A l'hora de les postres

Sembla clar que postre és un castellanisme però no ho és tant que ho sigui dir "El mató és una de les postres que m'agrada més". Igual que mengem entremesos per començar; mengem postres al final. Però així...

Us puc explicar Què he dinat?

Doncs en català normatiu no ho puc fer. Ni què he dinat, ni què he esmorzat, ni què he berenat, ni què he sopat. El que sí que us puc dir és què he menjat per dinar. I l'explicació és ben fàcil:...

Els àpats d'aquí I del nostre entorn

El nom dels àpats diu molt d'una cultura i és un bon embolic. Tot just llevar-nos tocaria desdejunar-se , trencar el dejuni de la nit -ho fan els espanyols i els anglesos (això vol dir breakfast )-, però la...

La petita diferència entre 'menys' i 'no tant'

"No serà tant!", diu el rabadà de la nadala quan li expliquen que un àngel ho anava anunciant. Si hagués parlat catanyol, hauria dit "Ja serà menys!", però el català tendeix a una retòrica de lítote: a...

L'enganyosa bondat del 'menys' ressuscitat

La millor prova que menys era ben mort a Catalunya i les Balears quan l'ideal depuratiu fabrià el va ressuscitar per al català literari és la famosa dita "Com més anem, menos va lem" (en versió balear, "Com...

Virtuts inventades per la impotència

El mal ús de la llengua pot fer mal -pot enfonsar reputacions- però també pot crear virtuts inexistents. Els resultats definitius de La Marató del 2010 avalen que els catalans som solidaris. La quantitat de...

Per què 'bo porqueria' I no 'bo escombraria'

Ahir parlàvem del bo porqueria. ¿No n'hauríem de dir bo brossa o escombraria, com també se sent força? Diguem d'entrada que el bo porqueria és el que dóna molt a can vi de córrer un gran risc. L'ús de...

Entrampats en els bons porqueria

Disfressats de plusos, primes, extres i bons, els calés que ara ningú sap on són han passat a les butxaques dels especuladors i altres lladres de camí ral. En la selva del capitalisme, els depredadors...

Si ets feliç, no et conformis amb menys

Per expressar el benestar interior, en català tenim dos adjectius: feliç i content. Podem estar contents i podem ser feliços, pe rò no podem ni ser contents ni estar feliços. Això de ser content , que era...

Si et vas quedar sense 'Pa negre'

L'èxit de Pa negre va desbordar les previsions i ens va obligar a repetir la promoció. Per informar-ne vam escriure al Facebook una frase que començava així: "Si et vas quedar sense, podràs..." No vam...

L'orgull de tenir-la curta

La dèria infantil i irracional de comparar llengües, que tan bé ha ridiculitzat Jesús Tuson als seus llibres, ens retreu als catalans que la tenim curta. Curta en dos sentits: per poques paraules i perquè...

Sobre la perfecció del català

Quan Saussure, pare de la lingüística moderna, va dir que la relació entre el mot fonètic i el seu significat era arbitrària, lluny d'afirmar una evidència, va contradir un dels prejudicis més universals...

Merci, gràcies, mercès: de res, no s'ho val

Voler-ho etiquetar tot de correcte o incorrecte acaba fent tenir una relació neuròtica amb la llengua. S'expressa bé qui sap tri ar la forma més adequada per a cada situació, i poc que podrem triar si el...

Els diminutius contra la dura realitat

Un llibret és un llibre petit, el text d'una òpera i un arrebossat de pernil dolç i formatge; i si bé una llibreta sol ser més prima que un lli bre, se'n separa per coses més importants que la mida. L'ús...

El 'per a que' de tot plegat

Tot just ahir un lector, fent referència a un titular de portada de l'ARA de diumenge -el d'una entrevista a Miquel Roca-, feia la se güent piulada al Twitter: "«No hi ha prou cohesió nacional perquè ens...

