Publicitat
Publicitat

ZONA D'INCERTESA

Xiuxiuejos del dimoni interior

EL TERME zona d'incertesa sembla poètic però prové d'una literatura tan prosaica com la dels manuals d'autoescola. S'anomena així l'espai que envolta les unitats de trànsit i dins del qual poden entrar de manera imprevista. El bon conductor no l'envaeix perquè sap que, si ho fa, qualsevol moviment brusc farà el xoc inevitable.

És com una bombolla invisible que es va aprimant a mesura que ens allunyem de la civilització. La d'un vianant del Caire, per exemple, és gairebé una segona pell que els vehicles freguen entre frenètics tocs de clàxon.

Però no és pas amb aquest sentit que hi recorro per titular la secció que avui estreno, sinó amb el que li dóna una bloguera californiana. Per Janet Blaha, és la zona on entrem quan canvis inesperats ens creen la sensació que hem perdut el control de la nostra vida.

D'aquesta sensació, ara mateix, pocs se n'escapen. No cal haver perdut la feina o el pis. És consubstancial al tram més fosc d'una transició, quan les certeses del món que s'acaba ja no ens les creiem i busquem a les palpentes les del que ve.

Només si ens arrapem a l'essència del que ens fa humans evitarem que la poblin terrors infantils. Estem equipats de sèrie amb un dimoni interior com el de Sòcrates, i si parem l'orella intensament el sentirem xiuxiuejar "Per aquí!"

Transcriure aquests xiuxiuejos amb una sintaxi plausible és l'objectiu d'una secció com aquesta, tot i que, més d'un cop, en lloc de servir per fer llum en la perplexitat del lector, deixi retratada la ingenuïtat del que la firma.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF