Ignorància

És l'estat de no estar informat, la manca de coneixements: la taula rasa amb què tots naixem i sobre la qual escriu l'experiència. Constitueix, doncs, el nostre punt de partida: una malaltia que el temps i la curiositat haurien d'anar curant.

Els filòsofs distingeixen entre la sàvia o socràtica i la profunda. La primera és la del que sap que no sap . Més que una possessió, és la disposició d'obrir-nos al coneixement després d'haver-nos desprès de tots els falsos sabers.

La segona és la del que no sap que no sap o, dit al revés, la del que creu saber el que, en realitat, ignora. Aquesta és la que ens encadena i no ens deixa anar més enllà dels nostres propis prejudicis.

Si donem a la paraula un sentit pejoratiu és perquè entenem que sovint triem no saber i preferim no pensar. No saber perquè això ens comprometria a actuar. No pensar per l'angoixa que ens provoca posar en crisi les creences que ens feien sentir segurs.

En aquesta jornada de reflexió seria bo preguntar-nos quantes de les nostres idees són només fast food que ens hem empassat ben trituradet i especiat, sense que calgui mastegar-lo ni aprendre a apreciar-ne el gust.

I què ens ofuscarà més a l'hora de votar o de no fer-ho: el que no sabem o el que creiem saber; la informació que no hem rebut o la que ens ha relliscat perquè hem sigut incapaços d'escoltar-la deixant anar, per un moment, els partits presos. Mai més ben dit.

Aprofitem aquestes hores en què s'apaga el soroll eixordador de tantes opinions i proclames, per derrotar la nostra ignorància revisant, en un espai íntim de silenci, totes les veritats que per pura mandra hem deixat que ens intoxiquin.