image-alt

ALBERT PLA NUALART

El professor Tornassol al timó

El mascaró de proa de la crisi catalana és aquest savi despistat mirant documents amb les ulleres damunt les celles i els cabells esborrifats. Els mira amb una intensitat violenta, com si no donés crèdit al...

Maruja Torres. La dignitat dels renecs

La nena del Raval una mica gamberra i xicotot s'ha fet senyora i estilosa, però segueix parlant un xarnego que ella i Montalbán han demostrat que pot ser tan culte i subtil com l'anglès d'Oxford. És, en...

Joan Laporta. La poteta enfarinada

Laporta parla amb una tensa tranquil·litat. Té un to massa innocent, com de nen que l'ha feta grossa, i aquella dolçor que intenta que els cabridets t'obrin la porta. És una suavitat amb violència latent:...

Alícia Sánchez-Camacho. 'Staccato sostenuto'

Quan l'Alícia vomita la lliçó, fixa la vista en un punt indefinit, a dos metres del nas, mentre amb el cap, inclinat, es marca el ritme. Té una bellesa una mica equina: el nas llarg, la boca gran i els ulls...

Xavier Sardà. L'èxit era això

Parla com qui camina amb plataformes. Imposta la veu per dir les coses més trivials. En ell l'histrionisme és una segona naturalesa i de vegades costa saber si la primera encara hi és.Té un català de...

Miquel Calçada. El megacrac de la comunicació

Un dia li van preguntar per què duia ulleres fosques, i ell va respondre, ràpid i tranquil: "Perquè sense semblo un hàmster". No és del tot just: és una curiosa barreja de hàmster i Andre Agassi. Si fóssim...

Joan Herrera. La serietat del jove profe nou

Té Joan Herrera alguna cosa vagament ornitològica. D'au de rapinya tendra i una mica bonifàcia. Manté la fingida severitat del profe nou que sap que si abaixa la guàrdia li pujaran a cavall. Però tampoc li...

Anna roig. La Noia de Sant Sadurní

No em fa vergonya confessar que el català d'Anna Roig és millor que el meu. Amb unes neutres que t'emocionen i uns pronoms febles que floreixen en els llocs més insospitats. És un català que s'alimenta de...

Joana Ortega. Feminisme de gala benèfica

"Que ben conservada que està!", exclamen les tietes. No dirien mai que tan tocada i posada es dedica a "donar-li al sac de kick-boxing" -se suposa que trompades- i que està en ple "aprendissatge" de tocar...

Josep Cuní. El vocalista de l'statu quo

Quan sents el Cuní tens ganes de dir-li que no vocalitzi tant, que no estàs sord. Sort que t'hi vas tornant i ja falta poc perquè l'hi agraeixis. Cuní és un ressonador de l'actualitat que forada cervells...

Sílvia Pérez Cruz: La timidesa sensual

La Sílvia Pérez Cruz és a tot arreu com un miracle que ens envolta. Quan la sents parlar, tan tímida i nena, penses que hem tingut sort que ningú li hagi fet mal. Amb 28 anys i una filla de quatre, es manté...

Quim Monzó: El salfumant del cofoisme

Quan Monzó obre la boca saps que és una víctima més dels monòlegs de Capri. Per això si l'ajuntes amb Pujol es fan les rèpliques millor que Tip i Coll. És un humor tardofranquista que neix de constatar que...

Josep Antoni Duran i Lleida: Una pulcritud crispada

Si m'obliguessin a definir el to amb què parla Duran i Lleida, diria que és el d'algú a qui li deuen i no li paguen. No és fàcil saber si el que li deuen és el fons de competitivitat o un ministeri, però la...

I de deures d'estiu, 'L'última lliçó'

Ara fa un any, una aula magna atapeïda escoltava l'última lliçó de Joan Solà. Si no hi éreu, ara la podreu llegir en un llibre acabat d'editar. A la portada, girat cap a nosaltres, amb una expressió de...

Quan el poeta es posa a inventar paraules

Si hagués d'explicar a un nen l'ofici del poeta li diria que crea llengua: girs, metàfores i fins i tot paraules. En aquest sentit, tots ho som una mica , només cal llegir el Diccionara. Tots, en algun...