Aglutinacions (i 8): I per acabar 'encabat'

L'Alcover-Moll diu que encabat és la forma vulgar de en acabat , una locució recollida a tots els diccionari que vol dir després : "En acabat vindran". Joan Solà, a Plantem cara , aconsella a Xavier Pàmies...

Aglutinacions (7): Per això i perxò

A "No hi va anar, perxò / per això ", perxò se sorprèn de l'absència i per això en confirma la causa. La grafia perxò , avui tan insòlita com incorrecta, surt sovint a les actes del I Congrés de la Llengua...

Aglutinacions (6) Déu n'hi do o deunidó?

L'ús de déu n'hi do com a empàtica interjecció ponderativa és cada dia més viu en llengua oral però, en l'escrita, l'entrebanca una escriptura complexa que, a més, fa difícil trobar-lo al diccionari. Al...

Aglutinació (5): és clar o esclar?

La millor defensa d' esclar són frases que canvien de sentit si canviem és clar per es clar. "Stalin -per mi, és clar / esclar - era de dretes". Aquí és clar vol dir que no en tinc cap dubte; i esclar , que...

Aglutinació (4): és clar o esclar?

Les raons per escriure és clar i esclar no s'aparten gaire de les que ens fan escriure pot ser i potser. Ras i curt: són formes diferents amb un significat, una sintaxi i una fonètica diferents. Però així...

Aglutinació (3): sisplau o si us plau?

Fins ara hem vist casos d'aglutinació en què la forma final és fonèticament igual que la inicial: a l'hora / alhora, si no / sinó, al menys / almenys. Però n'hi ha d'altres en què és diferent perquè, pel...

Aglutinació (2): Almenys o al menys?

Un error habitual és escriure al menys en lloc d' almenys. L'error el provoca que es pronuncien igual i, sobretot, que en castellà s'escriu al menos. Però són dues formes molt fàcils de distingir. Almenys...

Aglutinacions (1): Sinó o si no?

En l'evolució d'una llengua, dues o més paraules es poden ajuntar per formar-ne una de sola. D'aquest fenomen se'n diu aglutinació , i en català en trobem molts i variats exemples. En algun cas només n'ha...

L'ordre de les paraules en la doble negació

Llegit l'article d'ahir, un lector em diu: "D'acord que quan cap, ningú, res, gens, enlloc, mai i tampoc van davant del verb no calgui el no , però és que aquesta estructura ja és molt castellana". I té...

Quan la doble negació nega la intuïció

Dijous vam titular "Ningú vol pagar la factura" i alguns lectors ens van advertir que havia de ser "Ningú no vol pagar la factura". Quan les formes cap, ningú, res, gens, enlloc, mai, tampoc van davant del...

La importància d'una vocal neutra

Dèiem divendres que allà i allí eren sinònims, però -com sol passar- no ho són sempre. Només allà , a més del primari sentit de designar un espai, expressa la idea de proximitat en el temps. "Quedem allí a...

Ho hem de posar ací, aquí, allí o allà?

Els adverbis ací, aquí, allí i allà són díctics: designen espais lligats a la situació dels que parlen. La majoria tenim clar l'ús d' aquí i allà , però alguns que no dirien mai ni ací ni allí ho arriben a...

Que ens escoltin no depèn del micro

La diferència entre sentir i escoltar sembla en principi clara. En un cas ho patim; en l’altre, ho busquem. Quan García Albiol, flamant alcaldable badaloní, s’acosta al micro i diu “Se m’escolta?” (vegeu la...

L'última vegada, El darrer cop

Al costat de radere, metàtesi de darrere no admesa per la normativa, en oral també era viu l'adjectiu rader : "Va la radera del grup".Avui no se sent, però rader havia gairebé des plaçat del tot, en la...

Què és metàtesi i què és paraula mal dita?

Parlàvem l'altre dia de les metàtesis: una sàvia estratègia que altera l'ordre dels sons d'un mot per facilitar-ne la pronúncia.Les metàtesis han hagut de lluitar amb un academicisme que sovint les ha...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | Següent >