Albert Pla Nualart

Albert Pla Nualart

Som(n)iem (en) / (amb) La Champions

La frase diu una veritat inqüestionable, però genera dubtes gramaticals. D'entrada, si somniem o somiem . Somniar té la complicitat de somni , però té el greu inconvenient que, en general, diem somiar ....

Puntualització sobre el 'punt' que vol dir 'mica'

"L'abstenció va ser un punt inferior a la prevista", deia el titular. Jo vaig entendre un punt percentual, però volia dir que va ser una mica inferior. D'un temps ençà s'ha posat de moda un ús de punt com...

Algunes crítiques als accents diacrítics

Arran dels besoncles i les besties (jo us acon sello no dir-ho davant seu), algú em va preguntar si havia d'escriure besnet o besnét , cosa que m'aboca a parlar avui dels diacrítics. Com que sóc enemic de...

Al cosmopolitisme per l'excel·lència

En qualsevol racó del planeta saben que Barcelona és la Meca del futbol. La parella Guardiola-Vilanova és ara la gran guru d'un esport que parla en una llengua universal: les passades de Xavi no necessiten...

El català a la plaça Catalunya

A la plaça Catalunya s'hi parla de tot, però sobretot castellà. En algunes assemblees , quan algú arrenca en català i s'aixeca una mà per dir que no l'entén, li posen un traductor al costat. I es fa el...

El català de mercat de Jordi Hereu

La veu d'Hereu té l'estridència d'una gralla. L'espinguet que permet fer-se sentir en la cridòria d'un mercat. Sembla viure en la permanent creença que tothom està sord. Ataca la frase amb un pinyol i la...

Trias, el català d'un senyor de Barcelona

Xavier Trias és el repte somniat del lo gopeda d' El discurs del rei . Arrossega la erra i busca l' entessa amb la xen sense perdre mai l'estil serè, i sobri, d'un senyor. El seu català té tant de base...

El català relaxat de Jordi Portabella

Portabella fa sempre la sensació que s'acaba de llevar i ha dormit amb l'americana posada. Té la veu greu d'un actor de doblatge amb el tel d'afonia d'una nit de farra. I parla un català que, com ell, du...

El català bonista de Ricard Gomà

El català de Ricard Gomà té les arrels en l'associacionisme de carrer que creu de bona fe que canviar paraules canvia el món, que la llengua té tall i pot ferir. I en lloc de dir que "els nens immigrants...

El català d'Alberto Fernández Díaz

Aquesta setmana dedicaré els tastos als alcaldables de Barcelona. Començo pel PP. El català d'Alberto Fernández Díaz té, com el nom, un ADN castellà. L'ànima de la llengua, el que ens hi uneix visceralment,...

Retòrica anti-antiamericana

Dimecres l'ARA va publicar i va penjar a la web una carta d'Adolfo Pérez Esquivel a Barack Obama. 500 lectors van posar-hi un fervorós "M'agrada". No és una xifra habitual. Molts articles no en tenen cap....

La jihad de Bin Laden o el gihad de Ben Laden

La grafia dels noms comuns i propis procedents de l'àrab és, ha sigut i serà un pou sense fons de debats erudits. Com diu un amic filòleg: "Amb això sempre ens hi guanyarem la vida". Valorant i tenint en...

Una indulgència poc plenària

Fa un parell de setmanes Benet XVI va tornar a ignorar el català entre les 65 llengües de la benedicció pasqual. L'omissió, que es fa visible dues vegades l'any, enrabia tant alguns catòlics que no els fa...

Per un passat menys indefinit

Els noms d'alguns temps verbals eren, quan jo estudiava, una font de confusió. Del nostre pretèrit indefinit (he cantat) el castellà en deia pretérito perfecto (he cantado), i del nostre pretèrit perfet...

Oncle, tio, tiet, besoncle i reneboda

Tot i que oncle és el mot estàndard per designar el germà del pare o la mare, són molt pocs els catalans que diuen oncle espontàniament. Els valencians -també alguns catalans i balears- diuen tio ; i la...

