12/08/2017

Enginyeria trumpista

2 min

Google va acomiadar dimarts un dels seus enginyers, James Damore, per haver difós un text en què deia que si hi ha poques dones a les tecnològiques és per trets biològics del sexe femení que el fan menys apte per a certes feines. Per a Damore, promoure la presència equitativa de sexes en tots els àmbits de l’empresa perjudica Google perquè impedeix seleccionar els millors per a cada lloc de treball.

El manifest Damore prova un cop més que la dreta trumpista no es nodreix només de rednecks : també té fans entre triomfadors de brillant expedient acadèmic. L’enginyer hi ve a dir que perquè una societat o una empresa funcionin cal que els valors que ell vincula amb l’esquerra i la dreta la vertebrin en dosis similars: que la “compassió pels febles” sigui compensada pel “respecte pels forts”; que als que creuen que “la desigualtat és fruit de la injustícia” s’hi oposin els que la troben “natural i justa”; que “cooperar” sigui considerat tan inherent als humans com “competir”; i que l’idealista que vol canvis topi i hagi de pactar amb el pragmàtic conservador.

Per a Damore, tecnològiques com Google -pel pes excessiu dels valors d’esquerra: de la correcció política- pateixen un biaix que les ofusca. Ell el planteja com un conflicte entre ciència i ideologia. Igual com la dreta, diu, arriba a negar la ciència que qüestiona la jerarquia Déu > humans > medi ambient (l’evolució i el canvi climàtic), l’esquerra negala ciència que qüestiona la igualtat home-dona (les diferències biològiques lligades al sexe).

La seva trampa és partir d’equidistàncies entre extrems civilitzats i bàrbars. Si veure en la compassió pels febles un valor superior al respecte pels forts és esbiaixat, jo m’apunto a aquest biaix.Jo i tots els grans referents de l’humanisme, començant pel Nou Testament. Però encara és més trampós assegurar que la ciència nega la igualtat home-dona igual com nega el creacionisme. No subscric el feminisme que s’oposa a investigar les diferències sexuals. N’hi ha i cal que s’estudiïn. Però són tan lleus, tan variables d’individu a individu i tan indestriables dels estereotips culturals que solen ser només l’excusa per discriminar laboralment. Les dones fan avui feines que eren del tot impensables des dels prejudicis del passat. Res no assegura que veure-les menys aptes en alguns àmbits no respongui a prejudicis del present. I el mateix podem dir dels homes.

No hi ha biaix progre i biaix trumpista. La parafernàlia de valors simètrics queda desmuntada, i retratada, si anem a l’essència de l’objectiu perseguit: els uns lluiten perquè un grup social perdi poder i privilegis, i s’avanci en democràcia i equitat; i els altres, perquè els mantingui. Damore, revestint d’enginyeria el seu trumpisme, convencerà els trumpistes. Però amb una mica de “biaix progre” és impossible no veure que es limita a negar ajuts a les que sempre ho han tingut més difícil, perquè els que sempre ho han tingut fàcil -i ara se senten amenaçats- ho continuïn tenint fàcil.

stats