Publicitat
Publicitat

UNA FRASE AMB CUA

No tots els mals vénen de Wert

"Els alumnes m'arriben escrivint molt pitjor que fa 20 anys"

Joan B. Culla

EL PROFESSOR d'història de la UAB deia això dimecres a la tertúlia del Fuentes i concloïa que les set lleis educatives que hi ha hagut en democràcia -a part de marejar- han servit de ben poc.

Cardús l'abonava afirmant que els problemes de l'ensenyament no es resolen amb lleis i que el drama de no saber escriure es dóna igualment a França, Anglaterra o Alemanya, que també malden inútilment per pal·liar-lo.

És fals, doncs, que Wert vingui a esguerrar un paisatge idíl·lic. Ens repugna, amb raó, per retrògrad i espanyolitzador però això no ens pot fer oblidar que la nostra escola pública, la pre-Wert, ja fa temps que no se'n surt a l'hora de compensar desigualtats socials.

Si l'escola s'ha anat deteriorant és perquè els valors que necessita inculcar el nostre model econòmic per funcionar són sovint els contraris dels que necessita l'escola per formar. Amb l'agreujant que el primer té molts més recursos per fer-los atractius.

Si l'escola va fatal és perquè molts pares -víctimes d'unes polítiques que aïllen les famílies i fan impossible la conciliació laboral- hi porten els fills en estat semisalvatge, i ja no els queda temps ni energia per ser-ne còmplices.

Si l'escola fa aigües és perquè, per comoditat o falta de criteri, deixem que mil estímuls robin als nens els espais de silenci i avorriment on neixen les preguntes. I de tot això Wert no en té cap culpa.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF