Albert Pla Nualart

Albert Pla Nualart

Dubtes en l’ús dels verbs ‘apel·lar’ i ‘interpel·lar’

Els verbs apel·lar i interpel·lar provenen dels verbs llatins appellare i interpellare. Mentre que appellare volia dir adreçar-se o cridar pel nom, interpellare tenia un sentit més proper a interrompre o...

Què és exactament un to condescendent?

Si em trobo “un to condescendent” i vaig al DIEC2 per saber com és aquest to, el DIEC2 em diu “que mostra condescendència”. I si hi busco condescendència, em diu que “és la disposició que inclina a...

L’assalt al Capitoli de les xarxes socials

¿Té dret Facebook o Twitter a fer callar un líder polític? No pas en una democràcia, en què l’accés a les tribunes del debat públic està regit per les lleis i els representants dels ciutadans, i no pels...

No menystinguem el catastrofisme

Els termes catastrofista o pessimista s’utilitzen sovint, sense donar arguments, per estigmatitzar determinats discursos. Després que he defensat racionalment un punt de vista, un amic em diu condescendent:...

Alguns verbs que generen usos abusius

Determinats verbs, pel seu sentit ampli i elàstic, són propicis al que els llibres d’estil anomenen “ús abusiu”. Produir o realitzar, per exemple, admeten un ús com a comodins que sol anar en detriment de...

Una cambra fosca que ens revela

Aquest Nadal es dona el fet increïble que els llibres més venuts són també molt bons llibres. Normalment, és un motiu de depressió mirar aquest rànquing al Llegim. Des de fa un mes, però, l’excel·lent...

¿Hem d’engruixir, engrossir o engreixar la llista?

Els verbs engruixir, engrossir i engreixar són tots tres ben catalans i venen, respectivament,de gruix, gros i greix. Literalment, engruixir vol dir donar gruix; engrossir, fer més gros, i engreixar, fer...

El futur del català no depèn de tu (i 2)

No depèn de tu si això vol dir del que facis com a individu aïllat en la teva vida privada; sí que depèn de tu si el teu tu integrat en un nosaltres exigeix i reclama canvis substancials en el marc social...

Recuperem significats de rebot, de retruc i de retop

Quan alguna cosa es produeix com a conseqüència d’una altra -normalment sense buscar-la ni preveure-la-, en català disposem de tres locucions per expressar-ho: de rebot, de retop i de retruc. El DIEC2...

El futur del català no depèn de tu (1)

Deixeu-me ser intemperant. N’estic tip i fart d’aquesta cantarella fustigadora i inculpatòria del “depèn de tu”. Ressona cada vegada que es redescobreix que l’ús i la qualitat del català no paren de...

“Calen respostes el més intel·ligents possibles”

La frase del títol inclou un modisme superlatiu que ha sigut objecte de molts debats entre els lingüistes. I el primer que em dirà algun lector és que el més intel·ligents possibles ha de ser al més... o,...

Contra la puresa solidària

Respecte a la immigració, no puc evitar pensar que hi ha una distància excessiva, insalvable, entre els lemes i els ideals d’una progressia que es diu molt disposada a acollir qui sigui, i el dia a dia real...

‘Sènior’ i ‘júnior’: del llatí al castellà passant per l’anglès

Els diccionaris castellans acostumen a incorporar usos de l’anglès abans que els catalans. En part, perquè una llengua forta manlleva sense filar tan prim i, en part, perquè el castellà hispanoamericà rep...

La civilització i els iogurts ensucrats

Imaginem per un moment que els mestres decidissin dedicar les classes als temes i activitats que agraden més als seus alumnes. I que les programacions i els currículums escolars acabessin sent dissenyats...

Acostumem-nos a posar menys comes (i 3)

Continuant amb les expressions temporals, si una frase comença amb adverbis o sintagmes tipus ara, demà, dilluns que ve, els últims mesos, etc., és millor no posar-hi després una coma. A “Demà, farà bon...

