Ultradreta sobiranista
És indubtable que els lligams entre l’espanyolisme més ranci i la ultradreta, abans que afloressin en Vox, ja eren molt rellevants dins el PP i l’Estat profund. Però també ho és que certs sectors independentistes i (post)convergents fa temps que flirtegen amb postulats ultradretans. Troben un terreny propici en la defensa identitària, i el seu visceral discurs sedueix més electors quan a la creixent presència de la immigració musulmana –associada a l’ús del vel, els mena o els atemptats terroristes– s’hi suma l’absència d’un clar referent mainstream de dretes dins del sobiranisme. Però els ous d’aquesta serp ja fa molts anys que s’estan covant, i els han covat alts càrrecs passats i presents de l’univers mediàtic català. Hi ha clares coincidències entre els anomenats alt-right (o fills de Prenafeta) i l’actual Front Nacional de Catalunya (FNC). Un alt-right destacat –no fa gaire tertulià fix amb Terribas– contribueix a difondre vídeos de Sílvia Orriols, la regidora del FNC a Ripoll i una oradora d’indubtable carisma, amb el següent missatge: “Repeteixo, escolteu-ho i escolteu-ho bé”.
El discurs d’Orriols és, d’entrada, un discurs contra els partits polítics que predica una total unitat sota el nom de Catalunya. I, en aquest sentit, la fallida de l’unitarisme predicat per Torra i Puigdemont i l’inevitable caïnisme que comportarà en les pròximes eleccions seran un terreny adobat perquè l’antipolítica etnicista guanyi adeptes. També la impulsarà la frustració generada pel miratge de la independència low cost i la humiliació que ha comportat –sobretot per a l’orgull ètnic– la resposta repressiva de l’Estat. El pas de les monedes de plata a obrir-se a la possibilitat de votar un increment d’autogovern converteix ERC en un partit més del que aquests sectors consideren “mercadeig de l’esquerra”, especialment menyspreable si hi detecten “traïció”. L’etnicisme ultradretà –o, com en diu Orriols, “l’exaltació del nacionalisme català”– tenia un dic de contenció en l’aliança JxCat-ERC. Trencat el Govern, l’ambigua i desendreçada ideologia de l’espai postconvergent pot acabar afavorint un desbordament per la dreta. Tant de temps de camuflar la ideologia, de compatibilitzar proximitats amb Ska Keller i l’Estat d’Israel, fa de Puigdemont un líder “massa polític” per al nacionalisme “antipolític” que en bona part ha generat.
És ara que ens hem de plantejar com aturem l’encara incipient ultradreta sobiranista. En el millor dels casos, dividirà un espai ja massa dividit i afeblirà la força negociadora. Res ens convé menys que haver de posar un cordó sanitari a un partit sobiranista. Passa a Ripoll, i cal fer el que calgui perquè no passi aviat al Parlament. I el primer que cal és tenir clar que els problemes no es resolen invisibilitzant-los. No serà deixant de dir i escriure mena i de parlar del FNC, que aturarem la ultradreta. Serà deixant de censurar amb la correcció política debats que ja són al carrer i a les xarxes, mullant-se en les respostes encara que es perdi “puresa progressista” i condemnant sense ambigüitats tota forma d’exaltació nacionalista.
