image-alt

ALBERT PLA NUALART

Aglutinació (3): sisplau o si us plau?

Fins ara hem vist casos d'aglutinació en què la forma final és fonèticament igual que la inicial: a l'hora / alhora, si no / sinó, al menys / almenys. Però n'hi ha d'altres en què és diferent perquè, pel...

Aglutinació (2): Almenys o al menys?

Un error habitual és escriure al menys en lloc d' almenys. L'error el provoca que es pronuncien igual i, sobretot, que en castellà s'escriu al menos. Però són dues formes molt fàcils de distingir. Almenys...

Aglutinacions (1): Sinó o si no?

En l'evolució d'una llengua, dues o més paraules es poden ajuntar per formar-ne una de sola. D'aquest fenomen se'n diu aglutinació , i en català en trobem molts i variats exemples. En algun cas només n'ha...

L'ordre de les paraules en la doble negació

Llegit l'article d'ahir, un lector em diu: "D'acord que quan cap, ningú, res, gens, enlloc, mai i tampoc van davant del verb no calgui el no , però és que aquesta estructura ja és molt castellana". I té...

Quan la doble negació nega la intuïció

Dijous vam titular "Ningú vol pagar la factura" i alguns lectors ens van advertir que havia de ser "Ningú no vol pagar la factura". Quan les formes cap, ningú, res, gens, enlloc, mai, tampoc van davant del...

La importància d'una vocal neutra

Dèiem divendres que allà i allí eren sinònims, però -com sol passar- no ho són sempre. Només allà , a més del primari sentit de designar un espai, expressa la idea de proximitat en el temps. "Quedem allí a...

Ho hem de posar ací, aquí, allí o allà?

Els adverbis ací, aquí, allí i allà són díctics: designen espais lligats a la situació dels que parlen. La majoria tenim clar l'ús d' aquí i allà , però alguns que no dirien mai ni ací ni allí ho arriben a...

Que ens escoltin no depèn del micro

La diferència entre sentir i escoltar sembla en principi clara. En un cas ho patim; en l’altre, ho busquem. Quan García Albiol, flamant alcaldable badaloní, s’acosta al micro i diu “Se m’escolta?” (vegeu la...

L'última vegada, El darrer cop

Al costat de radere, metàtesi de darrere no admesa per la normativa, en oral també era viu l'adjectiu rader : "Va la radera del grup".Avui no se sent, però rader havia gairebé des plaçat del tot, en la...

Què és metàtesi i què és paraula mal dita?

Parlàvem l'altre dia de les metàtesis: una sàvia estratègia que altera l'ordre dels sons d'un mot per facilitar-ne la pronúncia.Les metàtesis han hagut de lluitar amb un academicisme que sovint les ha...

Els últims estertors, espetecs o espeternecs?

Vivim aquests dies la fi d'alguns dictadors. Són agonies perilloses perquè el tirà acorralat pot fer encara molt mal. En castellà en diuen " los últimos coletazos ", però nosaltres no n'hauríem de dir ni...

Val més una rebolcada que una rebregada

La idea bàsica de rebolcar-se o rebolcar és fer tombs per terra o fer-los fer. Aques ta idea es pot estendre a dos sentits: el de vèncer o humiliar algú i un altre de més apassionat.El revolcón castellà...

"Si avui fem verema, demà follarem"

Això deia una cançó de Pau Riba aprofitant que follar vol dir trepitjar raïm i fer el coit . Sembla que follar s'imposa a cardar en aquest últim sentit, mentre que fotre (que rarament usem volent dir fer el...

Els que arriben i els qui se'n van

A "La noia que passa és veïna meva", l'antece dent de que és la noia i que passa és una oració de relatiu adjectiva. En canvi, a "La que passa és veïna meva", l'antecedent és implícit i la que passa és una...

El voltor qui passa i el vailet qui crida

El voltor d' El pi de Formentor de Costa i Llobera i el vailet de Tot l'enyor de demà de Salvat Papasseit exemplifiquen un ús del qui com a subjecte de l'oració de relatiu que trobem en català antic i...

