El català a la plaça Catalunya

A la plaça Catalunya s'hi parla de tot, però sobretot castellà. En algunes assemblees , quan algú arrenca en català i s'aixeca una mà per dir que no l'entén, li posen un traductor al costat. I es fa el...

El català de mercat de Jordi Hereu

La veu d'Hereu té l'estridència d'una gralla. L'espinguet que permet fer-se sentir en la cridòria d'un mercat. Sembla viure en la permanent creença que tothom està sord. Ataca la frase amb un pinyol i la...

Trias, el català d'un senyor de Barcelona

Xavier Trias és el repte somniat del lo gopeda d' El discurs del rei . Arrossega la erra i busca l' entessa amb la xen sense perdre mai l'estil serè, i sobri, d'un senyor. El seu català té tant de base...

El català relaxat de Jordi Portabella

Portabella fa sempre la sensació que s'acaba de llevar i ha dormit amb l'americana posada. Té la veu greu d'un actor de doblatge amb el tel d'afonia d'una nit de farra. I parla un català que, com ell, du...

El català bonista de Ricard Gomà

El català de Ricard Gomà té les arrels en l'associacionisme de carrer que creu de bona fe que canviar paraules canvia el món, que la llengua té tall i pot ferir. I en lloc de dir que "els nens immigrants...

El català d'Alberto Fernández Díaz

Aquesta setmana dedicaré els tastos als alcaldables de Barcelona. Començo pel PP. El català d'Alberto Fernández Díaz té, com el nom, un ADN castellà. L'ànima de la llengua, el que ens hi uneix visceralment,...

Retòrica anti-antiamericana

Dimecres l'ARA va publicar i va penjar a la web una carta d'Adolfo Pérez Esquivel a Barack Obama. 500 lectors van posar-hi un fervorós "M'agrada". No és una xifra habitual. Molts articles no en tenen cap....

La jihad de Bin Laden o el gihad de Ben Laden

La grafia dels noms comuns i propis procedents de l'àrab és, ha sigut i serà un pou sense fons de debats erudits. Com diu un amic filòleg: "Amb això sempre ens hi guanyarem la vida". Valorant i tenint en...

Una indulgència poc plenària

Fa un parell de setmanes Benet XVI va tornar a ignorar el català entre les 65 llengües de la benedicció pasqual. L'omissió, que es fa visible dues vegades l'any, enrabia tant alguns catòlics que no els fa...

Per un passat menys indefinit

Els noms d'alguns temps verbals eren, quan jo estudiava, una font de confusió. Del nostre pretèrit indefinit (he cantat) el castellà en deia pretérito perfecto (he cantado), i del nostre pretèrit perfet...

Oncle, tio, tiet, besoncle i reneboda

Tot i que oncle és el mot estàndard per designar el germà del pare o la mare, són molt pocs els catalans que diuen oncle espontàniament. Els valencians -també alguns catalans i balears- diuen tio ; i la...

Em pots dir què ha sigut, això?

Un lector lamenta la brevetat de la sèrie sobre sigut i estat , i fa dues preguntes. Si sents un soroll molt fort, has de dir què ha estat o què ha sigut? I si vas a Vic, has de dir avui hi he estat o...

Caldrà témer el pitjor d'ells

La frase del títol és ambigua. Pot voler dir "lo peor de ellos", on ellos potser són els del Madrid, o "al peor de ellos", que podria ser Mourinho. D'entrada sembla que convertir d'ells en en fa la frase...

¿El participi de 'ser' és 'sigut' o 'estat'? (i 2)

La posició normativa sobre sigut i estat sembla que ha canviat. A la Proposta d'estàndard oral (1999), estat era propi de l'àmbit general; i sigut i set , admissibles en l'àmbit general d'acord amb els...

El participi de 'ser' és 'sigut' o 'estat'? (1)

Només el balear, l'alguerès i algun parlar central fan servir estat com a participi del verb ser . Parlo, esclar, de llengua espontània, perquè -com ja vaig dir ahir- en l'estàndard pesa encara molt la...