Caure del terrat tot trencant-se la cama

"Si posem en dubte les regles, ens carreguem l'idioma tot retrocedint a èpoques prefabrianes", deia el comentari d'un lector ("o li traiem la pols i el posem al dia", diria jo). I un altre lector li feia...

El bon lingüista no corregeix la intuïció

La intuïció ens dóna pistes sobre la gramàtica profunda (biològica) de la llengua, que és sempre més complexa i subtil que la que atrapa el lingüista. A l'època de Fabra, per exemple, no es percebia amb...

Com demostra Solà, no hi va el pronom

A la frase del títol, el pronom que no hi va és ho . A "Com ho demostra Solà, no hi va el pronom" hi ha una duplicació inneces sària. Però si ara jo digués "Hi va el pronom, com ho demostra el fet que el...

Allò pel que lluitem i allò que ens convé

La normativa dels pronoms relatius és antiintuïtiva i això complica la vida a l'usuari. La construcció allò pel que lluitem , treta d'un text real, és incorrecta perquè, contra el que ens diu la intuïció,...

Correcció política i recursos expressius

A l' 1x1 d'abans-d'ahir dèiem "sord" a Al- Assad perquè no escolta el poble. Al mes de desembre parlàvem de dummies "anorèxics". I al novembre d'una relació entre PSC i PSOE "esquizofrènica". En cada...

Entre el quissoflauta i l'obrefàcil

Si els recogepelotas són aplegapilotes (no pas recullpilotes) i els sacacorchos són lle vataps (no pas treutaps ), tot i que recollir i treure són verbs més usuals que aplegar i llevar , és perquè per...

Pedanteria, estàndard i dialectes

Rebo dos renys per haver associat l'ús de pudir a la pedanteria. Admeto la crítica i de mano disculpes pel meu maldestre intent de lligar el tast amb la divertida història dels savis dels Piteus. Ells sí...

La nit és negra i el món put a formatge

Avui veurem si anem fins de nas. I dic nas i no olfacte perquè el català prefereix el que es veu i es toca. Nosaltres sentim "(una) olor de" i no pas "(un) olor a", com els castellans. Però l'olor, contra...

Hem d'apujar el teló amb més agilitat

Els editors d'un diari ens passem el dia remenant diccionaris, i al desembre l'Alba, una lingüista de l'ARA, va trobar a l'entrada teló del DIEC2 aquesta definició: "Tela gran que es pot baixar i pujar i...

Els perills de baixar la guàrdia

Els verbs apujar/pujar i abaixar/baixar no tenien, en la llengua prefabriana, la clara especialització que tenen ara en l'estàndard. Comparant el DIEC amb el DCVB es veu clar. En català antic i en alguns...

No us puc aconsolar però us puc acontentar

L'estàndard és una tria de les formes d'una llengua. I un dels criteris per fer-la és evitar redundàncies sense perdre matisos. Si dues variants formals diuen el mateix, se'n sol salvar només una. Sobreviu...

I ara l'objectiu és que Kenya sigui Kènia

Vèiem ahir com el DIEC havia passat de Zimbabwe a Zimbàbue en el lògic esforç de catalanitzar ortogràficament els principals topònims del món. I sembla que la mateixa lògica ens hauria de portar de Kenya a...

Ens ha costat però ja tenim Zimbàbue

Per a sort de tots, el DIEC2 ja s'actualitza digitalment . Prescindint del paper, el diccionari normatiu en línia creix i respira. Fa un parell de mesos s'hi van afegir un munt de modificacions (33 pàgines)...

Una complicació vàcua i iniqua

En la pronúncia espontània, línia és lí-nia i estàtua és es-tà-tua i són, per tant, paraules planes, però a efectes ortogràfics són lí-ni-a i es-tà-tu-a , cosa que les fa esdrúixoles i obliga a posar-hi...

Politòlegs, politicòlegs i politicastres

Un estudiant de ciències polítiques vol saber, amb raó, si quan acabi serà politòleg o politicòleg . La paraula en qüestió ve del grec polites , que vol dir ciutadà , el que viu a la polis o ciutat. Amb el...

< Anterior | 1 | 2 | ... | 38 | 39 | 40 | ... | 42 | 43 | 44 | Següent >