image-alt

ALBERT PLA NUALART

Una insolidaritat sistèmica

Els més rics no volen fer sacrificis substancials per ajudar els més pobres. Ho veiem en la crisi dels refugiats, amb nens i dones embarassades ofegant-se a frec del nostre benestar; i també dins la UE, on...

Els límits estilístics del ‘però’ posposat

La paraula però prové del llatí per hoc ( per això ) i és una conjunció adversativa: coordina dos membres el segon dels quals es contraposa al primer. Acostuma a contraposar oracions (“Té gana però està...

I si el que agonitza és el periodisme?

En una setmana que convida a preguntar-se si el que anomenem periodisme forma o deforma i quin límits caldria posar-hi, voldria reflexionar sobre tres binomis que considero claus per orientar-se en aquest...

“Encara que als mil·lennials els pugui semblar estrany”

“Ala meva infantesa no hi havia youtubers, ni internet, ni tan sols televisió, encara que a alguns mil·lennials els pugui semblar estrany”, va dir Monzó en el seu discurs d’acceptació del Premi d’Honor....

El Crexells, la moció i el vot popular

La implosió del premi Crexells i l’expulsió de Rajoy de la Moncloa permeten paral·lelismes interessants. Tots dos qüestionen el vot popular: el dret dels no experts a decidir qui pot guanyar un premi o pot...

“Sobre aquesta nova etapa, en som escèptics”

La frase del títol la deia dijous al Més 3/24 Carles Campuzano responent a preguntes de Xavier Graset després d’una esgotadora sessió al Congrés de Diputats. Expressava l’escepticisme del PDECat respecte a...

L’esquerra i els valors republicans

La possible arribada d’una presumpta esquerra a la Moncloa -encara que hi duri poc- ens obliga a preguntant-nos què podem esperar del PSOE, de Pedro Sánchez, que no podíem esperar del PP, de Rajoy. I...

Els sensesostre són només una part dels sensellar

Des del 2016 l’ Ortografia catalana (OC) de l’IEC ens permet escriure sensepapers, sensefeina, sensellar, sensesostre o contrarellotge. Són neologismes que l’OC inclou en l’apartat “mots derivats per...

Supremacisme i sobiranisme

Tan forassenyat em sembla titllar Quim Torra de supremacista o xenòfob com trobar encertades i raonables les frases dels seus tuits i articles que han donat peu a aquests atacs furibunds. I el fet que no...

L’imperdible és el nou imprescindible

He manllevat el títol d’aquest tast d’una revista. En el context original, volia dir que l’agulla imperdible -que tant pot ser l’imperdible com la imperdible - ha esdevingut imprescindible per...

Una elecció poc afortunada

Un brillant columnista de l’ARA deia divendres que calia ser un miop partidista per no adonar-se que l’elecció de Quim Torra era un encert total. Sentint-me independent, i volent veure-hi clar, miraré...

He fruït el fruit i ha fluït el fluid

A “He fruït el fruit” tenim molt clar que fruït i fruit són paraules fonèticament diferents. La primera -el participi de fruir - és bisil·làbica i aguda. La segona és un monosíl·lab que té com a nucli...

El mite de la cohesió social

El pensament màgic que ha impulsat el Procés fins a aquest impàs s’ha alimentat de tres mites. El bany de realitat que els va desemmascarant, i que ha dut ERC -per a desconcert dels seus votants- a la...

¿El que havies d’haver fet o el que hauries d’haver fet?

Si jo li dic a algú “Això és el que havies de fer”, l’implícit és que ho havia de fer i no ho va fer. I aquella oportunitat ha passat i s’ha perdut. Si, en canvi, li dic “Això és el que hauries de fer”,...

Ells són aquí entre nosaltres

Hi són i hi han sigut sempre, però d’un temps ençà gosen dir, gosen fer, el que abans reprimien o expressaven en petit comitè. No cal dir-ne feixisme, si temem banalitzar el terme. Hi ha definicions més...

