04/11/2012

Josep-Lluís Carod-Rovira: Un profeta entranyable

1 min

Parla d'una manera càlida i confortable, amb una calma amarada de passió. Els seus defectes són tan humans que encara el fan més entranyable. Qui no el coneix de res i el veu té la impressió de retrobar un tiet.

S'enyora molt de la política activa però és gat escaldat. Sap de sobres que el seu messianisme és tan letal per fer pinya, en la distància curta, com engrescador per a la massa anònima dels votants.

Estar dins el govern l'ha incinerat perquè és sapastre per a la maniobra tacticista i perquè tancat en el possibilisme li falta aire i n'acaba fent alguna. La seva mirada encesa busca horitzons de grandesa que demanen un profeta per poder arribar-hi.

Té tanta fusta de líder que no sent-hi hi és i quan obre la boca fa que tots els seus successors semblin un succedani de la seva èpica. El vibrato de la seva veu, com la tenora, desvetlla emocions d'infantesa que semblaven perdudes per sempre.

El carisma i l'ambició l'han condemnat a viure envoltat d'adhesions i odis viscerals que se li claven com una corona d'espines. El seu paradís és la conversa irònica i bonhomiosa d'una sobretaula, amb els vapors de l'hedonisme mediterrani donant mesura humana a la cantelluda realitat.

Lector impenitent i escriptor de tardes de diumenge, té massa vent a la flauta perquè l'adveniment de la independència no el reclami a escena. Pot fer d'àngel de la cova, de rei ros o fins i tot de caganer, però el nostre pessebre nacional quedarà coix sense les seves providencials atzagaiades. Ell és la rauxa que li falta a Artur Mas.

stats