Albert Pla Nualart

Albert Pla Nualart

Estigmatitzar i invisibilitzar

Estigmatitzem els col·lectius amb qui, en general, se’ns fa difícil conviure perquè han sigut víctimes de tota mena d’abusos i injustícies, i no cal ser “racista”, només cal ser humà per fer-ho poc o molt....

Un problema “no menor” que erosiona la genuïnitat

Un dels problemes de l’actual norma -ho hem dit sovint-és l’absència de marques que delimitin geogràficament la bondat de certs usos. Que una forma sigui genuïna en uns parlars no impedeix que en d’altres...

Un ‘fucking’ drama

En el debat sobre la salut del català hi ha una veritat que no es pot dir: l’evident i simple fet que és impossible que avanci si la llengua amb qui es disputa els usos públics no retrocedeix. Per exemple,...

Contestar una pregunta I respondre una pregunta

En el tast que vaig publicar l’11-1-2014 advertia d’una asimetria en els règims verbals de respondre i contestar. Mentre que era igual de correcte “Contesto una pregunta / una carta” que “Contesto a una...

Presoners de la corrupció

El mateix Palau de la Música que va veure la nova albada del catalanisme benestant en plena nit franquista n’ha propiciat el seu amarg ocàs. Aquell 19 de maig del 1960 un jove Pujol hi va debutar com a...

L’objecte directe ‘ho’ amb antecedent masculí o femení

Analitzem la següent frase: “Només una forta embranzida pot evitar una caiguda en termes electorals i, si bé és cert que els independentistes no han fet gaire per merèixer-ho, també ho és que Sánchez i...

El Suprem i la unitat del català

Diumenge passat al vespre va saltar als mitjans una notícia que confirmava la voluntat de la justícia espanyola d’acorralar i dividir el català. Un diari digital independentista la recollia així: “El Suprem...

“¿A nivell de llengua està ben escrit, això?”

La locució a nivell de és un vell enemic dels professionals de la llengua. Ens arriba del francès a través del castellà i en totes tres llengües està mal vista. S’abusa del seu significat, ampliant-lo, i...

L’antiracisme com a ideologia

Tenint raó gairebé en tot, una part del moviment Me Too i de l’antiracisme desfermat per la mort de George Floyd corre el perill de derivar cap a una caça de bruixes: una pulsió social en què una massa...

Tres tastos sucosos dels canvis al DIEC2 del maig del 2020

A l’espera que aparegui un diccionari fet de cap i de nou amb noves metodologies –aprofitant la via oberta pel Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC) sota la direcció de Joaquim Rafel i...

¿És racista la paraula ‘raça’?

Com a editor de textos ja fa temps que em sento impotent per posar un dic davant la torrentada de correcció política que em cau a sobre. Impotent i sol. Tot intent d’aturar-la esdevé un exercici de...

Reconstruir sobre la runa

La crisi del covid genera una mena de postguerra sense guerra, i tota postguerra és un procés de reconstrucció sobre la runa. El virus ha matat gent i ha causat molt de dolor, però històricament parlant els...

¿Sortirem, en sortirem o ens en sortirem més forts?

Diumenge a la nit el ministeri de Sanitat va fer traduir alhora a diversos mitjans en català un anunci llençol presidit pel lema “Saldremos más fuertes”. El procediment professional, en aquests casos, és...

L’efecte víctima identificable

Els que investiguen els impulsos solidaris saben que dos milions d’infants morint-se de fam al Sudan recapten menys diners que la foto d’un nen concret amb un nom concret. Som sempre més generosos amb una...

“Fins el/al 15 d’agost inclusivament”

Un defecte de l’actual norma -la de la GIEC-és que és poc normativa. La norma, per definició, ha de tendir a reduir la pluralitat de variants formals equivalents, perquè atabala i crea sensació de campi qui...

Mestres i metges

La crisi del coronavirus ens fa conscients del valor que té el sovint menystingut i maltractat sector públic. Igual que en les grans recessions són els diners públics els que rescaten els privats, en les...

image-alt

Enric Gomà trenca tòpics bilingüistes armat d’un to faceciós

El tema d’ El castellà, la llengua del costat (Pòrtic, 2020) seria, molt resumit, l’avanç d’aquest idioma a Catalunya. I la seva gran virtut és que serveix per trencar un seguit de tòpics propiciats des de...

El món d'ahir i el món que ve

Com en el gran llibre de Stefan Zweig, parlem del món d’ahir des de la nostàlgia de la comprensió i la desesperança de la perplexitat. La primera mira al passat veient-hi casa seva, la segona veu el futur...

“L’economia” i el benestar

En un polèmic article publicat el 6 d’abril a Project Syndicate, el filòsof Peter Singer concloïa que la decisió d’allargar o no un dràstic confinament no s’havia de prendre pensant en l’economia o la salut...

La paradoxa d’escriure i parlar àgilment i clara

Un dels problemes que té el català -i totes les llengües amb baixa autoestima-és que els parlants més obsessionats per la puresa acaben considerant “més correcte” el que més s’allunya de l’ús habitual i...

¿Volem de debò canvis substancials?

L’hegemonia ideològica expulsa de l’àmbit del “raonable” -del que es considera “sentit comú”- aquelles idees que hi entren en conflicte. Qui les defensa acaba sent titllat de ximple, irresponsable o...

¿Això que fem és teletreball o més aviat telefeina?

Com sempre que per a un mateix concepte el castellà té una paraula i el català dues, la que s’assembla al castellà es menja l’altra. El cas de feina i treball no n’és cap excepció. Feina cedeix terreny...

La socialització de la mort de Déu

Si el coronavirus, sobretot en gent jove, pot ser letal no tant per la seva acció com per la reacció de defensa del cos del pacient, el mateix es podrà dir -mirant-ho amb perspectiva històrica- des d’un...

Estem deixant que ‘cadascú’ envaeixi l’espai de ‘cadascun’

Fent de corrector constato com cadascú va desplaçant cadascun en l’ús modern del català. Llegeixo “Va saludar els alumnes i va donar un llibre a cadascú” o bé “La llibertat comença en cadascú de...

Quant val la nostra vida?

Un fet rellevant d’aquesta pandèmia -que pocs gosen remarcar-és l’enorme consens social que ha generat l’opció de combatre-la paralitzant la vida social i assumint el desastre econòmic que això comportarà....

Els tests que també s’assemblen a les olles

Un lector em pregunta si en podem dir testos de les proves diagnòstiques que tanta falta ens fan aquests dies. Ell considera que “els testos” són només els vasos de terrissa i que dels altres, dels que...

El plural de les sigles a propòsit dels ERTO

Sigla és un terme conflictiu des de la seva mateixa definició. Tenim clar que ONG és una sigla i no pas unes sigles, però la definició del DIEC2 o el GDLC permetrien dir-ho tot: “Lletra o lletres inicials...

Una oportunitat de creixement

Una conclusió inevitable davant la crisi del covid-19 és que només alguna forma de govern global pot afrontar amenaces globals. L’ONU o l’OMS -símbols globals sense poder- només poden gesticular davant les...

Més precisions sobre termes de la pandèmia

En un canvi habitual en el procés de normalització d’un terme, l’ARA passarà de Covid-19 a covid-19. Igual que vam passar de SIDA a sida (i no a Sida), sembla que covid-19 és la forma més adequada. Pel que...

Reptes terminològics de la crisi del coronavirus

Fa uns dies ens va trucar un bioquímic per advertir-nos que parlàvem “del Covid-19” quan, de fet, Covid-19 hauria de ser femení perquè és el nom de la malaltia i no pas del virus. El que diu és exacte:...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | Següent >