Acostumem-nos a posar menys comes (2)

Entre les comes sobreres -que cal eliminar- destaco avui les que trobo sovint davant una oració temporal encapçalada amb quan. Posem-ne alguns exemples: (1) “És com si el metge, després de moltes proves,...

Ideólogos disfrazados de “profesores”

Informar sobre las vacunas y, más concretamente, sobre los riesgos que comportan, es un reto de primera orden para los medios informativos. Dirimir la frontera entre ciencia, ideología y otros intereses no...

Ideòlegs disfressats de “professors”

Informar sobre les vacunes i, més concretament, sobre els riscos que comporten és un repte de primer ordre per als mitjans informatius. Dirimir la frontera entre ciència, ideologia i altres interessos no...

La normalitat no tornarà

No hi ha res més normal que enyorar la normalitat. El que donàvem per descomptat -el que “era normal”- ara no és possible, i volem que torni. I sí, una mica tornarà. Però el covid no és només la pesta que...

Acostumem-nos a posar menys comes (1)

Una norma repetida als que comencen a escriure és “Posa més punts”, és a dir, fes les frases més curtes. No se’ls diu gaire, i també caldria, “Posa menys comes”. Els editors de textos traiem més comes que...

¿Pot ser inhumana la solidaritat?

En el dilema entre economia i salut, que molts han denunciat com a fals (sense salut no hi ha economia), no deixa de sorprendre la gran sintonia de totes les dretes extremes del món. Del Partit del Brexit a...

“Tornaràs a escoltar com abans”

El lema del títol el sentim gairebé cada dia a TV3, en hora de gran audiència, des de fa unes setmanes. L’anunci comença preguntant-te “si escoltes bé” i t’acaba assegurant que si vas als seus centres...

El blindatge de la immersió

Com a lingüista que soc he denunciat sovint en aquesta columna com la ideologia que contenen les paraules és la més invisible i insidiosa i, per tant, la més poderosa a l’hora de conformar la nostra manera...

Més sobre “Ja som dos!” I “Ja en som dos!”

El 18 de gener vaig publicar un tast en què deia que quan la meva sogra responia “Doncs ja en som dos!” al meu comentari “Avui he dormit malament” recorria a una frase viva i genuïna però que no era la més...

La difícil partició gràfica de la paraula ‘diagnòstic’

Les particions sil·làbiques en llengua oral no plantegen greus problemes al parlant. Per contra, les particions gràfiques de mots a final de ratlla creen força dubtes. I els dubtes més importants es donen,...

On són els valors del laïcisme?

La meva mare, de 96 anys, no acaba de portar bé que el seu Déu no sigui important, central, en la vida dels seus fills com ho és en la seva. “No sé què he fet malament, però no hi creieu... Cap dels tres”....

La cisfòbia, la transfòbia i els perills de la simetria

En un intent de posar-se al dia en llenguatge LGTBI, la Secció Filològica ha entrat al DIEC2 (octubre 2020) 14 paraules. Un cop analitzades -us hi ajudarà l’article de Brigitte Vasallo “Tot pel gènere sense...

L’obligatorietat de la mascareta

Entre els motius que expliquen com estem amb el covid, hi ha un factor gens menystenible: la nostra escassa interiorització de les normes cíviques. Seguir les normes sempre comporta una certa repressió de...

Arran del cas Arrufat

Arran del cas Arrufat, del qual concretament ni puc ni vull parlar, ha revifat el debat sobre com s’hauria d’abordar l’anomenada violència masclista. Ningú mínimament informat i objectiu pot negar que les...

L’ús d’‘un altre’ per ‘altre’: una plaga que va a més

El fet que en castellà no diguin un otro, una otra, unos otros o unas otras i en català puguem dir un altre, una altra, uns altres o unes altres provoca que, sobretot per inseguretat -però també per...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | Següent >