Em pots dir què ha sigut, això?

Un lector lamenta la brevetat de la sèrie sobre sigut i estat , i fa dues preguntes. Si sents un soroll molt fort, has de dir què ha estat o què ha sigut? I si vas a Vic, has de dir avui hi he estat o...

Caldrà témer el pitjor d'ells

La frase del títol és ambigua. Pot voler dir "lo peor de ellos", on ellos potser són els del Madrid, o "al peor de ellos", que podria ser Mourinho. D'entrada sembla que convertir d'ells en en fa la frase...

¿El participi de 'ser' és 'sigut' o 'estat'? (i 2)

La posició normativa sobre sigut i estat sembla que ha canviat. A la Proposta d'estàndard oral (1999), estat era propi de l'àmbit general; i sigut i set , admissibles en l'àmbit general d'acord amb els...

El participi de 'ser' és 'sigut' o 'estat'? (1)

Només el balear, l'alguerès i algun parlar central fan servir estat com a participi del verb ser . Parlo, esclar, de llengua espontània, perquè -com ja vaig dir ahir- en l'estàndard pesa encara molt la...

Si la polla no hagués sigut xica...

El vell embarbussament té múltiples versions. Dalí i Monzó diuen el mateix que diu la meva mare, però els temps canvien, i aquests dies sentim a la tele com, entre els més joves, la po lla es fa gallina,...

Encaterinament Monàrquic

Avui una plebea esdevindrà princesa. Gràcies a una miraculosa transsubstanciació entrarà a l'església Kate i en sortirà Caterina. La tradició de posar a reis i prínceps noms de la pròpia llengua, com si...

L'endemà, el dia següent i el dia després

Ahir parlàvem de l'endemà i va quedar al tinter un dubte que neguiteja els correctors. ¿És un castellanisme el dia següent o el dia després ? ¿Cal que ho canviem per l'endemà ? Sóc partidari de no renunciar...

La incerta frontera Entre nom i adverbi

Ho és tant d'incerta que encara que avui som dimecres, el diccionari ens diu que avui és adverbi i dimecres nom. Però a una paraula la defineix més el que fa que el que és. I si no fixeu-vos en però, que...

Fins demà, fins al març, fins (a) l'any que ve

Avui tornem a la gramàtica amb l'ús de fins i fins a . Una vella recepta diu: la a hi va si, en absència de fins , també hi aniria. "Arriba a la nit " fa que escriguem "No arriba fins a la nit ". I "Arriba ...

Val més menjar mona que veure la padrina

Som en dies de padrins estressats i és que la mona entra amb calçador en aquest no parar de la Setmana Santa. Però el padrí és, o era, molt més que això: era un pare davant Déu, un godfather gens mafiós que...

L'espai com a metàfora del temps

Per si encara no havíem perdut prou l'oremus barrejant penitents i doloroses amb biquinis i Saloufest, ara s'hi fica pel mig sant Jordi, el drac, la rosa, un munt de llibres i la final de Copa. Ahir mateix...

Cap aquí, cap al costat, cap (a) aquest costat

La caiguda de la a en les preposicions compostes fins a i cap a és un dels punts més vacil·lants de l'actual norma. Pel que fa a cap (a) , Fabra es limita a dir que la a cau davant els demostratius i alguns...

Ús i abús de 'per part de'

Hi ha usos de per part de que ningú discuteix: "Són cosins per part de mare". Però avui es fa servir sobretot per introduir l'agent d'una acció. Si l'acció l'expressa un verb, cal canviar per part de per...

Pertot arreu o per tot arreu?

Fabra escrivia pertot arreu perquè creia que l'adverbi arreu reforçava l'adverbi pertot . I el seu criteri es va convertir en una norma. El Diccionari auxiliar (1996) de Josep Ruaix, per exemple, es mostra...

L'obstacle és la democràcia?

Fa uns deu dies Albert Branchadell responia amb el seu article Desbancar el català? a un article meu del 20 de febrer ( Però, senyoreta, on es parla català? ) oposant-hi dos tipus d'arguments. D'una banda,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | Següent >