¿Ens convé realment desllorigar la situació?

Els camins de la creació lèxica són inescrutables i, per aquests camins, sembla que alguns han arribat al convenciment que ens convé desllorigar la situació; i qui diu la situació diu el problema, el...

No els perdonen que demanin perdó

La qüestió de fons que no resol el perdó demanat per ETA és el reconeixement, o la negació, del conflicte polític que hi havia -i encara hi ha- al darrere. Un conflicte que sempre han invocat els partits...

La banalització del terrorisme

Cada dia acceptem més que l’ús o no ús de la violència és clau per legitimar o condemnar el sobiranisme. I això ens situa en un marc mental injust i advers: la violència que ens combat és comprensible; la...

Sota el setge del racisme protestant

La decisió de tres jutges alemanys de descartar el delicte de rebel·lió i alliberar sota fiança Puigdemont suposa la primera bona notícia en mesos per a un sobiranisme que començava a dubtar que Europa...

“El Barça en fa prou jugant a mig gas”

Fer prou i tenir prou semblen expressions sinònimes. Això explica que els mitjans -sobretot les pàgines d’esports- vagin plens de titulars del tipus “X en fa prou amb Y / fent Y (per aconseguir Z)”:...

¿Som víctimes del pessimisme il·lús?

El Diumenge de Resurrecció és un bon dia per plantejar-nos si el futur és negre o blanc. Vivim un present que ens fa difícil creure que el món -la humanitat- progressa. No hi ajuden el canvi climàtic,...

La normativa no permet recórrer una sentència

El món judicial pot generar dubtes i crítiques però els verbs que fa servir -tan presents avui a les notícies- també són una font d’inseguretat lingüística. Avui em centraré en tres: apel·lar, recórrer i...

On són els estats democràtics?

Si de debò volem posar llums llargues, no podem ignorar que per dramàtic que sigui el moment que viu el nostre país, s’inscriu en una crisi de civilització que provoca -a tot el món i no gaire lluny d’aquí-...

“L’Agència Tributària aflora 360 milions de frau fiscal”

Segons el DIEC2, i la majoria de diccionaris, aflorar té dues accepcions. Una de literal: “Aparèixer a flor de terra (una planta, una substància mineral, etc.)”. I una de figurada: “Començar a manifestar-se...

Morbositat i periodisme

La morbositat és el sentiment dominant de la setmana. La passada la tancàvem amb un exemple modèlic de com la tele pot abordar temes potencialment morbosos amb total dignitat i bones audiències. Donant tot...

“Apunta (a) la gelosia com a mòbil del crim”

Al llenguatge periodístic li convé molt poder dir sense dir del tot. I això explica que els titulars d’un diari vagin plens de verbs que atenuen afirmacions. El que no pots assegurar has de poder-ho...

Ara que som tan republicans

Elecció rere elecció, es confirma l’ascens d’un electorat europeu que es replega en la insolidaritat. Forma part de la mateixa onada que va dur Trump a la Casa Blanca. Els que s’empobreixen veuen en els més...

“Em sap molt de greu que siguis en aquesta situació”

Quim Monzó ha rebut la carta en què Jordi Cuixart li fa saber que és el 50è Premi d’Honor. I la frase del títol forma part del seu intent, infructuós, de contestar-li. Poc abans, Monzó ha remarcat un fet...

Paritat i gestió de la realitat

L’esforç d’aquest diari per arribar a la paritat de gènere en els articles d’opinió topa sovint amb un fenomen simptomàtic. Dones joves i brillants, que tenen coses a dir, després d’haver-ne escrit un o...

L’atracció semàntica de les falses etimologies

He explicat diversos cops que la similitud entre patera i pastera per designar una barca sense quilla (i, per extensió, per transportar immigrants) no és casual. Per molt que el DRAE digui que patera ve de...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | Següent >