Però què coi vol dir 'governança'?

De sobte, com bolets, sorgeixen paraules noves que ningú sap ben bé què volen dir. Les diuen els polítics, els politòlegs, els economistes. I un dia te les diu a l'ascensor aquell veí que sempre vol fer...

Però, senyoreta, on es parla el Català?

Els alumnes xinesos d'una escola del barri de la Salut de Badalona pregunten a la mestra -sense ni un bri d'ironia-: "On es parla el català?" Els és difícil entendre, tot i acceptar-ho estoicament, que el...

Complements directes amb 'a' i sense

Un lector no veu clar que en la frase d'ahir "Al pare no l'he vist" escrigui al pare i no el pare . Ell té entès que el complement di recte (CD) no porta cap a al davant. És un tema interessant que Joan...

Pleonasmes amb el pronom 'li'

El pleonasme és la presència simultània en una mateixa frase d'un pronom i del nom que re presenta. A " Li diré al Joan que vingui", li és el Joan . El pleonasme ha sigut durant anys una mena de papu del...

La por del purisme a la llengua

Una lectora, indignada, ens reclama que, d'una vegada, deixem d'escriure "por A". És el to comminatori i irreflexiu d'algunes de les queixes lingüístiques que rebem de tant en tant. La nostra lectora devia...

"El rei s'asseu al tro i l'orangutà al divà"

Com que no hem d'escriure camion sinó camió ni tampoc marron sinó marró , alguns cr euen que tron ha de ser tro , però l'únic tro que existeix és el que sentim després del llamp.Per la mateixa regla de...

"D'això ja (en) fa 4 anys"

La pressió del castellà crea una forta inseguretat sobre l'ús dels pronoms en i hi . Un ús que, d'altra banda, malgrat ser obligatori en estàndard, no és viu en tots els dialectes. Els que el tenim viu...

Què tenen d'eixerits els pèsols?

El símil, igual que la metàfora, expressa l'experiència d'una idea lligant-la a una re alitat sensible. La fragilitat ni es toca ni es veu, la ro sa sí. La metàfora reemplaça i el símil compara. Un bon...

Però, finalment, d'on va sortir el geni?

El d'Aladí, vull dir. ¿Surt de la làmpara, la làmpada, la llanterna o la llàntia? Totes quatre procedeixen de lampas , que en grec antic vol dir torxa . Són, per tant, coses que fan llum. La llàntia, del...

Alguns apunts sobre el 'lo' neutre (i 3)

"Actualmente todos los escritores catalanes, salvo raras excepciones, admiten un artículo neutro distinto del masculino, empleando com artículo masculino el o lo reducibles a l , y como artículo neutro lo...

Alguns apunts sobre el 'lo' neutre (2)

Quan Fabra legisla sobre el lo , sembla que ignori la diferencia crucial entre interferència i evolució condicionada pel castellà.I és que en l'evolució és tota la llengua com a sistema la que es mou, i no...

Alguns apunts sobre El 'lo' neutre (1)

El primer que cal dir sobre el lo neutre és que el que avui prescriu la normativa no havia existit mai en català. El lo literari que, a partir del segle XIII, es va anar imposant -com a article masculí- a...

Un article sobre l'article

Fòssils lingüístics com tot lo dia i topònims com Sant Joan Despí ( d'es pi ) proven que els tres articles que avui conviuen com a variants dialectals no van sorgir en paral·lel i en zones diferents sinó...

Esfondrats per un ample consens

Trobo al Google 4.250 amples consensos i 79 anchos consensos . Sembla, doncs, que ni ample equival ben bé a ancho ni ampli a amplio .I això és el que es desprèn d'alguns diccionaris.També és clar, però, que...

Vigileu molt què tatxeu

Tatxar i taxar deriven del llatí taxare , que vol dir toquejar i per extensió avaluar . Per avaluar si el meló està al punt abans el to quegem, però si en volem estar més segurs el tatxem, és a dir,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | Següent >