Si la polla no hagués sigut xica...

El vell embarbussament té múltiples versions. Dalí i Monzó diuen el mateix que diu la meva mare, però els temps canvien, i aquests dies sentim a la tele com, entre els més joves, la po lla es fa gallina,...

Encaterinament Monàrquic

Avui una plebea esdevindrà princesa. Gràcies a una miraculosa transsubstanciació entrarà a l'església Kate i en sortirà Caterina. La tradició de posar a reis i prínceps noms de la pròpia llengua, com si...

L'endemà, el dia següent i el dia després

Ahir parlàvem de l'endemà i va quedar al tinter un dubte que neguiteja els correctors. ¿És un castellanisme el dia següent o el dia després ? ¿Cal que ho canviem per l'endemà ? Sóc partidari de no renunciar...

La incerta frontera Entre nom i adverbi

Ho és tant d'incerta que encara que avui som dimecres, el diccionari ens diu que avui és adverbi i dimecres nom. Però a una paraula la defineix més el que fa que el que és. I si no fixeu-vos en però, que...

Fins demà, fins al març, fins (a) l'any que ve

Avui tornem a la gramàtica amb l'ús de fins i fins a . Una vella recepta diu: la a hi va si, en absència de fins , també hi aniria. "Arriba a la nit " fa que escriguem "No arriba fins a la nit ". I "Arriba ...

Val més menjar mona que veure la padrina

Som en dies de padrins estressats i és que la mona entra amb calçador en aquest no parar de la Setmana Santa. Però el padrí és, o era, molt més que això: era un pare davant Déu, un godfather gens mafiós que...

L'espai com a metàfora del temps

Per si encara no havíem perdut prou l'oremus barrejant penitents i doloroses amb biquinis i Saloufest, ara s'hi fica pel mig sant Jordi, el drac, la rosa, un munt de llibres i la final de Copa. Ahir mateix...

Cap aquí, cap al costat, cap (a) aquest costat

La caiguda de la a en les preposicions compostes fins a i cap a és un dels punts més vacil·lants de l'actual norma. Pel que fa a cap (a) , Fabra es limita a dir que la a cau davant els demostratius i alguns...

Ús i abús de 'per part de'

Hi ha usos de per part de que ningú discuteix: "Són cosins per part de mare". Però avui es fa servir sobretot per introduir l'agent d'una acció. Si l'acció l'expressa un verb, cal canviar per part de per...

Pertot arreu o per tot arreu?

Fabra escrivia pertot arreu perquè creia que l'adverbi arreu reforçava l'adverbi pertot . I el seu criteri es va convertir en una norma. El Diccionari auxiliar (1996) de Josep Ruaix, per exemple, es mostra...

L'obstacle és la democràcia?

Fa uns deu dies Albert Branchadell responia amb el seu article Desbancar el català? a un article meu del 20 de febrer ( Però, senyoreta, on es parla català? ) oposant-hi dos tipus d'arguments. D'una banda,...

El contrari d''avarar' no pot ser 'treure'

El verb avarar o varar tenia dos sentits oposats: el de posar en mar i el de posar en sec una embarcació. La norma l'ha restringit al primer, que s'estén a enlairar un estel o fins i tot a engegar una...

La dubtosa catalanitat del cep 'syrah'

M'escriu un amic viticultor per preguntar-me com es diu en català syrah , un tipus de cep de gra negre característic del Roine i en franca expansió a tot el món. El seu origen es tà envoltat de llegendes:...

Ignorància arran de nas

La realitat més propera sovint ens passa per ull. Coses que tenim a tocar del nas no sabem ni com es diuen. I tocar, en aquest cas, no és metafòric: parlo de les ulleres. En diem ulleres, sí, però com en...

'Acudit', 'xiste', 'xisto' i Conor McPherson

Onze anys després que Manel Dueso la convertís en una obra de culte al Romea, La presa de Conor McPherson ha travessat el carrer Hospital de la mà de Ferran Utzet i s'ha ficat a la Biblioteca de Catalunya...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | Següent >