites trampes.

I per mi ho és la repetida analogia entre Escòcia i Catalunya. Una analogia que ens ha permès reclamar insistentment a Madrid (s'hi ha apuntat fins i tot Cameron) que dialogui amb el procés català com ho fa Londres amb l'escocès.

Diguem, però, tota la veritat. Hi ha una diferència crucial, fruit de processos que es remunten a segles, entre un cas i l'altre. El referent identitari d'un britànic, el que clava les arrels en el reducte més visceral del seu jo, no és ser britànic, sinó ser anglès, gal·lès, escocès o nord-irlandès.

Un anglès sense Escòcia continua sabent qui és: és anglès. Un espanyol sense Catalunya perilla de caure en una crisi d'identitat tan disruptiva emocionalment -el sentiment de pèrdua pot ser tan profund- que per evitar-la se'n poden esperar reaccions molt extremes.

¿Hem, doncs, de renunciar a la independència? De cap manera. El que els pot passar a algunes dones amb certs marits no és tan diferent i, tanmateix, no fa sinó reforçar la urgència del divorci. Però això no ens hauria d'impedir veure els límits d'una analogia que no ajuda a entendre la magnitud, i els perills, del repte que afrontem.

I si no ho acabeu de veure clar només cal que us pregunteu com reaccionaria el civilitzat i europeu París si a Perpinyà iniciessin un procés sobiranista com el nostre.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF