Albert Pla Nualart

Albert Pla Nualart

Bilingüisme

L'ideal, compartit per tot l'arc parlamentari, que tots els catalans dominin per igual català i castellà condemna el català in aeternum a ser la llengua d'uns quants enfront d'un castellà llengua de tots....

Terrorista

Un dels models de TV3 és la BBC, però mentre que la BBC sol parlar d'ETA com "el grup separatista basc", a TV3 és sovint "una banda terrorista".Això no vol dir en absolut que la BBC condemni ETA menys que...

Esmolet

L'esmolet era algú que anava pels carrers amb la mola incorporada a una motocicleta. Emetia un xiulet graciós i distintiu. (No aquell estrèpit dels butaners.) I la gent sortia de casa amb tisores i...

Jordi Pujol: La saviesa del Yoda

L' Espanya negra s'entesta a fer-lo independentista a la tercera edat. Arrossegant un hàbit d'anys, i en algun cas d'esquitllentes, tot Catalunya el mira. Quan l'home baix i grassonet tanca els ulls i es...

Jordi Évole: L'humor com a esquer

Ensenya l'emperador nu fent veure que s'ha perdut i no sap on es fica. És impertinent des de la franquesa del nen que no ha après a ser hipòcrita. Els poderosos hi flirtegen per treure'n rèdits però, quan...

Eudald Carbonell: El do d'elucubrar

Emulant Tartarí de Tarascó porta un salacot de selva tropical en un lloc tan poc exòtic com Capellades. No puc saber si és molt bo fent d'arqueòleg, però ho és, sens dubte, donant ressonància al que fa. És...

Teresa Forcades: Evangeli contra multinacionals

És una veu que porta vel. Una eloqüència sòbria i didàctica que no es mou de l'andante ma non troppo per poder-ho passar tot pel seu rigorós nihil obstat.Parla amb la modèstia d'una mitjancera, viu en la...

Alfons Arús: Reciclador d'insubstancialitats

El seu somriure Profidén em fa pensar en un estel·lar Bugs Bunny que deixava en mera comparsa els altres personatges dels Looney tunes . I és que no només seu més amunt que ells, com els profes que peguen...

Jaume Sisa: Enviat especial al setè cel

Té als ulls la perplexitat amb què fa 30 anys veia sortir el sol qualsevol nit. I fa tot el que pot per reaprendre una innocència que el salvi del ressentiment.Podria ser vocalista d'un cabaret tirant a...

Neus Català: Memòria contra l'horror

No té a l'armari cap vestit de ratlles, i el seu pitjor malson als 96 anys és despertar-se a Ravensbrück i, en lloc de ser-hi ella, veure-hi els dos fills que va tenir després.Conserva intacte l'accent...

Joaquim Nadal: Poder empelfat

Ha fet política des de la proximitat dels antics metges de capçalera. Rebent a la cara la queixa i l'esgarip després de 40 anys de silenci humiliat. Però llegint també, als ulls del veí amb qui s'aturava a...

Julio Manrique: Fragilitat entremaliada

Som davant un actor orgànic que com l'Orson Welles no coneix fronteres entre interpretar i dirigir. Tot el que ens presenta ho pareix des del crit. Tot el que transmet ho treu de tan endins que no ens deixa...

Gerard Quintana: Energia per a l'entusiasme

Al final dels seus missatges et desitja llum, molta llum. I té la casa plena de budes perquè transmeten un pau genial i, al contrari d'un santcrist, tenen feng shui .Com tants fills de perdedors de la...

Rosa Regàs: Salvada pels llibres

Era rossa, alta i guapa entre la Gauche Divine i ha envellit deixant al temps marcar la seva empremta. Nena nudista a França i filla del pecat en l'Espanya fosca, va créixer salvatge contra la caritat de la...

Moisès Broggi: Doctorat en l'art de viure

Contesta amb un "no ho sé" a preguntes que algú menys savi aprofitaria per lluir-s'hi. És massa racional per barrejar certeses amb misteris. Des d'una tribuna senyorial orientada cap al passat, va...

Isabel Coixet: Creadora d'emocions amb trampa

"Les meves pel·lis em donen com vergonya, perquè sento que tothom em veu". Però veiem la Sarah Polley o la Pe. I val més. No ajudaria gens veure-la a ella rere les ulleres d' Un, dos, tres versió...

Joan Margarit: Una tristesa consoladora

Per bé o per mal ja ha tancat caixa. I parla amb la serenitat, una mica fúnebre, de l'hora del balanç. Alguns hi veuen superioritat moral, però en aquesta veu greu i cansada hi ha alguna cosa semblant a la...

Josep Guardiola: La passió per fer les coses bé

En plena temporada, li fan 800 preguntes al mes que busquen titular. Les sentim en off mentre ell mira intensament qui parla, buscant el parany que li para. El Pep dels mitjans és tens perquè sap que en...

Najat el hachmi: La catalana que ens veu

Dinamita estereotips. Tant els islamofòbics com aquell que assegura que només diuen els pronoms febles els pagesos de l'Empordà. Sentir-la dóna una idea de la facilitat amb què l'immigrant parlaria en...

Carles Rexach: Un crac amb sang d'orxata

Parla amb el desmenjament amb què ho fa tot. Ser superdotat li va permetre jugar al Barça amb sang d'orxata. És, potser, l'últim esportista d'elit que ha viscut bé. I ho sap i està agraït a la vida.Entendre...

Dolors Camats: Uns ulls misericordiosos

Té una presència tan senzilla que seria gairebé mongívola si no desprengués la bellesa serena amb què el Dant i Petrarca van construir la donna angelicata.De les lletanies del rosari, li es cau més...

Oriol Pujol: El noi de la Ferrusola

Seria tòpic dir que se sent part d'una dinastia destronada que, quan torna al poder, veu usurpadors en l'oposició. Però el to i les maneres no ho acaben de desmentir.Parla el català quasi modèlic de qui de...

Màrius Serra: El ludòpata de la llengua

Té el to de l'amic que t'atura un moment al carrer. La seva falta de solemnitat contrasta amb els aires transcendents d'altres divulgadors del petit món mediàtic català per dir coses sense substància. I és...

Rosa Maria Sardà: Humor d''unhappy end'

És una còmica de les d'abans. Quan ser-ho passava de pares a fills més com un estigma que una vocació. Portar-ho a la sang li ha permès trobar sempre la frase justa i el to tallant perquè l'imbècil de torn...

Lluís Llach: La veu com a tacte

Al principi li fumien empenta perquè sortís a escena. I encara ara, quan s'escolta i es veu, sent la incomoditat d'imposar una presència que exposa replecs que el pudor taparia.Ser centre d'atenció d'una...

Montserrat Carulla: Autoritat en la presència

La recordo en vigílies de les generals del 2004, petita i blanca entre indignats contra el PP. Se la veia feliç sumant-se, des de la base, al crit d'un poble. Tan fràgil entre la massa que feia patir. Tan...

Albert Om: El tímid atractiu

Té una elegància que surt dels ossos i mira d'estar a l'altura de l'etiqueta de guapo que li van penjar a Malalts de tele. És aquell cosí de timidesa atractiva a qui mai no hauries d'haver presentat...

Andreu buenafuente: L'inhibidor de la mala llet

És la calidesa còmica que trenca el gel a la festa on ningú es coneix. El paio que enviaries a l'enemic per evitar la guerra in extremis . No ofèn perquè riu de tu i d'ell, de la patètica (i entranyable)...

Albert Espinosa: La sort de perdre una cama

Li han tret i posat tantes peces, n'ha passat de tants colors, que ni dissimula defectes ni fingeix perfeccions. En una flagrant subversió del dogma consumista que diu que només pot ser feliç qui ho té tot,...

Imma Mayol: El crim de la ingenuïtat

En una foto a l'ARA de fa mig any, seu a l'escullera, calçada i d'esquena a Barcelona. No guaita l'horitzó ni busca l'illa on voldria tornar. Té la mirada buida i el cansament d'haver rebut massa puntades...

< Anterior | 1 | 2 | ... | 38 | 39 | 40 | ... | 44 | 45 | 46 | Següent >