Publicitat
Publicitat
image-alt

ALBERT PLA NUALART

El valor i la qualitat del vot

Quan dibuixem un mapa electoral és inevitable constatar certes correlacions entre els trets socioculturals dels votants i el seu vot. És un tema delicat. Establir categories de vot -dels informats i dels...

¿S’ha enrigut de mi o se n’ha rigut de mi?

Qui coneix la norma sap que el dubte que planteja el títol d’aquest tast es resol prescrivint que, en un registre formal, cal dir i escriure “S’ha rigut de mi”. Ara bé, ¿són igual de vives -i, per tant,...

La violència de privar de dignitat

Establir què ha portat Trump a acceptar Jerusalem com a capital d’Israel és un exercici arriscat i fútil: són tantes les tares morals que atresora el personatge que mai podrem precisar el ressort...

¿Tinc dret a escriure l’examen en tortosí?

La carta del lector Víctor Montencino, publicada dijous, plantejava un tema complex i espinós: per què les formes de certs dialectes, com ara el tortosí, no s’accepten en els usos escrits més formals, com...

El sobiranisme ‘light’ de CeC

Des de la teoria, la distinció entre independentisme i sobiranisme sembla bastant clara. El primer seria un subconjunt del segon. El sobiranista reclama poder decidir-ho tot, inclosa la independència, però...

Els deu candidats a neologisme del 2017

De l’1 al 31 de desembre l’Observatori de Neologia i l’IEC ens conviden a votar el neologisme del 2017. Ens deixen triar (ho podeu fer a www.neologisme.cat ) entre les següents deu opcions: cassolada,...

¿Un sol poble amb dues banderes?

Una de les imatges més nefastes que ens toca pair d’un temps ençà és la tensa convivència de rojigualdas i estelades als balcons. Veïns que es veuen cada dia ara saben que tot el que intuïen que els...

Una petita píndola de neonatologia neològica

La neonatologia s’ocupa del nounat (o de la nounada), i algú es pot preguntar per què no s’ocupa del neonat. La dualitat entre paraules cultes (manllevades directament del llatí) i paraules d’evolució...

El Procés i la justícia poètica

Parlant de la Guerra Civil, Albert Camus escriu: “Va ser a Espanya on la meva generació va aprendre que pots tenir raó i ser vençut, que la força pot destruir l’ànima i que, de vegades, el coratge no obté...

El tràfic de persones i el de mercaderies

El Noucentisme creia molt en la millora dels usos populars. Per això Fabra va optar per fer distincions que la llengua no feia. Estava convençut que així la feia més lògica i civilitzada. De vegades, però,...

Un pas enrere per agafar embranzida

Diumenge passat mostrava la meva perplexitat davant l’estratègia de l’Estat: d’una banda, convocar eleccions (aparentment lliures); de l’altra, mobilitzar l’electorat independentista amb una delirant...

La doble perversió de la traducció automàtica

Fa anys que denuncio el mal que fan al català (i a moltes altres llengües) els traductors automàtics. I no parlo només de programes informàtics: els calcs també fan estralls en eslògans publicitaris...

Més enllà de les estratègies

En la complexa partida que és el Procés, sovint no s’entén per què es mou una peça fins al cap de tres jugades. I ho dic sense descartar que, en el comprensible desig de trobar-hi una lògica, atribuïm al...

“Una altra davallada del Reial Madrid”

Amb la frase del títol, sentida al TN migdia de dijous, vull avui plantejar quins han de ser els límits a l’hora de crear llenguatge. I dic crear perquè davallada no té ni ha tingut mai el sentit que se...

Cap a un gran front democràtic

Vull que Catalunya tingui el màxim autogovern dins els límits de sobirania que comporta ser un membre compromès de la comunitat internacional. I he votat i votaré sí a sortir d’un estat que, negant...

“Tot el que han vingut provocant”

La frase del títol, sentida ahir a García Albiol, conté una perífrasi, venir + gerundi, que fa uns anys era estranya al català i ara sentim cada cop més. Es tracta d’un calc del castellà no acceptat...

¿Diàleg dins de la Constitució?

Si alguna cosa es pot dir de Catalunya és que fa segles que lluita per ser reconeguda com a nació: que sent i sap que no viurà dignament ni sobreviurà històricament si la governen poders que assetgen la...

Un rebuig excessiu als adverbis acabats en ‘-ment’

Durant els assajos de Primera història d’Esther, Salvador Espriu va aconsellar a una Montserrat Roig de 15 anys que, si volia ser escriptora, no utilitzés llur, àd huc, d’antuvi i quelcom i estalviés al...

La tensa espera del ‘Deus ex machina’

Sentint com Artur Mas no descarta que l’Estat enviï l’exèrcit a Catalunya, no puc evitar recordar que el Procés es va engegar sobre dos pressupòsits que es presentaven com a indiscutibles: 1) que en ple...

Encara que s’amagui, hi ha ‘li’ inanimats i ‘hi’ animats

Els professors de català, per simplificar, tendeixen a dir que el pronom li substitueix un CI (o datiu) animat i el pronom hi un d’inanimat. I encara que aquesta norma en general sigui certa, presenta...

La complicitat dels grans poders

“Quina és la sortida del conflicte?”, pregunta la periodista. “No hi ha sortida. Els que volen una solució justa són febles i els poderosos no volen una solució justa”. La resposta no s’aparta gaire del que...

Canvis ortològics de la nova gramàtica

Quan pensem en la nova gramàtica de l’IEC (GIEC), tendim a ignorar tot el que té a veure amb la pronúncia. Ens obsessiona com hem d’escriure, l’ortografia, i ens preocupa molt menys com hem de pronunciar,...

L’iberisme com a clau de la presó

Reprimir l’1-O amb mètodes que recorden la dictadura està donant ales al sobiranisme. Acabi com acabi, l’1-O marcarà un abans i un després. El que era independència és democràcia. El que era autogovern,...

El valencià ens enriqueix i el ‘valenyol’ ens dilueix

El fitxatge de Núria Roca per TV3 ha suscitat tota mena de crítiques en què s’han barrejat opinions polítiques de la presentadora valenciana amb alguns continguts del seu interromput programa, A tota...

Las lamentaciones de los pactistas

A medida que el Proceso llega al choque de trenes, suben de tono las voces que piden diálogo desde una tercera vía revestida de aparente moderación. Avalados por los clásicos - "la virtud está en el...

The cries of the pactists

As the Process [as those who favour independence refer to the current events in Catalonia] reaches a "head-on collision", those who favour the Third Way, disguised under an apparent moderation, are becoming...

Les lamentacions dels pactistes

A mesura que el Procés arriba al xoc de trens, pugen de to les veus que demanen diàleg des d’una tercera via revestida d’aparent moderació. Avalats pels clàssics -“la virtut és al mig”-, lamenten la...

Una repressió vergonyosa però no pas vergonyant

Fa uns tres anys un catedràtic ens advertia que el català corre el perill de “convertir-se en un patois vergonyant”. I fa uns mesos un excel·lent articulista de l’ARA parlava del “vergonyant narcisime” de...

La llei no és cap argument

La llei allibera la humanitat del caos creant un marc per a la convivència pacífica i assegurant l’ordre necessari per augmentar el benestar. On no hi ha llei no hi ha civilització, però la llei no és mai...

“Jo només penso en respirar” (segona part)

Fa uns quatre anys vaig dedicar un tast a un anunci de l’Associació Catalana de la Fibrosi Quística que deia “Tu respires sense pensar. Jo només penso en respirar”. Hi destacava que era comunicativament...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | Següent >