UNA FRASE AMB CUA
Misc 26/01/2013

Felicitacions inquietants

i
Albert Pla Nualart
1 min

"La reforma laboral espanyola és un pas en la bona direcció"

Christine Lagarde

Enmig d'unes dades d'atur que amenacen de fer-nos traspassar la subtil frontera que ens separa del conflicte social, la directora de l'FMI ens ha felicitat per haver-nos empassat sense fer gaires ganyotes un amarg retrocés en drets laborals.

"Nois, aneu bé -ha vingut a dir-, però convindria que us deixéssiu explotar una mica més". I no és fins ara que ens tortura la pregunta que ja s'havien fet tants països llatinoamericans: ¿qui són ella i l'FMI per tutelar-nos sense que ningú els voti?

Mentre han durat les vaques grasses i ens tenien entretinguts consumint, hem anat cedint sobirania seduïts pels cants de sirena neoliberals. Hem retut culte al pensament màgic que ven l'economia sense límits com la panacea universal.

I ara que la crisi ens va desnonant, un per un, de les cel·les de benestar des d'on miràvem el món com si fos un reportatge, el fet de moure'ns ens fa notar, com deia Rosa Luxemburg, que arrossegàvem cadenes, les del deute desbocat que exigia el creixement constant.

La desregulació dels mercats ha creat un poder mundial molt més fort que els desorientats polítics que no parem de criticar. El tria una petita elit perquè vetlli pels seus interessos i practica una cirurgia en què la mort del malalt és un dany col·lateral.

"La bona direcció" de què parla Lagarde és la que amplia la distància entre pobres i rics, la que erosiona l'únic terreny on creix la democràcia: la classe mitjana. Les felicitacions de l'FMI són el millor indicador que Espanya va pel pedregar.

stats