05/10/2019

¿Pot ser científic el negacionisme?

2 min

És de sobres sabut que els que canten les excel·lències dels mercats desregulats -de la forma de capitalisme que esdevé hegemònica a partir dels 70- acostumen a ser també escèptics del canvi climàtic. El que explica aquesta coincidència és obvi: un model econòmic que necessita créixer per no enfonsar-se, que sobreviu incitant-nos a posseir el que no necessitem, que té com a motor la cobdícia, no sembla l’idoni per refredar el planeta. El sentit comú ens diu que el decreixement és la condició necessària, i potser no suficient, per frenar l’ascens tèrmic. Un decreixement que, almenys al Primer Món, no reduiria sinó que augmentaria la qualitat de vida, igual com alguns infants jugarien més i millor si tinguessin menys joguines i fossin més senzilles.

La connexió entre els apologistes de la propietat privada i l’escepticisme climàtic només té una explicació: la seva por que els efectes de l’escalfament -l’amenaça d’una autèntica fi de la història- revifin una esquerra que havia claudicat davant la ideològica “fi de la història”. De fet, vacil·len entre mostrar-se escèptics i proclamar que les noves tecnologies capturaran el CO 2 i ens permetran seguir creixent i consumint com aquell qui res. I sovint ho combinen. Qualsevol cosa menys baixar del desbocat cavall neoliberal.

Part d’aquest escepticisme escampa la idea que, caient en l’altre extrem, l’esquerra reviscolada necessita fer més imminent i catastròfic el canvi climàtic. És la mateixa esquerra que em corregiria des de la primera frase, i on jo dic canvi diria crisi o emergència i on jo dic escèptics diria negacionistes. La primera correcció la subscric sempre que la ciència -com diria que ja fa- l’avali, la segona em crea més reserves, perquè treu, subliminarment, el santcristo gros de sempre. La paraula reverbera negació de l’Holocaust.

Dimecres Ferran Sáez (“La banalització del bé”), apuntant en aquesta direcció, feia una afirmació curiosa: “Anomenar negacionistes als científics que, honestament, veuen certes coses concretes d’una altra manera és molt perillós”. No hi puc estar més d’acord. I jo encara diria més: a un científic que demostrés que el planeta no s’escalfa o que s’escalfa sense resultats catastròfics, jo li faria un monument, perquè si és honest i científic o bé s’adonarà que s’equivoca, i rectificarà, o bé farà caure la bena dels ulls a tota la comunitat científica i ens traurà un enorme pes de sobre. L’espero amb candeletes.

No, el terme negacionista no està pensat per a científics honestos, està pensat per als que, sense cap base científica, neguen o ignoren els fets i les hipòtesis de la comunitat científica pels motius que he intentat explicar. Són hipòtesis que, com tot en ciència, estan en constant revisió i han de ser falsables. Les falsarà algú? No ho sé, tant de bo, però mentre això no passi parlar d’emergència -fins i tot si s’acabés demostrant que era injustificat- és l’opció més assenyada.

stats